Les proves de correcció objectiva i l’aprenentatge de la Història de l’Art al Batxillerat

• Autores: Montserrat Rovira Bach
• Directores de la Tesis: Cristòfol A. Trepat (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Prats Cuevas (presid.), María Pilar Rivero Gracia (secret.), Concha Fuentes Moreno (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historias por especialidades
      • Historia del arte
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
      • Evaluación de alumnos
  • Psicología
    • Psicopedagogía
      • Métodos educativos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Aquesta tesi s’inscriu en una línia d’investigació del grup de recerca consolidat DHIGECS de la UB que porta deu anys investigant la relació entre els resultats d’aprenentatge en la matèria d’Història i les activitats que permeten estimular amb més constància l’esforç d’aprenentatge de l’alumnat i que es reflecteixen en la valoració del seu rendiment. L’estudi realitzat ha volgut verificar la hipòtesi segons la qual les proves de correcció objectiva --fàcils i ràpides de corregir per part del professorat-- si segueixen el discurs de la informació de la història de l’art formulada en el transcurs de la docència, i es proposen amb regularitat, i també si es corregeixen a posteriori en diàleg amb l’alumnat de manera que justifiquin i argumentin tant les respostes correctes com les incorrectes, en milloren el rendiment acadèmic. Per tal de verificar aquesta hipòtesi s’ha treballat amb una mostra de més de 400 alumnes de diversos centres públics i privats de Catalunya. La tesi s’estructura en les següents parts: una primera part teòrica, que estaria reflectida en els dos primers capítols. Dins d’aquests, el 1r correspon a la introducció on es plantegen els precedents d’aquesta tesi i l’estat de la qüestió, l’objecte de la recerca, la hipòtesi i els objectius que s’han perseguit. El segon capítol correspon al marc teòric i metodològic en el qual s’inscriu. Una segona part presenta el disseny de la recerca on es recullen els instruments que s’han utilitzar en la investigació i que es presenten per l’ordre amb què es van utilitzar al llarg del treball de camp. I es troben explicitats des del capítol tercer fins al setè. La tercera part, més pràctica, és la que correspon a l’experimentació. Aquesta part es subdivideix en dos capítols. El primer, el que correspon al capítol vuitè, és on es desenvolupa el treball de camp al centre experimentador, anomenat centre A i que constitueix un estudi de cas on la investigadora era alhora la professora; el segon, el que correspon al capítol novè, recull la mateixa experiència a la resta dels centres que varen participar en l’estudi. Finalment el Capítol X recull les conclusions. També cal esmentar que la tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder contrastar la recerca. En l’Annex I hi ha el recull de les revistes i altres fonts consultades pel que fa a l’estat de la qüestió; en el II s’especifica el programa d’Història de l’Art que ha estat comú a tots els centres; l’annex III inclou el material facilitat per a la didàctica dels centres experimentadors on no tan sols es recull el nucli de la programació (amb les idees principals a desenvolupar i els objectius didàctics) sinó també materials escrits per si es volien utilitzar a la classe; i, finalment, a l’Annex IV hi consten les transcripcions de les entrevistes finals realitzades al professorat.