Emprendre en femení: levolució de les polítiques econòmiques locals per a emprenedores a Catalunya
- Autores: Laura Lamolla
- Directores de la Tesis: Joan Botella Corral (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2005
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Baras (presid.), Teresa Torns Martín (secret.), Ricard Gomà Carmona (voc.), Conxita Folguera Bellmunt (voc.), Mónica Gelambí Torrell (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Les dones shan incorporat massivament al mercat de treball arreu dEuropa i des de la dècada dels seixanta les taxes dactivitat femenines no han deixat daugmentar. No obstant això, aquesta incorporació al mercat de treball ha estat limitada a uns determinats àmbits i sha vist reflectida en una presència força escassa en el camp de la direcció i en la propietat dempreses.
Els poders locals, con unes de les institucions públiques més properes als ciutadans, no han romàs allunyats daquesta qüestió i en els últims anys han començat a implementar polítiques de promoció de la dona emprenedora i de les empreses creades per dones.
La tesi té com objectiu analitzar el fet demprendre en femení des de la perspectiva de levolució de les polítiques econòmiques locals a Catalunya. Les dues principals qüestions que es volen respondre són a)Com i quan shan introduït les polítiques dirigides a emprenedores en les polítiques econòmiques locals i b) si es verifiquen les principals formulacions en el pla teòric sobre female entrepreneurship en el pla de les pràctiques en làmbit de les polítiques locals a Catalunya.
El treball de camp sha basat en lunivers de municipis que entre 1993 i 2002 han dut a terme programes o projectes locals dirigits exclusivament a emprenedores.
Les polítiques per a emprenedores es realitzen en àrees amb una experiència de més de 10 anys en polítiques econòmiques locals i en general shan inserit en la tercera etapa, és a dir, de desenvolupament econòmic local. No obstant aquesta inserció ha estat complementària i discontínua. Tanmateix, sobserva una tendència cap a la consolidació i la voluntat dactuar en aquest sentit en el futur més immediat.
2) Les polítiques dirigides a dones emprenedores a Catalunya responen parcialment al què des de la teoria sha afirmat. Per una banda, els plantejaments o arguments per actuar (adaptació a col·lectius, contribuir en el mercat de treball i en leconomia, promoure la igualtat doportunitats) són els mateixos que sha establert en la formulació teòrica.
I potser encara més important, els plantejaments que han fet sorgir aquest tipus de polítiques i arran de la recerca realitzada, encara avui són vigents i tenen raó de ser a Catalunya.
Ara bé, on es presenten més divergències és a lhora del disseny i la implementació. De fet resolen parcialment els obstacles que tenen com emprenedores. Els resultats ens mostren les poques activitats dirigides a resoldre la qüestió del finançament, molt poques activitats de sensibilització i de conciliació i en general, la poca adaptació dels continguts al fet que són emprenedores. Els requisits per participar i la no selecció de les participants contribueixen a trobar-nos en molts casos amb perfils en què lopció demprendre potser no sigui la millor per elles. De totes maneres, sha de ressaltar que tot i les mancances, els programes i projectes satisfan moltes de les necessitats més personals de les emprenedores (confiança en elles mateixes, autoestima, optimisme, etc.) fet que no havia estat contemplat en la formulació teòrica.
