Bienestar en la Adultez Emergente: Un Estudio en Universitarios Costarricenses
- Autores: María Teresa Dobles Villegas
- Directores de la Tesis: Konstanze Schoeps (dir. tes.), Inmaculada Montoya Castilla (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2026
- Idioma: español
- Número de páginas: 326
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Jesús Irurtia Muñiz (presid.), Selene Valero Moreno (secret.), Jorge Javier Ricarte Trives (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación en Psicología por la Universitat de València (Estudi General)
- Calificación: Sobresaliente
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
- español
El estudio “Bienestar en la Adultez Emergente: Un Estudio en Universitarios Costarricenses” examinó el ajuste y bienestar psicológico en adultos emergentes universitarios de Costa Rica, haciendo un especial énfasis en las personas provenientes de contextos rurales. Se analizaron variables personales (autoestima y resiliencia), variables emocionales (competencias emocionales y desregulación emocional) y variables familiares (apoyo social percibido y estilos de apego) para determinar los factores críticos que inciden en la salud mental de los estudiantes de entornos rurales. Utilizando una metodología mixta se desarrolló una descripción sociodemográfica ampliada de los estudiantes universitarios con una muestra total de 605 participantes, y se compararon las variables entre grupos de estudiantes provenientes de entorno urbano (n=30) y rural (n=575), con el fin de determinar si existían diferencias. Se realizaron análisis de correlación, regresiones lineales y modelos de mediación para identificar los factores críticos que influyen en la salud mental. Además, se aplicaron técnicas cualitativas de entrevistas a estudiantes y actores relevantes del contexto rural para explorar como se experimentaba la adultez emergente en la ruralidad y las percepciones sobre el adecuado abordaje de la salud mental en los estudiantes rurales. Los resultados mostraron que existen pocas diferencias entre los grupos urbano y rural, y que muchos de los factores clave como la autoestima y la resiliencia funcionan como variables predictoras para ambas poblaciones. La autoestima muestra una correlación más fuerte con todas las variables de bienestar psicológico y con las variables de malestar psicológico. Los resultados cualitativos mostraron una percepción de ajuste y bienestar psicológico afectado por las condiciones de ruralidad especialmente determinadas por arraigo al territorio, familia y cultura, roles y responsabilidades familiares anticipadas, división sexual del trabajo, economía del cuidado y la crianza colectiva, pobreza y economía local estancada. Por otro lado, se identificaron necesidades de abordaje del bienestar psicológico por medio de estrategias participativas.
Se discuten los resultados en relación con la literatura previa, en los que se desarrollan temas relacionados con la diversidad cultural, los entornos familiares de los adultos emergentes y el arraigo familiar, y la relevancia de analizar la situación de los jóvenes que constituyen la primera generación en su familia en acceder a la educación superior. Además, se analizan las diferencias entre las distintas variables según grupos de contexto urbano y rural, en las que se desarrollan reflexiones sobre la relevancia de la autoestima, resiliencia y las experiencias de adultez emergente. Se analizan las limitaciones del estudio relacionadas con posibles sesgos de género, territorio y generacionales en las narrativas recogidas en las entrevistas cualitativas y se reconoce que las propuestas de abordaje que presentan los entrevistados coinciden con los resultados de los análisis cuantitativos, efectivamente se puede encontrar un consenso en el trabajo directo de las competencias emocionales.
Las conclusiones orientan a la toma de decisiones sobre el abordaje de la salud mental de la población promoviendo espacios inclusivos a la diversidad en la educación superior.
Se enfatiza que la resiliencia se muestra como un factor crítico para la salud mental de los adultos emergentes y se destaca la importancia de desarrollar mayores estudios sobre la resiliencia en esta población. Además, se concluye que algunas experiencias de adultez emergente pueden ser críticas para la salud mental de los adultos emergentes, como por ejemplo la negatividad e inestabilidad, “sentirse en medio” y centrarse en sí mismo.
Se proponen nuevas líneas de investigación que subrayan la importancia de ampliar el análisis de las trayectorias vitales en la adultez emergente.
- català
El present estudi va examinar l'ajust i benestar psicològic en adults emergents universitaris de Costa Rica. Es van analitzar variables personals (autoestima i resiliència), variables emocionals (competències emocionals i desregulació emocional) i variables familiars (suport social percebut i estils d'inclinació) per a determinar els factors crítics que incidixen en la salut mental dels estudiants d'entorns rurals. Utilitzant una metodologia mixta es va desenrotllar una descripció sociodemogràfica ampliada dels estudiants universitaris amb una mostra total de 605 participants, i es van comparar les variables entre grups d'estudiants provinents d'entorn urbà (n=35) i rural (n=570), amb la finalitat de determinar si existien diferències. Es van realitzar anàlisi de correlació, regressions lineals i models de mediació per a identificar els factors crítics que influïxen en la salut mental. A més, es va aplicar la tècnica qualitativa d'entrevista a estudiants i actors rellevants del context rural per a explorar com s'experimentava l'adultesa emergent en la ruralitat i les percepcions sobre l'adequat abordatge de la salut mental en els estudiants rurals. Els resultats van mostrar que existixen poques diferències entre els grups urbà i rural, i que molts dels factors clau com l'autoestima i la resiliència funcionen com a variables predictores per a les dos poblacions. L'autoestima mostra una correlació més forta amb totes les variables de benestar psicològic i amb les variables de malestar psicològic. Els resultats qualitatius van mostrar una percepció d'ajust i benestar psicològic afectat per les condicions de ruralitat especialment determinades per arrelament al territori, família i cultura, rols i responsabilitats familiars anticipades, divisió sexual del treball, economia de la cura i la criança col·lectiva, pobresa i economia local estancada. D'altra banda, es van identificar necessitats d'atenció del benestar psicològic i se suggerix el seu abordatge per mitjà d'estratègies participatives. Es discutixen els resultats en relació amb la literatura prèvia, en els quals es desenrotllen temes relacionats amb la diversitat cultural, els entorns familiars dels adults emergents i l'arrelament familiar, i la rellevància d'analitzar la situació dels jóvens que constituïxen la primera generació en la seua família a accedir a l'educació superior. A més, s'analitzen les diferències entre les diferents variables segons grups de context urbà i rural, en les quals es desenrotllen reflexions sobre la rellevància de l'autoestima, resiliència i les experiències d'adultesa emergent. S'analitzen les limitacions de l'estudi relacionades amb possibles biaixos de gènere, territori i generacionals en les narratives arreplegades en les entrevistes qualitatives que donen lloc a la importància d'espais educatius inclusius, i es reconeix que les propostes d'abordatge que presenten els entrevistats coincidixen amb els resultats de les anàlisis quantitatives, en la qual es pot trobar un consens en el treball directe de les competències emocionals. Les conclusions orienten a la presa de decisions sobre l'abordatge de la salut mental de la població promovent espais inclusius a la diversitat en l'educació superior. S'emfatitza que la resiliència es mostra com un factor crític per a la salut mental dels adults emergents i es destaca la importància de desenrotllar majors estudis sobre la resiliència en esta població. A més, es conclou que algunes experiències d'adultesa emergent poden ser crítiques per a la salut mental dels adults emergents, com per exemple la negativitat i inestabilitat, “sentir-se al mig” i centrar-se en sí mateix. Es proposen noves línies d'investigació que subratllen la importància d'ampliar l'anàlisi de les trajectòries vitals en l'adultesa emergent, incorporant experiències concretes que permeten una comprensió més profunda d'esta etapa.
- English
This study examined psychological adjustment and well-being in emerging adult university students in Costa Rica. Personal variables (self-esteem and resilience), emotional variables (emotional competencies and emotional dysregulation), and family variables (perceived social support and attachment styles) were analyzed to determine the critical factors that affect the mental health of students from rural environments. Using a mixed methodology, an expanded sociodemographic description of university students was developed with a total sample of 605 participants, and the variables were compared between groups of students from urban (n=35) and rural (n=570) environments to determine whether there were differences. Correlation analyses, linear regressions, and mediation models were performed to identify the critical factors that influence mental health. In addition, qualitative interviews were conducted with students and relevant actors in the rural context to explore how emerging adulthood was experienced in rural areas and perceptions about the appropriate approach to mental health in rural students. The results showed that there are few differences between urban and rural groups, and that many of the key factors such as self-esteem and resilience function as predictor variables for both populations. Self-esteem shows a stronger correlation with all psychological well-being variables and with psychological distress variables. The qualitative results showed a perception of adjustment and psychological well-being affected by rural conditions, particularly those determined by attachment to the territory, family, and culture; anticipated family roles and responsibilities; the sexual division of labor; the care economy and collective upbringing; poverty; and a stagnant local economy. On the other hand, psychological well-being needs were identified, and it is suggested that these be addressed through participatory strategies. The results are discussed in relation to previous literature, which develops topics related to cultural diversity, the family environments of emerging adults and family roots, and the relevance of analyzing the situation of young people who are the first generation in their family to access higher education. In addition, the differences between the various variables according to urban and rural context groups are analyzed, with reflections on the relevance of self-esteem, resilience, and emerging adulthood experiences. The limitations of the study related to possible gender, territorial, and generational biases in the narratives collected in the qualitative interviews are analyzed, highlighting the importance of inclusive educational spaces. It is recognized that the approaches proposed by the interviewees coincide with the results of the quantitative analyses, in which a consensus can be found in the direct work on emotional competencies. The conclusions guide decision-making on addressing the mental health of the population by promoting spaces that are inclusive of diversity in higher education. It is emphasized that resilience is a critical factor for the mental health of emerging adults, and the importance of further studies on resilience in this population is highlighted. Furthermore, it is concluded that some experiences of emerging adulthood can be critical for the mental health of emerging adults, such as negativity and instability, “feeling in between,” and self-centeredness. New lines of research are proposed that underscore the importance of broadening the analysis of life trajectories in emerging adulthood, incorporating specific experiences that allow for a deeper understanding of this stage.
- español
