Teatro y Ciencia, un estudio bibliométrico y de análisis de texto
- Autores: Luis Meliá Romaguera
- Directores de la Tesis: Maite Pellicer Chenoll (dir. tes.), Luis Millán González Moreno (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2026
- Idioma: español
- Número de páginas: 221
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Fernanda Peset Mancebo (presid.), Israel Villarrasa Sapiña (secret.), José Morales Aznar (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Actividad Física y Deporte por la Universitat de València (Estudi General)
- Calificación: Sobresaliente Cum Laude
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
- español
La presente tesis doctoral analiza la literatura científica teatral de las revistas indexadas en la categoría Teatro de la base de datos de alto impacto académico Web of Science. El análisis fue llevado a cabo combinando la disciplina bibliométrica con la aplicación del modelo LDA y análisis cualitativo a texto completo. Tras la extracción y selección se analizaron 28.129 artículos y revisiones. Mediante un análisis bibliométrico se caracterizó esta ciencia según producción, dinámicas de las palabras, colaboración, impacto y canon intelectual de los productores, entre otros. La aplicación de métricas de centralidad permitió determinar los nodos más influyentes de la red académica. También se realizó una observación focalizada en las autoras y editoras del campo para determinar las diferencias de género de la categoría. Desde el mismo corpus seleccionado se realizó un análisis de minería de textos atendiendo a las palabras de los resúmenes. La aplicación del modelo LDA generó una organización en quince tópicos que fueron reagrupados en grandes bloques temáticos. El estudio desarrolla un análisis cualitativo profundo del bloque "entrenamiento y formación", en el que se analizan las investigaciones sobre sistemas, técnicas y metodologías de aprendizaje relacionadas con la interpretación, la voz y el movimiento del intérprete teatral. Los resultados del análisis bibliométrico describen una ciencia con un crecimiento exponencial que concentra la mitad de su producción en la última década (2010-2020). El canon intelectual anglosajón domina el campo. 16.476 investigadores caracterizan el campo con un índice de colaboración bajo, donde los más productores son editores. Diez revistas publican el 46% de los documentos. Las redes resultantes muestran que el teatro une estética y política, liderados por la crítica al teatro inmersivo y al neoliberalismo. La ciencia teatral contemporánea más vanguardista está liderada por mujeres investigadoras que tratan temas como la crisis ecológica, la justicia social y la violencia de género. El análisis de los resultados tras la aplicación de técnicas de minería de textos muestra 17.807 palabras únicas que señalan que el texto dramático ha perdido su hegemonía histórica frente al hecho escénico y la práctica como investigación, donde el proceso se entiende como el verdadero camino hacia el conocimiento. Este hecho refleja la transformación de las escuelas teatrales en universidades y la necesidad de establecer nuevas realidades artísticas frente al modelo convencional. Los quince tópicos resultantes tras la aplicación del modelo LDA fueron reagrupados en cinco macrobloques: entrenamiento y formación, teatro aplicado, lucha social, historia y puesta en escena. El análisis en profundidad del bloque entrenamiento y formación muestra que se transita hacia una pedagogía reconciliadora entre psicología-corporalidad y tradición-experimentación. Emerge un giro epistemológico que valida las prácticas mediante neurociencia y ciencia cognitiva. Los maestros históricos se revalúan bajo prismas de justicia social y nuevas identidades contemporáneas. La voz se redefine como "vocalidad corpórea" atendiendo a identidades interseccionales. El cuerpo instrumento pasa a cuerpo archivo y se expanden las fronteras hacia el entorno digital y ecológico, fomentando la inteligencia colectiva del grupo.
- català
La present tesi doctoral analitza la literatura científica teatral de les revistes indexades en la categoria Teatre de la base de dades d'alt impacte acadèmic Web of Science. L'anàlisi va ser duta a terme combinant la disciplina bibliomètrica amb l'aplicació del model LDA i anàlisi qualitatiu a text complet. Després de l'extracció i selecció es van analitzar 28.129 articles i revisions. Mitjançant una anàlisi bibliomètrica es va caracteritzar esta ciència segons producció, dinàmiques de les paraules, col·laboració, impacte i cànon intel·lectual dels productors, entre altres. L'aplicació de mètriques de centralitat va permetre determinar els nodes més influents de la xarxa acadèmica. També es va realitzar una observació focalitzada en les autores i editores del camp per a determinar les diferències de gènere de la categoria. Des del mateix corpus seleccionat es va realitzar una anàlisi de mineria de textos ateses les paraules dels resums. L'aplicació del model LDA va generar una organització en quinze tòpics que van ser reagrupats en grans blocs temàtics. L'estudi desenrotlla una anàlisi qualitativa profunda del bloc "entrenament i formació", en el qual s'analitzen les investigacions sobre sistemes, tècniques i metodologies d'aprenentatge relacionades amb la interpretació, la veu i el moviment de l'intèrpret teatral. Els resultats de l'anàlisi bibliomètrica descriu una ciència amb un creixement exponencial que concentra la mitat de la seua producció en l'última dècada (2010-2020). El cànon intel·lectual anglosaxó domina el camp. 16.476 investigadors caracteritzen el camp amb un índex de col·laboració baix, on els més productors són editors. Deu revistes publiquen el 46% dels documents. Les xarxes resultants mostren que el teatre unix estètica i política, liderats per la crítica al teatre immersiu i al neoliberalisme. La ciència teatral contemporània més avantguardista està liderada per dones investigadores que tracten temes com la crisi ecològica, la justícia social i la violència de gènere. L'anàlisi dels resultats després de l'aplicació de tècniques de mineria de textos mostra 17.807 paraules úniques que assenyalen que el text dramàtic ha perdut la seua hegemonia històrica enfront del fet escènic i la pràctica com a investigació, on el procés s'entén com el verdader camí cap al coneixement. Este fet reflectix la transformació de les escoles teatrals en universitats i la necessitat d'establir noves realitats artístiques enfront del model convencional. Els quinze tòpics resultants després de l'aplicació del model LDA van ser reagrupats en cinc macroblocs: entrenament i formació, teatre aplicat, lluita social, història i posada en escena. L'anàlisi en profunditat del bloc entrenament i formació mostra que es transita cap a una pedagogia reconciliadora entre psicologia-corporalitat i tradició-experimentació. Emergix un gir epistemològic que valguda les pràctiques mitjançant neurociència i ciència cognitiva. Els mestres històrics es revaluen sota prismes de justícia social i noves identitats contemporànies. La veu es redefinix com "*vocalidad corpòria" atenent identitats interseccionals. El cos instrument passa a cos arxiu i s'expandixen les fronteres cap a l'entorn digital i ecològic, fomentant la intel·ligència col·lectiva del grup.
- English
This doctoral thesis analyzes the scientific theatrical literature of journals indexed in the Theater category of the high-impact academic database Web of Science. The analysis was carried out by combining bibliometric discipline with the application of the LDA model and qualitative full-text analysis. After extraction and selection, 28,129 articles and reviews were analyzed. Through a bibliometric analysis, this field of science was characterized according to production, word dynamics, collaboration, impact, and the intellectual canon of producers, among other factors. The application of centrality metrics allowed for the identification of the most influential nodes in the academic network. A focused observation of the field's female authors and editors was also conducted to determine gender differences within the category. From the same selected corpus, a text mining analysis was performed focusing on the words of the abstracts. The application of the LDA model generated an organization into fifteen topics, which were then regrouped into large thematic blocks. The study develops an in-depth qualitative analysis of the "training and education" block, examining research on systems, techniques, and learning methodologies related to acting, voice, and movement of the theatrical performer. The results of the bibliometric analysis describe a science with exponential growth, concentrating half of its production in the last decade (2010-2020). The Anglophone intellectual canon dominates the field. A total of 16,476 researchers characterize the field, with a low collaboration index, where the most prolific producers are editors. Ten journals publish 46% of the documents. The resulting networks show that theater unites aesthetics and politics, led by criticism of immersive theater and neoliberalism. The most avant-garde contemporary theatrical science is led by female researchers addressing topics such as ecological crisis, social justice, and gender violence. The analysis of results after applying text mining techniques reveals 17,807 unique words, indicating that the dramatic text has lost its historical hegemony to the scenic event and practice-as-research, where the process is understood as the true path to knowledge. This fact reflects the transformation of theater schools into universities and the need to establish new artistic realities in contrast to the conventional model. The fifteen topics resulting from the application of the LDA model were regrouped into five macro-blocks: training and education, applied theater, social struggle, history, and staging. The in-depth analysis of the training and education block shows a transition towards a reconciliatory pedagogy between psychology-corporeality and tradition-experimentation. An epistemological shift emerges that validates practices through neuroscience and cognitive science. Historical masters are reassessed through the prisms of social justice and new contemporary identities. Voice is redefined as "corporeal vocality" attending to intersectional identities. The instrument body becomes an archive body, and boundaries expand toward the digital and ecological environment, fostering the group's collective intelligence.
- español
