Fisiologia femenina i rendiment esportiu: biomecànica muscular, susceptibilitat a les lesions i capacitat aeròbica

• Autores: Cristina Rotllan Serra
• Directores de la Tesis: Ginés Viscor Carrasco (dir. tes.), Laura Esquius (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2025
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Myriam Guerra Bálic (presid.), Garoa Santocildes Martínez (secret.), Jose Magalhães (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad de Barcelona
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TESEO
• Resumen

  • En les últimes dècades, la participació de les dones en la pràctica esportiva ha augmentat considerablement, tant a nivell amateur com professional. Aquest increment ha anat acompanyat d’un interès creixent per comprendre les implicacions de la fisiologia femenina en les respostes i adaptacions a l’exercici físic. Històricament, la recerca en ciències de l’esport ha patit un biaix androcèntric, ja que la majoria d’estudis s’han realitzat en població masculina, i els resultats s’han extrapolat a les dones sense tenir en compte les seves particularitats fisiològiques ni les fluctuacions hormonals que es produeixen al llarg de la vida d’una dona. Com a conseqüència, encara no existeixen guies específiques sobre la pràctica d’exercici físic, la prevenció ni la recuperació de lesions adaptades al sexe femení. Fins que les implicacions de les fluctuacions hormonals femenines en el rendiment esportiu no siguin millor compreses i integrades en la recerca i l’entrenament, les dones no podran assolir tot el seu potencial esportiu.

    La heterogeneïtat dels estudis recents i les diferències en els resultats han posat de manifest les limitacions metodològiques de la recerca sobre els efectes del cicle menstrual en l’exercici físic i el rendiment esportiu. Entre els principals punts febles s’inclouen la variabilitat en les metodologies emprades, els diferents dissenys experimentals i la manca de consens en la definició de les fases del cicle menstrual, fet que dificulta l’obtenció de conclusions sòlides i generalitzables.

    Amb l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre la fisiologia femenina en el rendiment esportiu, inicialment es va realitzar una revisió bibliogràfica sobre l’epidemiologia de les lesions en els esports d’hivern en dones. Posteriorment, es va dur a terme un estudi observacional en què es va analitzar la resposta muscular al llarg d’una setmana de competició en una cursa ciclista femenina, amb participants que presentaven cicles menstruals naturals. Amb la finalitat d’analitzar de manera més precisa els efectes de les fluctuacions hormonals al llarg de les diferents fases del cicle menstrual sobre el rendiment esportiu, es va millorar la metodologia per a l’establiment del perfil hormonal, incorporant tests d’orina per detectar l’augment de l’hormona luteïnitzant (LH) i determinar així el moment de l’ovulació. En aquest context, es va dissenyar un estudi experimental controlat amb dones eumenorreiques, en el qual es van estudiar les respostes cardiorespiratòries a un test submàxim i el control postural en condicions d’hipòxia hipobàrica. Finalment, amb la intenció d’explorar els efectes d’un altre perfil hormonal, es va analitzar el rendiment aeròbic i la potència anaeròbica en un grup d’esportistes d’elit que utilitzaven anticonceptius hormonals.

    Els resultats van mostrar una major incidència de lesions en les atletes d’esquí alpí en comparació amb els homes, essent el genoll l’articulació més afectada i la lesió del lligament encreuat anterior la més prevalent. Pel que fa a l’estudi de la resposta muscular durant la competició ciclista, es va observar una disminució del to i la rigidesa muscular, possiblement atribuïble a una major fatiga neuromuscular i a l’estrès pre-competitiu. En particular, es va detectar un increment en la rigidesa del vast lateral després de la cursa, la qual cosa podria augmentar la susceptibilitat a lesions per sobrecàrrega en aquest múscul. D’altra banda, l’anàlisi del rendiment aeròbic en condicions d’hipòxia hipobàrica no va mostrar diferències significatives entre les fases del cicle menstrual. No obstant això, es van observar canvis estadísticament significatius en el volum pulmonar i en la saturació d’oxigen arterial durant la fase lútia, probablement deguts a l’efecte estimulant de la progesterona sobre la ventilació. Finalment, en el grup d’esportistes que utilitzaven anticonceptius hormonals, no es van observar alteracions significatives ni en el rendiment aeròbic ni en la potència anaeròbica, la qual cosa suggereix que aquest tipus de perfil hormonal no afecta de manera rellevant el rendiment en aquestes variables.