Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Welfare promoting environments: assessment and management in former pet and entertainment chimpanzees

  • Autores: Dietmar Crailsheim
  • Directores de la Tesis: Miguel Ángel Llorente Espino (dir. tes.), Elfriede Kalcher Sommersguter (codir. tes.), Carles Rostán Sánchez (tut. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2024
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Ruth Dolado Guivernau (presid.), Xavier Oriol Granado (secret.), Jaume Fatjó Ríos (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología, Salud y Calidad de Vida por la Universidad de Girona
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • español

      Los primates, y los grandes simios como los chimpancés (Pan troglodytes) en particular, han sido y siguen siendo objeto de gran interés para los humanos. Como consecuencia, podemos encontrar un gran número de chimpancés cautivos en todo el mundo alojados en una gran variedad de condiciones de vida. Hay chimpancés en zoológicos, santuarios y centros de rescate, pero otros pueden formar parte de colecciones privadas de animales no registradas, o ser mantenidos como mascotas o utilizados en la industria del entretenimiento. Las condiciones de vida en alojamientos no acreditados y hogares privados no suelen estar regulados y no garantizan unas normas mínimas de seguridad y bienestar, por lo que suelen ser inadecuadas.

      Los centros de rescate, como la Fundació MONA, en colaboración con las autoridades regionales e internacionales, se esfuerzan por localizar a los chimpancés mantenidos en estas condiciones de vida ilegales y/o inadecuadas para su especie, con el fin de reubicarlos en instituciones que tengan la capacidad y los recursos necesarios para su rehabilitación con el fin de proporcionarles cuidados de por vida. En consecuencia, la mayoría de los chimpancés alojados en santuarios y centros de rescate tienen un historial de condiciones de vida adversas que pueden incluir acontecimientos traumáticos, como presenciar la muerte de sus madres y/o miembros del grupo y el aislamiento social prolongado, antes de su rescate. Teniendo en cuenta las trayectorias de desarrollo similares entre humanos y chimpancés, incluida la necesidad de una base segura en la primera infancia, no debería sorprendernos que también compartamos una cierta vulnerabilidad al trauma, reflejada en el desarrollo de trastornos mentales y alteraciones del comportamiento causadas por experiencias vitales tempranas traumáticas.

      Proporcionar entornos que promuevan el bienestar de los chimpancés en cautividad puede ser muy difícil si se tienen en cuenta sus demandas sociales y ambientales, que son muy complejas. Es aún más difícil en el caso de chimpancés traumatizados y con problemas de comportamiento, ya que un entorno de este tipo debe proporcionar una atención adecuada a la especie y un hábitat diseñado para reducir los efectos negativos que comprometen el bienestar, a la vez que provoca efectos positivos que lo aumentan. El análisis de los datos conductuales a largo plazo de chimpancés previamente usados como mascotas y en la industria del espectáculo alojados en un santuario de primates no sólo permite explorar el impacto a largo plazo de estas experiencias adversas en el comportamiento, sino también evaluar los efectos del alojamiento en estos centros.

      La mayoría de las instituciones profesionales que albergan chimpancés organizan actividades para visitantes con el objetivo de promover programas de educación y conservación. Sin embargo, la exposición a personas desconocidos es un factor que potencialmente puede tener un fuerte impacto (negativo) en el bienestar de los chimpancés.

      Aunque muchos estudios indican un impacto negativo debido a la proximidad de los visitantes, la aglomeración, el ruido y las interacciones, algunos estudios también aportan pruebas contradictorias. Puede que no se trate de la actividad de las visitas en sí, sino de cómo se permite el acceso a los animales y de qué medios disponen éstos para mitigar la presencia de personas desconocidas.

      Basándonos en datos conductuales recogidos durante más de 12 años, pudimos demostrar que las experiencias adversas durante la infancia producen un impacto duradero en el comportamiento social de los chimpancés previamente usados como mascotas y en la industria del espectáculo. Específicamente, encontramos que los chimpancés que fueron alojados predominantemente sin congéneres durante los primeros cinco años de su vida dedicaban menos tiempo al acicalamiento social en comparación con aquellos que fueron alojados predominantemente con congéneres durante la infancia. También se observó que los chimpancés capturados en libertad eran significativamente más selectivos en cuanto a sus compañeros de acicalamiento y dedicaban menos tiempo al acicalamiento en comparación con los chimpancés nacidos en cautividad. En cuanto al impacto de las decisiones de la gestión del manejo, encontramos que las alteraciones en la composición del grupo (la integración de un nuevo miembro del grupo, así como la eliminación de un chimpancé de un grupo) produjeron un efecto a corto plazo en la distribución del acicalamiento social, desde una distribución más igualitaria durante periodos con una composición estable del grupo hacia una distribución más desigual y selectiva durante periodos inestables. Así, pudimos demostrar que las redes de acicalamiento social de los chimpancés previamente usados como mascotas y en la industria del espectáculo están moldeados no sólo por efectos a largo plazo, como la experiencia vital temprana, sino también por efectos a corto plazo, como las alteraciones en la composición del grupo social.

      En un siguiente paso, mediante el análisis de redes sociales multicapa, pudimos analizar con más detalle la sociabilidad de estos chimpancés domésticos y de entretenimiento.

      Para ello, evaluamos y comparamos la similitud y la ganancia de información de cuatro tipos diferentes de interacción social que representan distintos niveles de estimulación social: la tolerancia a una proximidad estacionaria, el comportamiento afiliativo, el acicalamiento social y la tolerancia a una proximidad pasiva. Al investigar simultáneamente estos tipos de interacción social de bajo a alto nivel, conseguimos mejorar nuestra comprensión de la tolerancia de estos chimpancés a los distintos niveles de interacción social. Como era de esperar, los resultados mostraron que algunos tipos de interacción social eran más similares entre sí que otros, aunque cada tipo de interacción social transmitía información diferente.

      Además, se observó que las experiencias vitales tempranas de los chimpancés afectaban a largo plazo a los dos tipos de interacción social media y alta: el acicalamiento social y el comportamiento afiliativo.

      En cuanto al posible impacto (negativo) causado por la exposición a humanos desconocidos, no encontramos que los grupos de visitantes del santuario tuvieran ningún efecto sobre el comportamiento de los chimpancés. Sólo detectamos un ligero aumento de la locomoción y una disminución de la inactividad durante las actividades de los visitantes, y los XIII chimpancés mostraban más interés hacia los grupos de mayor tamaño. Por lo tanto, las actividades de los visitantes que restringen severamente las posibilidades de interactuar o llamar la atención de los animales, así como un diseño de los recintos que garantice la privacidad de los chimpancés y el control de ser visibles o no, pueden permitir a las instituciones de acogida realizar programas educativos para visitantes sin producir un efecto que comprometa el bienestar.

      Toda esta información nos permite seguir mejorando nuestra comprensión de un entorno ideal que promueva el bienestar de los chimpancés en cautividad. También puede ayudar a mejorar el diseño de futuros estudios de evaluación del comportamiento y el bienestar de esta especie, así como ayudar a los cuidadores a tomar mejores decisiones en relación con la rehabilitación y la integración social de los chimpancés con necesidades especiales.

    • English

      Primates, and great apes such as chimpanzees (Pan troglodytes) in particular, were and are still a matter of great interest to humans. As a consequence, we can find large numbers of captive chimpanzees all over the world housed in a wide array of living conditions.

      Chimpanzees can be found in zoos, sanctuaries and rescue centers, yet others might still be part of private unregistered animal collections, or held as pets or used in the entertainment industry. Living conditions in non-accredited housings and private homes are typically not regulated in any way to ensure minimum standards of safety and wellbeing and hence often inadequate.

      Rescue centers, such as Fundació MONA, in collaboration with regional and international authorities strive to locate chimpanzees held in such illegal and/or species inadequate living conditions in order to relocate these animals to institutions that have the capacity and resources for rehabilitation and to provide lifelong care. Accordingly, most chimpanzees housed at sanctuaries and rescue centers have a history of adverse living conditions which may include traumatic events such as witnessing the death of their mothers and/or group members and prolonged social isolation, prior to their rescue. Considering the similar developmental trajectories of humans and chimpanzees, including the need for a safe base in early infancy, it should come to no surprise that we also share a certain vulnerability to trauma, reflected in the development of mental disorders and behavioral impairments caused by early traumatic life experiences.

      Providing welfare promoting environments for captive chimpanzees can be very challenging considering their highly complex social and environmental demands. It is even more challenging in case of traumatized and behaviorally impaired chimpanzees, as such an environment should provide species adequate care and a habitat designed to reduce welfare compromising negative effects while eliciting welfare enhancing positive effects. Analyzing long-term behavioral data of former pet and entertainment chimpanzees housed at a primate sanctuary, allows not only to explore the long-term impact of these adverse early life experiences on the behavior but also to evaluate the effects of sanctuary housing.

      Most professional institutions housing chimpanzees entertain visitor activities with the objective to promote education and conservation programs. Yet the exposition to unfamiliar visitors is a factor that potentially may have a strong (negative) impact on the chimpanzees’ welfare. Although many studies indicate a negative impact due to visitor proximity, crowding, noise and interactions, some studies provide contradicting evidence as well. As such it might not be the visitor activity itself, but rather how these visitors are granted access to the animals as well as what means the animals have to mitigate the presence of unfamiliar humans.

      Based on behavioral data collected over more than 12 years, we could demonstrate that past adverse experiences during infancy produce a lasting impact on the social behavior of former pet and entertainment chimpanzees. Specifically, we found that chimpanzees who were predominantly housed without conspecifics during the first five years of their lives to spend less time on social grooming compared to those who were predominantly housed with conspecifics during infancy. We also found that wild-caught chimpanzees were significantly more selective regarding their grooming partners and spent less time grooming when compared to captive born chimpanzees. Regarding the impact of care management decisions, we found that alterations to the group composition (the integration of a new group member to as well as the removal of a chimpanzee from a group) produced a short-term effect on the allogrooming distribution from a more equal distribution during periods with a stable group composition towards a more unequal and selective distribution during unstable periods. Thus, we could demonstrate that the allogrooming networks of former pet and entertainment chimpanzees are shaped not only by long-term effects such as early life experience, but also by short-term effects such as alterations to group composition.

      In a next step, by using multilayer social network analysis, we were able to analyze the sociability of these former pet and entertainment chimpanzees in more detail. For this we assessed and compared the similarity and information gain of four different social interaction types representing different levels of social stimulation from low to high: the toleration of stationary vicinity, affiliative behavior, allogrooming and the toleration of passive close proximity. By investigating these low-to-high level social interaction types simultaneously, we managed to improve our understanding regarding these chimpanzees’ toleration of the different levels of social interaction. As expected, the results showed that some social interaction types were more similar to each other than other ones, yet each social interaction type imparted different information. Furthermore, we found the chimpanzees’ early life experiences to affect the two middle to high social interaction types – allogrooming and affiliative behavior – in the long run.

      Regarding the potential (negative) impact caused by the exposure to unfamiliar humans, we did not find visitor groups at the sanctuary to have any effect on the chimpanzees’ behavior. We detected only a slight increase in locomotion and a decrease of inactivity during visitor activities, with chimpanzees exhibiting more interest towards groups of larger size. Thus, visitor activities that are severely restricting the visitors’ possibilities to interact with or call the attention of the animals, as well as an enclosure design that guarantees the chimpanzees’ privacy and control of being visible or not, may enable housing institutions to entertain educational visitor programs without producing a welfare compromising effect.

      Each piece of information allows us to further improve our understanding of an ideal welfare promoting environment. It might also help to improve the evaluation of chimpanzees’ behavior and welfare in future study designs and may serve caregivers to take even better decisions regarding the rehabilitation and social integration of severely impaired chimpanzees with their special needs.

    • català

      Els primats, i els grans simis com els ximpanzés (Pan troglodytes) en particular, han estat i segueixen essent objecte de gran interès pels humans. Com a conseqüència, podem trobar un gran nombre de ximpanzés en captivitat en tot el món, allotjats en una gran varietat de condicions de vida. Hi ha ximpanzés en zoològics, santuaris i centres de rescat, però altres poden formar part de col·leccions privades d’animals no registrades, o ser mantinguts com a mascotes o utilitzats en la indústria de l’entreteniment. Les condicions de vida en allotjaments no acreditats i cases particulars no solen estar regulats i no garanteixen unes normes mínimes de seguretat i benestar, pel que solen ser inadequades.

      Els centres de rescat, com la Fundació MONA, en col·laboració amb les autoritats regionals i internacionals, s’esforcen per localitzar als ximpanzés mantinguts en aquestes condicions de vida il·legals i/o inadequades per la seva espècie, amb el fi de reubicar-los a institucions que tinguin la capacitat i els recursos necessaris per a la seva rehabilitació i les cures per la resta de la seva vida. En conseqüència, la majoria dels ximpanzés allotjats en santuaris i centres de rescat tenen un historial de condicions de vida adverses que poden incloure esdeveniments traumàtics, com el presenciar la mort de les seves mares i/o membres del grup i l’aïllament social perllongat, abans del seu rescat. Tenint en compte les trajectòries de desenvolupament similars entre els humans i els ximpanzés, inclosa la necessitat d’una base segura en la primera infància, no hauria de sorprendre’ns que també compartim una certa vulnerabilitat al trauma, reflectida en el desenvolupament de trastorns mentals i alteracions del comportament originades per experiències vitals primerenques traumàtiques.

      Proporcionar entorns que promouen el benestar dels ximpanzés en captivitat pot ser més difícil si es tenen en compte les seves demandes socials i ambientals, que són molt complexes. És encara més difícil en el cas dels ximpanzés traumatitzats i amb problemes de comportament, ja que un entorn d’aquest tipus ha de proporcionar una atenció adequada a l’espècie i un hàbitat dissenyat per reduir els efectes negatius que comprometen el benestar, a la vegada que generi efectes positius que l’augmenten. L’anàlisi de les dades conductuals a llarg termini de ximpanzés prèviament utilitzats com a mascotes i en la indústria de l’espectacle allotjats en santuaris de primats, no només permet explorar l’impacte a llarg termini d’aquestes experiències adverses en el comportament, sinó també avaluar els efectes de l’allotjament en els santuaris.

      La majoria de les institucions professionals que allotgen ximpanzés organitzen activitats pels visitants amb l’objectiu de promoure programes d’educació i conservació. Tot i això, la exposició a visitants desconeguts és un factor que potencialment pot tenir un fort impacte (negatiu) en el benestar dels ximpanzés. Encara que molts estudis observen un impacte negatiu degut a la proximitat dels visitants, les aglomeracions, el soroll i les interaccions, alguns estudis també aporten proves contradictòries. Pot ser que no es tracti de l’activitat dels visitants, sinó de com se’ls permet l’accés als animals i de quins mitjans disposen aquests per mitigar la presència de persones desconegudes.

      Basant-nos en les dades conductuals recollides durant més de 12 anys, vam poder demostrar que les experiències adverses durant la infància produeixen un impacte perllongat en el comportament social dels ximpanzés prèviament utilitzats com a mascotes i en la indústria de l’espectacle. Específicament, vam trobar que els ximpanzés que van ser allotjats predominantment sense congèneres durant els primers cinc anys de la seva vida, dedicaven menys temps a l’empolainament social en comparació amb aquells que van ser allotjats predominantment amb congèneres durant la infància. També es va observar que els ximpanzés capturats en llibertat eren significativament més selectius en quant als companys d’empolainament i dedicaven menys temps a l’empolainament en comparació amb els ximpanzés nascuts en captivitat. En quant a l’impacte que tenen les decisions del maneig, trobem que les alteracions en la composició del grup ( la integració d’un nou membre del grup, així com l’eliminació d’un ximpanzé d’un grup) van produir un efecte a curt termini en la distribució de l’empolainament, des d’una distribució més igualitària durant períodes amb una composició estable del grup cap una distribució més desigual i selectiva durant períodes més inestables. Així, podem demostrar que les xarxes d’empolainament dels ximpanzés prèviament utilitzats com a mascotes i en l’industria de l’espectacle estan modelats no només per efectes a llarg termini, com l’ experiència de vida primerenca, sinó també per efectes a curt termini com les alteracions en la composició del grup.

      En un pas posterior, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials multicapa, vam poder analitzar amb més detall la sociabilitat d’aquests ximpanzés prèviament utilitzats com a mascotes i en l’industria de l’espectacle. Per a això, es va avaluar i comparar la similitud i el guany d’informació de quatre tipus diferents d’interacció social que representen diferents nivells d’estimulació social de baix a alt: la tolerància a la proximitat estacionaria, el comportament afiliatiu, l’empolainament i la tolerància de la proximitat passiva. A l’investigar simultàniament aquests tipus d’interacció social de baix i alt nivell, vam aconseguir millorar la nostra comprensió de la tolerància d’aquests ximpanzés als diferents nivells d’interacció social. Com era d’esperar, els resultats van mostrar que alguns tipus d’interacció social eren més similars entre si que d’altres, encara que cada tipus d’interacció social va donar informació diferent. A més, es va observar que les experiències vitals primerenques dels ximpanzés afectaven a llarg termini als dos tipus d’interacció social:

      l’empolainament i el comportament afiliatiu.

      Pel que fa al possible impacte (negatiu) originat per la exposició al humans desconeguts, no trobem que els grups de visitants del santuari tinguessin cap efecte sobre el comportament dels ximpanzés. Només es va detectar un lleuger augment de la locomoció i una disminució de la inactivitat durant les activitats dels visitants, mostrant els ximpanzés més interès cap als grups més nombrosos. Per tant, les activitats dels visitants que restringeixen fortament les possibilitats d’interactuar o cridar l’atenció dels animals, així com un disseny dels recintes que garanteixi la privacitat dels ximpanzés permet a les institucions realitzar programes d’ educació sense comprometre el benestar dels animals.

      Tota aquesta informació ens permet seguir millorant la nostra comprensió d’un entorn ideal que promogui el benestar dels ximpanzés en captivitat. També pot ajudar a millorar el disseny de futurs estudis d’ avaluació del comportament i el benestar d’ aquesta epècie en captivitat així com ajudar als cuidadors per prendre decisions encara millors en relació a la rehabilitació i integració social dels ximpanzés amb necessitats especials.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno