Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El centre polític a les Illes Balears entre 1975 i 1995

  • Autores: Francesc Xavier Granados Coll
  • Directores de la Tesis: David Ginard Féron (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2024
  • Idioma: catalán
  • Número de páginas: 684
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Esta tesis pretende analizar la evolución del centro político en las Islas Baleares —y, de paso, en el resto del Estado español— a lo largo del período comprendido entre la muerte de Franco y la primera experiencia de gobierno progresista —con participación del centro político— en Mallorca (1975-1995). Se ha estructurado el trabajo en seis capítulos y un epílogo. Una vez aclarada la metodología a seguir, se comienza con el intento de responder a la pregunta de qué entendemos por centro político y se hace un breve recorrido histórico por el centrismo en Baleares desde la Restauración Borbónica hasta el fin de la Dictadura. El segundo capítulo se sitúa entre el postfranquismo inmediato y la carrera hacia las elecciones constituyentes del 15-J de 1977. En “La hegemonía de Unión de Centro Democrático”, se habla de los años en que este partido monitorea las políticas españolas al tiempo que se forja la preautonomía balear. El cuarto capítulo incluye las primeras elecciones democráticas en el Parlament Balear en 1983, la irrupción del centro autóctono representado por Unió Mallorquina (UM) y Jeroni Albertí, la nueva aventura de Adolfo Suárez con el Centro Democrático y Social (CDS) y el fracaso de la llamada "Operación Roca". El título “Fragmentación y debilitamiento del centrismo (1988-1992)” acoge los años el derrumbe del CDS y el intento de absorción de UM por parte del Partido Popular de Gabriel Cañellas. Y en el último capítulo, “La recomposición del centro (1992-1995)”, se ocupa de explicar cómo Maria ntònia Munar logra resucitar UM y convierte a esta formación en nacionalista. El epílogo abraza hasta el cambio de siglo y habla de los primeros pactos de progreso de centroizquierda, — empezando en el Consell de Mallorca y después también en el Govern Balear—, adelantándose a lo que ha sucedido años más tarde en el resto de España. La tesis finaliza con unas conclusiones generales y una relación detallada de los recursos consultados. Todo ello se completa con diez anexos donde se exponen, de forma ordenada y detallada, algunos datos e imágenes sobre las formaciones políticas y sus protagonistas, los resultados electorales y la composición de los diferentes organismos institucionales de Baleares, correspondientes al período estudiado. En definitiva, este trabajo ha querido describir y analizar la evolución del centrismo en la sociedad balear contemporánea, a partir de aspectos como la implantación territorial, el perfil de los militantes, el impacto electoral, la acción política y la ideología (atendiendo especialmente a su relación con el regionalismo y nacionalismo).

    • English

      This doctoral thesis aims to analyze the evolution of the Political Center in the Balearic Islands —and, consequently, in the rest of the Spanish State— over the long period between the death of Franco and the first experience of a Progressive government in Mallorca (1975-1995). All this content has been structured in six chapters and an epilogue. Once the methodology to follow has been outlined, the thesis firstly begins with the attempt to answer the question of what we mean by Political Center and, afterwards, we take a brief historical tour about Centrism in the Balearic Islands, from the Bourbon Restoration to the end of the Dictatorship. The second chapter is located between the immediate post-Franco regime and the race towards the Constituent elections of 15th June, 1977. Immediately after that, and under the title, The hegemony of the party ‘Unió de Centre Democràtic’, we talk about the years in which this monitors Spanish policies at the same time as the Balearic pre-autonomy is being forged. The fourth chapter comprises the first democratic elections to the Balearic Parliament in 1983, the irruption of the native center, called ‘Unió Mallorquina (UM)’, with Jeroni Albertí, the new adventure of Adolfo Suárez with ‘Centre Democràtic i Social (CDS)’ and, finally, the failure of the ambitious Reformist Party. With the name Fragmentation and weakening of Centrism (1988-1992), this new chapter refers to the years of the rise of the ‘CDS’ and the intention to absorb ‘UM’, carried out by Gabriel Cañellas, President of the Balearic Government and leader of the Popular Party at the time. At the end, The recomposition of the Center (1992-1995) deals with explaining how Maria Antònia Munar, the new president, manages to resurrect ‘UM’ and how she takes this towards a nationalist policy. It is in the epilogue where we reach the turn of the century and it is inside it when we deal with the first Center-left progress pacts, —at the beginning within the ‘Consell of Mallorca’ and then also in the Balearic Government—, moving forward to what was going to happen years later in other places of Spain. This thesis ends with some general conclusions and a detailed list of the resources consulted. All this is completed with ten appendices providing some data and images about the political groups and their protagonists, also including the electoral results and the composition of the institutions of the Balearic Islands, related to the period studied. Everything is displayed with an accurate order and detail. In short, this work has intended to describe and analyze the evolution of Centrism in the contemporary Balearic society, based on features such as territorial implementation, the profile of activists, the electoral impact, the political action and the ideology (paying special attention to its relationship with regionalism and nationalism).

    • català

      Aquesta tesi pretén d’analitzar l’evolució del centre polític a les Illes Balears —i, de retruc, a tota la resta de l’Estat espanyol— en el llarg període comprès entre la mort de Franco i la primera experiència de govern progressista —amb participació del centre polític— a Mallorca (1975-1995). S’ha estructurat el treball en sis capítols i un epíleg. Un cop aclarida la metodologia a seguir, es comença amb l’intent de respondre a la pregunta de què entenem per centre polític i es fa un breu recorregut històric pel centrisme a les Balears des de la Restauració Borbònica fins a l’acabament de la Dictadura. El segon capítol es situa entre el postfranquisme immediat i la cursa cap a les eleccions constituents del 15-J de 1977. A “L’hegemonia d’Unió de Centre Democràtic”, es parla dels anys en què aquest partit monitora les polítiques espanyoles al mateix temps que es forja la preautonomia balear. El quart capítol inclou les primeres eleccions democràtiques al Parlament Balear el 1983, la irrupció del centre autòcton d’Unió Mallorquina (UM) de Jeroni Albertí, la nova aventura d’Adolfo Suárez amb el Centre Democràtic i Social (CDS) i el fracàs de l’anomenada “Operació Roca”. El títol “Fragmentació i afebliment del centrisme (1988-1992)” acull els anys de l’ensulsiada del CDS i l’intent d’absorció d’UM per part del Partit Popular de Gabriel Cañellas. I en el darrer capítol, “La recomposició del centre (1992-1995)”, s’ocupa d’explicar com Maria Antònia Munar fa reviscolar UM i dona a aquesta formació una pàtina moderadament nacionalista. L’epíleg abraça fins al canvi de segle i parla dels primers pactes de progrés de centreesquerra, —començant al Consell de Mallorca i després també al Govern Balear—, avançant-se al que s’ha esdevingut anys més tard a la resta d’Espanya. La tesi finalitza amb unes conclusions generals amb una relació detallada dels recursos consultats. Tot plegat es completa amb deu annexos on s’exposen, de manera ordenada i detallada, algunes dades i imatges sobre les formacions polítiques i els seus protagonistes, els resultats electorals i la composició dels diferents organismes institucionals de les Balears, corresponents al període estudiat. En definitiva, aquest treball ha volgut descriure i analitzar l'evolució del centrisme dins la societat balear contemporània, a partir d’aspectes com la implantació territorial, el perfil dels militants, l’impacte electoral, l’acció política i la ideologia (atenent especialment a la seva relació amb el regionalisme i nacionalisme).


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno