Mitjans de comunicació i dret a l'habitatge: el discurs informatiu sobre habitatge des dels inicis de la crisi econòmica de 2008 fins a l'actualitat i la incidència mediàtica de la plataforma d'afectats per la hipoteca
- Autores: Irene Peiró
- Directores de la Tesis: Núria Simelio i Solà (dir. tes.), Pedro Molina Rodríguez-Navas (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: José María Perceval (presid.), Carmen Echazarreta Soler (secret.), Francisco Javier Herrero Gutiérrez (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Comunicación y Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi estudia el discurs mediàtic sobre habitatge i la seva evolució entre els anys 2008 i 2019 en mitjans editats des de Catalunya, una de les comunitats autònomes més afectades pels desnonaments i on han nascut els principals moviments en defensa d’aquest dret durant aquest període, primer la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el 2009 i posteriorment el Sindicat de Llogateres, el 2017. L’anàlisi parteix de la perspectiva androcèntrica/no androcèntrica, examinant com influeixen en el discurs informatiu els diferents actors involucrats en la qüestió de l’habitatge (centres de poder polític i econòmic, persones afectades per desnonaments, moviments socials, etc.). Pel que fa als moviments socials, la tesi se centra en estudiar l’estratègia de comunicació i la incidència mediàtica de la PAH.
La problemàtica de l’habitatge és d’especial rellevància en el context català i espanyol. Si bé les dificultats per accedir a aquest dret són d’escala global, per la conversió de l’habitatge en un bé financer als mercats internacionals, en el cas espanyol aquests reptes es veuen agreujats pels dèficits d’habitatge social i assequible heretats de la Dictadura franquista, en què es va gestar el model preferent d’accés a l’habitatge en propietat a partir del crèdit hipotecari.
En el camp de la comunicació, la principal aportació de la investigació és que fa un examen ampli, global i diacrònic del tractament periodístic del tema al llarg de més d’una dècada, comparant, a més, l’enfocament informatiu de diaris tradicionals amb el de mitjans alternatius. Aquest model periodístic s’ha vist reforçat des de 2008 arran del debilitament de la premsa tradicional.
La tesi parteix de la metodologia documental per estudiar el context socioeconòmic i polític en què se circumscriu el discurs mediàtic sobre habitatge i els antecedents històrics més rellevants, així com de l’anàlisi de contingut, que s’aplica tant a informacions periodístiques com a missatges de Twitter de la PAH de Barcelona (amb adequacions metodològiques segons el canal). S’han analitzat un total de 657 unitats comunicatives (285 de La Vanguardia, 267 de El Periódico i 105 de la Directa) i 307 tuits de la PAH de Barcelona. També s’han fet entrevistes qualitatives semiestructurades a set activistes del moviment social.
Els resultats globals de l’anàlisi mostren que el discurs dels dos mitjans tradicionals és més proper als centres de poder que a les persones afectades per l’emergència habitacional i als moviments socials que defensen els seus drets, en major mesura a La Vanguardia (més propera al sector immobiliari-financer) que a El Periódico (més proper al poder polític). Per contra, la Directa, mitjà independent, reflecteix essencialment la postura dels moviments socials organitzats durant tot el període d’anàlisi i dona escassa visibilitat als actors econòmics i institucionals.
Els resultats diacrònics mostren que els moviments socials en defensa del dret a l’habitatge han guanyat incidència mediàtica des del naixement de la PAH l’any 2009, respecte al període previ, en què no existia un contrapoder ciutadà fort en aquesta matèria. A més, el debilitament de la legitimitat dels centres de poder arran de la crisi hipotecària de 2008 va contribuir a l’expansió del relat contrahegemònic de la PAH entre l’opinió pública, tant a través de les xarxes socials com a partir de la seva relació amb els mitjans de comunicació, que la plataforma també ha considerat estratègica des dels seus inicis. És durant el cicle de mobilitzacions del 15M (2011-2013) quan el moviment pel dret a l’habitatge va assolir major influència sobre els mitjans tradicionals, si bé, a partir de 2017, també s’ha convertit en font informativa de referència sobre lloguers.
