Accions creatives situades en l'Ambit de la postartesania i de la terrissa del segle XXI
- Autores: Santiago Planella Domènech
- Directores de la Tesis: Àlex Nogué (dir. tes.), Jaume Fortuny Agramunt (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2023
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Ángel Planas Rosselló (presid.), Gemma París Romia (secret.), Maria Josep Balsach (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Avanzados en Producciones Artísticas por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Aquesta tesi pràctica vol explorar, des de les pràctiques de l¿argila, els processos creatius emmarcats en la postartesania i vinculats al posthumanisme per trobar alternatives al col·lapse de l¿antropocè.
D¿una banda, les habilitats tècniques artesanals fomenten relacions profundes amb el món. D¿altra banda, la plasticitat de l¿argila i el gest del terrisser, permeten l¿emergència d¿interrelacions de continuïtat indissolubles, les quals queden enregistrades com a objectes encarnats en la seva materialitat significant.
Així, la postartesania proposa la generació de processos i resultats materials discursius que ¿des de les ètiques i els nous imaginaris polítics, ecosocials i feministes¿ siguin capaços de crear noves relacionalitats transmaterials i transcorporalitats amb continuïtat natural-cultural.
L¿experiència pràctica i creativa d¿aquesta tesi va ser realitzada a partir d¿accions amb l¿argila verge, situades a les terreres de Vacamorta ¿en el terme municipal de Cruïlles al Baix Empordà¿ entre els anys 2016 i 2020. El fet de poder entrar en contacte amb argila intacta ¿sedimentada a desenes de metres sota terra des de milions d¿anys enrere¿ va representar una oportunitat i, de fet, va ser clau per reconstituir noves relacions transmaterials des d¿una dimensió precultural. Des de fora dels patrons hegemònics va ser possible concebre la matèria com a font activa de l¿existent i causa de l¿evolució, i així mateix, reconèixer l¿argila com a una entitat que forma part d¿un sistema ecològic viu.
