Canvis cognitius i cerebrals associats a una intervenció fonològica intensiva en alumnes amb dificultats lectores

• Autores: Susana Forne Gonzalez
• Directores de la Tesis: Anna López Sala (dir. tes.), Josep Maria Serra Grabulosa (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
• Idioma: español
• ISBN: 9788449095528
• Tribunal Calificador de la Tesis: Beatriz Molinuevo Alonso (presid.), Llorenç Andreu Barrachina (secret.), Roser Colomer Roura (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psiquiatría por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Psicología
    • Psicología del niño y del adolescente
      • Problemas de aprendizaje
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Introducció: la dislèxia és el trastorn de l’aprenentatge més freqüent en la població infantil amb repercussions importants en el desenvolupament acadèmic, social i emocional dels infants que la pateixen. En els darrers anys s’ha fet un gran esforç per identificar quins són els factors de risc de les dificultats lectores i desenvolupar noves metodologies per ajudar als infants a superar-les. S’ha demostrat que la intervenció primerenca té més èxit que la tardana i que els programes d’entrenament intensiu poden beneficiar els nens i les nenes amb dificultats de lectura.

    Objectiu: avaluar els canvis cognitius i cerebrals associats a l'aplicació d’un programa intensiu d’entrenament fonològic informatitzat per millorar el rendiment lector en infants de primer cicle d’educació primària amb dificultats lectores.

    Metodologia: trenta-dos nens i nenes amb dificultats de lectura es van assignar aleatòriament a cadascun dels dos grups d’intervenció amb una durada de 16 setmanes, el grup amb dificultats lectores d’entrenament intensiu informatitzat (sessions diàries individuals de 10-15 minuts, 5 dies a la setmana), DLEI (n=20), centrat en el treball de consciència fonològica, fonèmica, descodificació i velocitat lectora i el grup amb dificultats lectores d’entrenament ordinari a l’aula (1 sessió setmanal de 50 minuts cadascuna, en grup reduït), DLEO (n=12), que va rebre reforç tradicional de lectura a l’escola basat en lectura col•lectiva i modelatge de la mestra. Els nens i les nenes sense dificultats lectores es van assignar al grup de control C (n=24). Tots/es els i les alumnes van ser valorats mitjançant un protocol cognitiu i de neuroimatge en dos moments temporals, abans i després de la intervenció.

    Resultats: tant els infants del grup DLEI com DLEO van mostrar un major rendiment de lectura després de la intervenció sent superior el del grup DLEI. El grup de C no va mostrar canvis significatius durant el mateix període. Vam observar que presentar rendiments baixos en les variables de precisió i velocitat lectora de pseudoparaules, precisió lectora de paraules i text així com en ortografia natural són predictores d’un baix rendiment en lectura. Tanmateix, la velocitat lectora de lletres, la precisió lectora de pseudoparaules i l’ortografia natural serien les tres variables predictores de l’èxit de la reeducació intensiva. El perfil lector dels alumnes amb dificultats lectores (65,62%) va ser d’afectació mixt. Les anàlisis VBM van objectivar un % de VSB superior en el grup DLEI associat a la intervenció intensiva.

    Conclusions: els resultats suggereixen que la intervenció primerenca intensiva basada en l’entrenament fonològic, és una estratègia eficaç per solucionar les dificultats de lectura que s’hauria d’utilitzar a l’escola com a primer enfocament per afrontar-les.