Aquesta tesi estudia el coneixement i l’ús de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics d’acusatiu (el, la, els, les) i de datiu (li, els) de tercera persona i dels clítics EN argumental, EN partitiu, HI argumental i HI locatiu, en bilingües seqüencials portuguès-català i francès-català de 9 a 12 anys escolaritzats a Andorra. El portuguès i el francès tenen pronoms clítics com el català però, a diferència del català i del francès, el portuguès no disposa dels clítics EN i HI. A més, en les construccions dislocades a l’esquerra, només en català i en francès és obligatori reprendre l’argument amb el clític. A partir de tres experiments de producció (un d’obert i dos de tancats) i una prova de judicis de gramaticalitat, es constata una gradació de dificultat entre els clítics i una omissió d’algunes de les funcions estudiades, en particular, dels clítics HI locatiu i dels oblics EN i HI per part dels L2 i també per part dels nadius.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados