Educación artística en los currículums de primera infancia
- Autores: María del Mar Oliver Barceló
- Directores de la Tesis: Rubén Lluc Comas Forgas (dir. tes.), Jaume Sureda Negre (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Jordi Muntaner Guasp (presid.), Núria Rajadell Puiggròs (secret.), Donatella Savio (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
- español
En esta tesis se pretende conocer y analizar la educación artística en los currículums de la etapa de Educación Infantil en España y Latinoamérica.
Tras el estado de la cuestión se presenta un análisis documental de diversos textos curriculares. Para ello se ha generado un esquema de análisis y unas categorías testadas en una prueba piloto con los currículums de Finlandia y Nueva Zelanda. A continuación, se ha aplicado este esquema a diez currículums de Iberoamérica, de los cuales se ha analizado la estructura curricular y el valor educativo de las artes.
En una segunda fase se han realizado veintitrés entrevistas semiestructuradas a especialistas y docentes de educación artística e infantil de diversos países iberoamericanos para contrastar y enriquecer los resultados del análisis documental.
En tercer lugar, a partir de un marco teórico y a la luz de los resultados extraídos de las dos fases anteriores, se presenta un instrumento de evaluación de la calidad de la educación artística en los currículums de la primera infancia, que se validará en el futuro a través de diversas instancias de participación.
Como resultado se concluye que es necesario incrementar la importancia y la transversalidad de la educación artística en los currículums contemporáneos de educación infantil. Todavía se mantiene una jerarquía que sitúa a otras disciplinas por encima de la artística, y en general no se aprecia una intencionalidad clara de vincularla con otras áreas curriculares. Las disciplinas artísticas tradicionales –artes plásticas, música, danza y artes dramáticas- predominan de manera clara, y otras disciplinas artísticas como fotografía, arquitectura o montajes integrados aparecen de manera excepcional y con poca repercusión en las aulas.
El argumento predominante a la hora de justificar la educación artística es el comunicativo, basándose en los beneficios físicos, perceptuales y expresivos que aporta.
A continuación, le sigue el argumento cultural, aunque no desde una perspectiva crítica en la mayoría de los casos. A pesar de que la literatura contemporánea entiende la educación artística como un espacio privilegiado para trabajar los valores y la perspectiva crítica de los estudiantes, este enfoque no impera en prácticamente ninguno de los currículums analizados. Por ende, se considera necesaria su incorporación tanto para aprovechar el potencial de las artes como para dotar a los estudiantes de herramientas para afrontar los retos se la sociedad actual.
- català
En aquesta tesi es pretén conèixer i analitzar l’educació artística en els currículums de l’etapa d’Educació Infantil a Espanya i Llatinoamèrica.
Després de l’estat de la qüestió es presenta un anàlisi documental de diversos texts curriculars. Amb tal fi s’ha generat un esquema d’anàlisi i unes categories provades a una prova pilot amb els currículums de Finlàndia i Nova Zelanda. A continuació s’ha aplicat aquest esquema a deu currículums d’Iberoamèrica, dels quals s’ha analitzat l’estructura curricular i el valor educatiu de les arts.
En una segona fase s’han realitzat vint-i-tres entrevistes semiestructurades a especialistes i docents d’educació artística i infantil de diversos països iberoamericans per contrastar i enriquir els resultats de l’anàlisi documental.
En tercer lloc, a partir d’un marc teòric i partint dels resultats extrets de les dues fases anteriors, es presenta un instrument d’avaluació de la qualitat de l’educació artística en els currículums de la primera infància, que es validarà en el futur a través de diverses instàncies de participació.
Com a resultats es conclou que és necessari incrementar la importància i la transversalitat de l’educació artística en els currículums contemporanis d’educació infantil. Encara es manté una jerarquia que situa a altres disciplines per sobre de l’artística i, en general, no s’aprecia una intencionalitat clara de vincular-la amb altres àrees curriculars. Les disciplines artístiques tradicionals –arts plàstiques, música, dansa i arts dramàtiques- predominen de manera clara, i altres disciplines com fotografia, arquitectura o els muntatges integrats apareixen de manera excepcional i amb poca repercussió a les aules.
L’argument predominant a l’hora de justificar l’educació artística és el comunicatiu, basant-se en els beneficis físics, percentual i expressius que aporta. A continuació li segueix el cultural, encara que no des d’una perspectiva crítica en la majoria dels casos.
A pesar que la literatura contemporània entén l’educació artística com un espai privilegiat per treballar els valor i la perspectiva crítica dels estudiants, aquest enfocament no impera en pràcticament cap dels currículums analitzats. Per tant es considera necessària la seva incorporació tant per aprofitar el potencial de les arts com per al desenvolupament d’eines per afrontar els reptes de la societat actual.
- English
This thesis aims to understand and analyse art education in Early Childhood Education curriculas in both Spain and Latin America.
After the state of the art, a documentary analysis of various curriculas is presented. For this purpose, an analysis scheme and some categories tested in a pilot test with the curricula of Finland and New Zealand have been generated. This scheme has then been applied to ten curricula in Latin America and Spain, of which the curricular structure and educational value of the arts has been analyzed.
In a second phase, twenty-three semi-structured interviews were carried out with specialists and teachers of arts and children's education from various countries in order to contrast and enrich the results of the documentary analysis.
Thirdly, based on a theoretical framework and in the light of the results drawn from the two previous phases, an instrument for evaluating the quality of arts education in curriculas is presented, which will be validated in the future through various participatory instances.
As a result, it is concluded that there is a need to increase the importance and transversality of artistic education in contemporary early childhood education curricula. There is still a hierarchy that places other disciplines above the artistic one, and in general there is no clear intention to link it with other curricular areas. Traditional artistic disciplines -the visual arts, music, dance, and the dramatic arts- clearly predominate, and other artistic disciplines such as photography, architecture, or integrated productions appear in an exceptional manner and with little repercussion in the classroom.
The predominant argument when justifying arts education is the communicative one, based on the physical, perceptual and expressive benefits it brings. This is followed by the cultural argument, although not from a critical perspective in most cases. Despite the fact that contemporary literature understands arts education as a privileged space for working on the values and critical perspective of students, this approach does not prevail in practically any of the curricula analysed. Therefore, its incorporation is considered necessary both to take advantage of the potential of the arts and to provide students with tools to face the challenges of today's society.
- español
