Intervención con realidad virtual inmersiva y arteterapia en personas con trastorno del espectro autista (TEA) para el desarrollo de habilidades comunicativas y resolución de problemas
- Autores: Jorge Fernández Herrero
- Directores de la Tesis: Gonzalo Lorenzo Lledó (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Número de páginas: 471
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Luisa Sevillano García (presid.), Rosabel Roig Vila (secret.), Tomás Sola Martínez (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación Educativa por la Universidad de Alicante
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RUA
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
- español
La Tesis que aquí se presenta nace de la conjunción de dos complejos desafíos intrínsecos al sistema educativo actual: una adecuada atención a la diversidad, que se sustenta en los principios pedagógicos y didácticos aplicados a la denominada Educación Especial y, por otro lado, la correcta integración y aprovechamiento del potencial didáctico que ofrecen nuevos recursos tecnológicos audiovisuales y la utilización del arte como recurso educativo.
El aumento en los últimos años de la prevalencia del alumnado con Trastorno del Espectro Autista (TEA) en todos los niveles educativos se traduce en una mayor visibilidad y concienciación social sobre este heterogéneo colectivo, pero también en una mayor exigencia a la hora de satisfacer sus necesidades educativas. Paralelamente, las nuevas tecnologías de información y comunicación se presentan como un potente recurso didáctico, cuyo aprovechamiento óptimo exige de un vasto estudio de estrategias de adaptación a las necesidades educativas del alumnado, con la dificultad añadida asociada a la frenética e incesante evolución que dichas estrategias han experimentado en los últimos tiempos.
Este progreso, no obstante, ha permitido la democratización y popularización de tecnologías como la Realidad Virtual inmersiva, que frece la oportunidad de estudiar su utilización como recurso educativo para un colectivo como el TEA, con manifiesta preferencia por el aprendizaje visual. Adicionalmente, el uso del arte y la creatividad como recurso educativo permite generar entornos de socialización y fomentar la introspección, el autoconocimiento y los recursos comunicativos, ámbitos que se enmarcan dentro de las necesidades educativas especiales que definen al alumnado con TEA.
Así, la presente Tesis plantea la realización de una intervención educativa para niños con TEA de baja severidad mediante el uso de la Realidad Virtual, por un lado, y la Arteterapia, por otro, con el objetivo de testar las posibilidades educativas, capacidad de adaptación a su estilo cognitivo y efectividad en su aprendizaje en diferentes campos donde este colectivo presenta necesidades educativas especiales.
Una vez realizada la revisión de la literatura científica vinculada a la temática de la presente Tesis, se reúnen tres grupos de estudio de 7 individuos cada uno con TEA de baja severidad, con edades comprendidas entre los 8 y los 15 años y capacidades educativas análogas. Un primer grupo participa de un diseño de intervención educativa que trabaja sus competencias sociales y emocionales a lo largo de 10 sesiones mediante la utilización de la RV inmersiva como recurso didáctico, recreando entornos virtuales educativos de socialización (un aula, un jardín). Un segundo grupo de estudio lleva a cabo una intervención educativa de 10 sesiones donde el arte es el recurso educativo principal, trabajando igualmente sus capacidades sociales y emocionales. Un tercer grupo hace las veces de grupo de control, por lo que, en el mismo periodo en que tiene lugar la intervención educativa, no desarrollan actividad didáctica alguna.
Terapeutas, familiares y el investigador implicado realizan cuestionarios generales de desempeño al inicio de la intervención educativa y una vez concluida ésta, que permiten conocer el progreso obtenido en cada caso y comparar la evolución en los diferentes dominios de conocimiento considerados de los grupos de estudio participantes. Se analizan los resultados mediante los procedimientos tradicionales de puntuación, así como mediante un procedimiento nuevo, de índole probabilística. Los resultados obtenidos en ambos casos son consistentes, y sugieren un impacto positivo en las competencias evaluadas para los grupos de Arteterapia (AT) y Realidad Virtual (RV) respecto del grupo de control (GC).
Los niveles de adaptación y las mejoras mostradas permiten sugerir que tanto la RV como la AT en los formatos adaptados a las intervenciones educativas expuestas, se han alineado con las preferencias sensoriales y fortalezas visuoespaciales del alumnado con TEA que ha participado en el presente estudio. En consecuencia, tanto la Arteterapia como la Realidad Virtual son herramientas que pueden ser utilizadas satisfactoriamente como recursos educativos para el alumnado adolescente con TEA.
- català
La Tesi que ací es presenta naix de la conjunció de dos complexos desafiaments intrínsecs al sistema educatiu actual: una adequada atenció a la diversitat, que se sustenta en els principis pedagògics i didàctics aplicats a la denominada Educació Especial i, d'altra banda, la correcta integració i aprofitament del potencial didàctic que oferixen nous recursos tecnològics audiovisuals i la utilització de l'art com a recurs educatiu.
L'augment en els últims anys de la prevalença de l'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) en tots els nivells educatius es traduïx en una major visibilitat i conscienciació social sobre este heterogeni col·lectiu, però també en una major exigència a l'hora de satisfer les seues necessitats educatives. Paral·lelament, les noves tecnologies d'informació i comunicació es presenten com un potent recurs didàctic, l'aprofitament òptim del qual exigix d'un vast estudi d'estratègies d'adaptació a les necessitats educatives de l'alumnat, amb la dificultat afegida associada a la frenètica i incessant evolució que les dites estratègies han experimentat en els últims temps.
Este progrés, no obstant això, ha permés la democratització i popularització de tecnologies com la realitat virtual inmersiva, que oferix l'oportunitat d'estudiar la seua utilització com a recurs educatiu per a un col·lectiu com el TEA, amb manifesta preferència per l'aprenentatge visual. Addicionalment, l'ús de l'art i la creativitat com a recurs educatiu permet generar entorns de socialització i fomentar la introspecció, l'autoconeixement i els recursos comunicatius, àmbits que s'emmarquen dins de les necessitats educatives especials que definixen l'alumnat amb TEA.
Així, la present Tesi planteja la realització d'una intervenció educativa per a xiquets amb TEA de baixa severitat per mitjà de l'ús de la realitat virtual, d'una banda, i l'Arteterapia, d'un altre, amb l'objectiu de testar les possibilitats educatives, capacitat d'adaptació al seu estil cognitiu i efectivitat en el seu aprenentatge en diferents camps on presenten necessitats educatives especials.
Una vegada realitzada la revisió de la literatura científica vinculada a la temàtica de la present Tesi, es reunixen tres grups d'estudi de 7 individus amb TEA de baixa severitat amb edats compreses entre els 8 i els 15 anys i capacitats educatives anàlogues. Un primer grup participa d'un disseny d'intervenció educativa que treballa les seues competències socials i emocionals al llarg de 10 sessions per mitjà de la utilització de la RV inmersiva com a recurs didàctic, recreant entorns virtuals educatius de socialització. Un segon grup d'estudi du a terme una intervenció educativa de 10 sessions on l'art és el recurs educatiu principal, treballant igualment les seues capacitats socials i emocionals. Un tercer grup fa de grup de control, per la qual cosa, en el mateix període en què té lloc la intervenció educativa, no desenvolupen cap activitat didàctica.
Terapeutes, familiars i l'investigador implicat realitzen qüestionaris generals d'exercici a l'inici de la intervenció educativa i una vegada conclosa esta, que permeten conéixer el progres obtingut en cada cas i comparar l'evolució en els diferents dominis de coneixement considerats dels grups d'estudi participants. S'analitzen els resultats per mitjà dels procediments tradicionals de puntuació, així com per mitjà d'un procediment nou, d'índole probabilística. Els resultats obtinguts en ambdós casos són consistents, i suggerixen un impacte positiu en les competències avaluades per als grups d'Arteterapia (AT) i realitat virtual (RV) respecte del grup de control (GC) .
Els nivells d'adaptació i les millores mostrades permeten suggerir que tant la RV com l'ÀT en els formats adaptats a les intervencions educatives exposades, s'han alineat amb les preferències sensorials i fortaleses visuoespaciales de l'alumnat amb TEA que ha participat en el present estudi. En conseqüència, tant l'Arteterapia com la realitat virtual són ferramentes que poden ser utilitzades satisfactòriament com a recursos educatius per a l'alumnat adolescent amb TEA.
- English
This Thesis lies in between two complex challenges in the current education system: on the one hand, the correct attention to diversity, sustaining the pedagogical principles of the so-called Special Education, and, on the other hand, the adequate integration and exploitation of the didactic potential provided by new technological visual resources and the use of Art as an education tool.
In the last years we saw an increase in the prevalence of Autism Spectrum Disorder (ASD) in all education levels. This implies a larger visibility and social concern on this heterogeneous group, but also increases the requirements to fulfill their educational needs. At the same time, the new technologies of information and communication appear as a powerful didactical tool whose optimal exploitation requires a vast analysis of adaptation strategies to the needs of the students, with the additional difficulty associated to the non-stop and frantic evolution of these strategies in the last years.
This progress, nonetheless, gave rise to the popularization and democratization of technologies as Immersive Virtual Reality, providing with the opportunity of analyzing its use as an education resource for a collective as the ASD, with a clear preference for the visual learning. On top of that, the use of art and creativity as an education tool permits to generate socialization environments and enhance introspection, self-concern and communication, capabilities framed in the special needs for ASD students.
In this vein, this Thesis addresses a twofold intervention for high functioning ASD children. On the one hand, using Virtual Reality, and on the other hand, using Art Therapy, with the objective of testing the educational possibilities, adaptation to their cognitive manner and learning effectivity in different fields where the ASD children have special needs.
After an exhaustive literature review, the rest of the Thesis is devoted to the interventions. We selected three groups study, with 7 high functioning ASD children each, with ages between 8 and 15, and similar educational capabilities. In the first group, we use an own intervention design working on social and emotional competences along 10 sessions by using Immersive Virtual Reality as a didactical tool, re-creating virtual environments of socialization (a classroom, a play garden). In the second group, also during 10 sessions, we use an intervention where art is the main education tool, also working on social and emotional competences. The third group is used as control, and as such is not put through any sort of intervention during the period.
To estimate the progress of the different groups, a general questionnaire on performance is filled by therapists, family members and the researcher, both before and after the intervention. This allows us to evaluate the progress in the different domains for each group as well as to compare the progress across the different groups. We perform a double evaluation: the traditional one, by assigning scores to the different levels of performance, and a novel one, statistically based. Both evaluations are consistent in suggesting a positive impact in the selected competences both in the Virtual Reality (VR) and Art Therapy (AT) groups with respect to the Control Group (CG), whose performance is statistically invariant.
The adaptation levels and the improvement obtained suggest that VR and AT in the presented formats are in line with the sensory preferences and visuospatial strength of the ASD children participating in this study. Consequently, we may conclude that both art therapy and Virtual Reality are educational tools that can be satisfactory used as educational tools for ASD children.
- español
