Existenzminimun i habitatge actual
- Autores: Esther Brosa Llinares
- Directores de la Tesis: Pere Joan Ravetllat Mira (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2010
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Alfons Soldevila Barbosa (presid.), Maurici Pla Serra (secret.), Robert Terradas Muntañola (voc.), Xosé Manuel Casabella López (voc.), Jose M. Torres Nadal (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
En els darrers vint anys, l'espai residencial ha experimentat una tensió produïda, en part, per la utilització d'uns recursos formals acadèmics i conservadors, i, en part, per una realitat canviant complexa, ràpida i dispersa que necessita respostes que traspassin els clixés tradicionals d'estabilitat i permanència. Els canvis detectats en les maneres de viureafecten a la transformació de la unitat familiar on la individualitat s'imposa sobre el col·lectiu, on la fluctuació del mercat de treball afavoreix la mobilitat residencial i on la progressiva reducció de les tasques domèstiques, afavoreix una nova concepció dels espais de servei i, per extensió, de la resta d'àmbits familiars. Aquesta alteració de l'estructura social i el fet que l'habitatge ha passat a ser un be de consum, ha comportat la necessitat d'un habitatge, per una banda diversificat, per donar resposta a la demanda heterogènia, i, per l'altre, reduït en les seves dimensions, per fer-lo més assequible. L'actual varietat de formes de convivència que es donen en la societat d'avui, tenen resposta en l'habitatge reduït per la seva pròpia naturalesa. Aquest treball aborda aquesta tipologia d'habitatge que no solament significa una reducció de la superfície, sinó explorar la base conceptual que inspira algunes de les realitzacions que reconeixen una realitat social i projectual particularment complexa i que aborda els projecte residencial des de tres nivells, programàtic, espacial i d'inserció en la ciutat.
Els antecedents més propers de l'habitatge reduït es remunten al 'mínim existencial' del Moviment Modern, on es va intentar racionalment fer un habitatge higiènic de dimensions mínimes. Aquest moment històric va produir el cos de coneixement relatiu a l'habitatge reduït que ha influït més poderosament en el desenvolupament de la producció arquitectònica posterior. Es per això que els referents d'aquest treball s'han buscat en aquest període on l'ampli ventall de realitzacions, basades en l'eficàcia i l'economia, tant del disseny com de la construcció, van conduir inevitablement a la formulació de les normes de l'espai 'mínim existencial'. La primera part de l'estudi, doncs, pretén aprofundir en el concepte d'existenzminimum, des de la seva formulació des d'un punt de vista teòric fins a les realitzacions que, en més o menys mesura, aplicaren aquest concepte. L'estudi de deu exemples, realitzats en el període d'entreguerres, permet extreure els paràmetres que caracteritzen aquest concepte i que serviran de base per l'anàlisi de l'habitatge reduït d'avui. En el segon capítol s'analitza tipològicament les tendències actuals de l'habitatge reduït. Per motius clarament econòmics i per la pròpia evolució de les formes de viure, l'habitatge de petites dimensions pateix unes transformacions que el converteixen en objecte d'investigació per tal de respondre a noves necessitats. L'anàlisi dels estudis i realitzacions actuals en aquest camp ha de permetre donar les pautes teòriques i pràctiques de les noves tendències i la seva correspondència, si és que existeix, amb el moment històric on es van reformular les bases de l'arquitectura i de l'organització de la ciutat, on l'habitatge mínim apareix per primer cop com objecte explícit d'investigació per part de teòrics i arquitectes. Evidentment el Moviment Modern és el precedent al que fa referència aquesta anàlisi i el que serveix com a punt de partida en la definició de l'habitatge reduït. L'estudi pretén establir quines són les connexions entre existenzminimum i l'habitatge reduït i constatar no ja la relació entre ambdós moments, que és del tot evident, sinó valorar la vigència d'uns conceptes que van transformar la concepció de l'espai residencial massiu. Els paràmetres d'anàlisi per aquest nou habitatge es concreten en els diferents subcapítols que es desenvolupen en aquesta segona part i que van des de la tipologia d'agregació fins la industrialització de l'edificació, passant per la organització de l'habitatge o els estàndards dimensionals. I com que no es pot parlar d'habitatge sense abordar de ciutat, s'inicia la reflexió parlant de l'encaix del fet residencial en l'espai urbà. Aquesta conceptualització de l'espai habitat s'il·lustra amb exemples concrets extrets de l'ampli panorama de realitzacions actuals que venen a reforçar el discurs, i que no corresponen a un àmbit geogràfic concret, amb la voluntat de no excloure magnífics exemples del panorama actual. La tria s'ha fet a partir de dos aspectes fonamentals que comparteixen aquest tipus edificatoris: la superfície com a concepte bàsic de l'habitatge reduït i els grups socials a que van dirigits, als quals aquests tipus donen resposta per la seva pròpia naturalesa.
