El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica
- Autores: Anna Tous Rovirosa
- Directores de la Tesis: María Rosario Lacalle Zalduendo (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Román Gubern Garriga-Nogues (presid.), Matilde Obradors Barba (secret.), Milly Buonanno (voc.), Antoni Noquero Grau (voc.), Jordi Balló (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 9 Citas
- Resumen
El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica és una investigació sobre cinc sèries estatunidenques: El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-), House (House, Fox: 2004-) i CSI: Las Vegas (CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-). De cadascuna de les sèries del corpus se n'analitza la primera temporada, que en total sumen 114 episodis. Aquestes cinc sèries s'analitzen amb referència als seus contextos (productius, dades d'audiència, repercussió social, estratègies d'interactivitat) i d'acord amb les característiques genèriques, les invariants temàtiques i la presència de la recurrència temàtica i mítica, ja que cadascuna de les sèries és un exponent d'un subgènere concret (polític, aventures, soap-opera, hospitalari i policíac) de la producció televisiva de l'era del drama (Longworth, 2000-2002). Els punts de partida teòrics són la definició del text serial audiovisual i de la recurrència temàtica, així com una fonamentació conceptual del marc teòric en què s'inscriu la recerca (television studies, formalisme, estructuralisme, deconstruccionisme, postestructuralisme i mediologia).
A partir de referències bibliogràfiques bàsiques (Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ryan, 1979; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006) s'opta per una metodologia d'anàlisi de les sèries del corpus sincrètica, amb la finalitat de manifestar l'adscripció de les sèries a un gènere concret (perspectiva diacrònica), així com la presència i actualització del mite mitjançant la recurrència temàtica, des d'una perspectiva sincrònica. La pervivència de la recurrència temàtica en les sèries del corpus es la hipòtesi de partida de la recerca. Les diferències entre la recurrència genèrica i la recurrència temàtica s'estableixen d'acord amb l'estudi del gènere de Ryan (1979), i també s'estudia la crisi genèrica que condueix a la hibridació de gènere que caracteritza les sèries del corpus.
Prenent com a punt de partida la intertextualitat de la producció cultural occidental, també s'analitza la lògica del mercat audiovisual estatunidenc, així com els contextos en què sorgeixen les sèries del corpus: d'una banda l'estatunidenc, de producció, i de l'altra l'espanyol, referit a la recepció. A més, es tenen en compte els processos d'interactivitat que es produeixen a l'era del drama, així com la influència de les diferents èpoques televisives en la conformació de la serialitat estudiada: paleotelevisió, neotelevisió, metatelevisió, postmodernisme i postcolonialisme. S'hi planteja la revisió del concepte sèries de culte i es proposen els termes must-see TV o sèries de qualitat per als productes analitzats, i s'analitza la influència de programes com Gran Hermano per a la configuració de la programació metatelevisiva de realitat i ficció.
La recerca constata, d'una banda, que les sèries analitzades pertanyen a l'era metatelevisiva, que es caracteritza per la hibridació genèrica, la fragmentarietat i l'autoreferencialitat, i, de l'altra, que els trets esmentats fan referència a la maduresa del mitjà televisiu, amb la consegüent obligatorietat de proposar una teoria de la televisió i d'editar els textos audiovisuals. La investigació també permet fer referència a un canvi en l'imaginari col·lectiu, ja que a les recurrències temàtiques tradicionals s'hi ha d'afegir la referencialitat metatelevisiva, que es pot organitzar -tal com es duu a terme en aquesta recerca- en forma de graella televisiva que fagocita la resta de programes, i d'acord amb la qual s'ha estructurat l'annex que acompanya la tesi doctoral.
