Una proposta curricular per treballar la justícia social a l'aula de secundària. Una reflexió sobre la pròpia pràctica
- Autores: María Haro Pérez
- Directores de la Tesis: Montserrat Oller (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Pagès Blanch (presid.), Catalina Moner Mora (secret.), Antoni Gavaldà Torrents (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El concepte de justícia social és tan antic com els éssers humans. Durant el segle XX teòrics com Rawls, Sen, Nussbaum, Frazer i Young han intentat assentar les bases del que ha de ser una societat justa des de diferents perspectives: la redistribució, el reconeixement i la participació.
Treballar en favor de la justícia social és una de les finalitats de l’ensenyament-aprenentatge de les ciències social, la geografia i la història, per al desenvolupament de la consciència ciutadana i del pensament crític i, té com a objectiu ajudar els joves a esdevenir ciutadans actius i compromesos en la societat.
La recerca que presentem és una proposta innovadora per treballar la justícia social a l’aula de secundària i una reflexió sobre la pròpia pràctica. Utilitzant com a fil conductor els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les temàtiques controvertides que aquests proposen, el treball parteix de la indagació sobre les representacions socials dels alumnes en relació a situacions d’injustícia social: la pobresa i la immigració. Analitza com els nois i noies les interpreten, d’on procedeixen les seves representacions, i quines propostes són capaços d’articular per solucionar-les.
A partir de la pròpia experiència personal i aliena, intentem esbrinar com els joves valoren el fenomen migratori i si aquest és considerat una injustícia social. L’estudi d’alguns aspectes relacionats amb la llei ens permet entendre com els joves es posicionen envers aquesta. Acabem l’estudi amb l’anàlisi de les representacions socials un curs després d’haver acabat el treball a l’aula, per veure com aquestes s’han transformat.
Es tracta, doncs, d’una recerca situada dintre del camp de la investigació educativa, emmarcada dins l’àmbit de la Didàctica de les Ciències socials, que té com a protagonistes 89 alumnes i una professora. Per a l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat, fonamentalment, una metodologia qualitativa. Els instruments que s’han utilitzat per a la recollida de dades han estat: el qüestionari, el relat de vida, activitats d’aula i entrevistes en focus grup.
Les dades recollides i analitzades ens indiquen que els joves identifiquen la pobresa i la immigració com a situacions d’injustícia social, els canals d’informació que utilitzen per conèixer-les són, fonamentalment, els mass media; que els joves empatitzen més amb les persones pobres que amb els migrants; i que mostren una gran desconfiança envers la classe política i, com a conseqüència, també envers el sistema democràtic de l’Estat espanyol, quan opinen sobre la pobresa i la immigració.
Els processos migratoris portats a terme per les pròpies famílies no són considerats com una injustícia social, sinó com una oportunitat de millora econòmica i social. En relació amb la llei, les seves respostes evidencien el debat entre l’aspecte ètic i el legal. Alguns consideren que la llei d’estrangeria és una llei injusta, perquè no respecta els drets fonamentals de les persones. Majoritàriament, els joves consideren que Catalunya és un país acollidor on podran portar a terme el seu projecte de vida.
En les representacions inicials, el concepte de justícia social és associat amb el respecte dels drets bàsics de les persones i amb la necessitat d’una redistribució més igualitària de la riquesa. En les representacions finals, incorpora els principis d’igualtat, de llibertat i de solidaritat. En referir-se a la igualtat, adopta les tres dimensions de la justícia social: com a redistribució, com a reconeixement i com a participació. La pràctica reflexiva ajuda el professor a trobar el fil conductor que dota de sentit l’ensenyament de les ciències socials i el fa adonar-se que els continguts a estudiar han d’estar contextualitzats perquè siguin significatius.
