Apanicu 1.0: sistema automàtic per a la valoració del dolor dels nounats ingressats a les unitats de cures intensives
- Autores: Josep Oriol Casanovas Marsal
- Directores de la Tesis: Montserrat García Martínez (dir. tes.), Antoni Martínez Ballesté (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ricardo Closa Monasterolo (presid.), Olga Canet Vélez (secret.), María Serret Serret (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: hdl.handle.net TDX
- Resumen
Introducció El dolor a les unitats de cures intensives neonatals és present pels nombrosos procediments diagnòstics i terapèutics que es realitzen. Patir dolor intens i continuat al principi de la vida pot produir conseqüències durant la resta de la mateixa. La primera mesura per tractar el dolor és la correcta avaluació del mateix. Existeixen escales de valoració del dolor al nounat que utilitzen únicament paràmetres conductuals, i altres escales que utilitzen paràmetres fisiològic – conductuals. Aquestes escales s’anomenen multidimensionals.
Les escales desenvolupades posseeixen un component important de subjectivitat pel professional qui avalua. És mes, utilitzant una mateixa escala a un mateix pacient pot donar puntuacions diferents pels observadors humans.
L’aplicació de la intel·ligència artificial podria permetre la monitorització continua i a temps real del dolor i integrar-lo com la cinquena constant vital.
L’objectiu d’aquest estudi es dissenyar un sistema intel·ligent i automàtic per valorar el dolor als nounats ingressats a les UCIN.
Material i mètode Projecte tecnològic, experimental i transversal.
Es dissenyà un prototip que analitza els paràmetres conductuals i fisiològics del nadó que s’avaluen en les escales validades. Primerament es realitzà una revisió bibliogràfica per tal d’observar quines eren les escales de valoració del dolor més utilitzades a nivell internacional sent la Premature Infant Pain Profile (PIPP), Neonatal Pain Agitation and Sedation Scale (N – PASS), Neonatal Infant Pain Scale (NIPS) i Crying Requires oxygen Increased vital signs, expression and sleepness (CRIES). Aquestes escales utilitzen per a la valoració del dolor paràmetres conductuals i fisiològics. Segonament, es realitzà un qüestionari d’opinió als professionals sanitaris per saber què en pensaven sobre un sistema automàtic de valoració del dolor al nounat. Aquest qüestionari estructurat s’envià a diferents organitzacions nacionals i internacionals. S’obtingueren 133 respostes, un 66.2% considera que el dolor només s’avalua segons l’estat del nounat, un 42.9% que el dolor només s’avalua correctament en ocasions, el 28.8% que el dolor s’avalua a criteri personal, i un 93.2% considera que seria útil que el dolor es mostrés amb una xifra al panell del monitor de constants vitals.
Per a la creació del prototip, la intel·ligència artificial capta els paràmetres conductuals del nadó establint una puntuació segons paràmetres de PIPP i SGB (escala d’ús al centre on es realitzà l’estudi). El paràmetres fisiològics s’extreuen de la monitorització de constants vitals. A través d’una Interface, ambdós variables s’agrupen emetent una puntuació del dolor que apareix al monitor estàndard de constants vitals.
Es realitzaren 11 mesures a nounats amb edats compreses de 25 a 42 setmanes de gestació; ingressats a les UCIN de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Per l’avaluació humana (observador A y B) del dolor s’utilitzaren les escales PIPP i SGB. El coeficient de correlació de Spearman s’utilitzà per a la validació del prototip. Per l’anàlisi de la variança i la comparació de mitjanes s’utilitzà la proba ANOVA.
Resultats Mostra n=11. Edat gestacional 32.00±7.23 setmanes; pes 2046.50±1409.27 grams. El 63.6% de la mostra fou femenina (n=7). Dolor observador A a PIPP va ser 2.6±1.4, a SGB: 2.4±1.3. Dolor observador B a PIPP va ser 2.9±1.4, a SGB: 2.2±1.5. Dolor prototip va ser 1.55±0.69. ANOVA entre PIPP- prototip (observador A i B) va ser F=3.62 (p=0.03). Mitjana de valor SGB - prototip (observador A i B) va ser F=2.99 (p=0.06).
Conclusió Existeix una gran variabilitat d’escales de valoració del dolor del nounat, però loa manca de protocols específics i estandarditzats fa que cada unitat de cada centre hospitalari adopti l’escala que s’hagi escollit. Aquest fet crea una divergència i una manca de consens entre la comunitat neonatal alhora d’avaluar el dolor a aquests infants.
Per altra banda, més de la meitat dels professionals sanitaris consideren que el dolor s’avalua correctament en ocasions o que no s’està avaluant correctament. Aquest fet pot anar en consonància a la manca de formació que hauria de proporcionar les institucions sanitàries als seus professionals. Tanmateix, la majoria d’aquest professionals afirmen que la valoració automàtica del dolor seria de gran utilitat però s’estableix certa recança per desconèixer les possibilitats que la tecnologia informàtica pot oferir a l’actualitat.
Concloure que el disseny del prototip i la seva connexió es realitzaren amb èxit però els valors calculats no es correlacionaren. Com a línia futura d’investigació es proposa millorar el software creant una versió 2.0, ajustant l’obtenció dels paràmetres conductuals i fisiològics s’obtindrien resultats més pròxims a la realitat.
