Aquesta tesi doctoral explora el fenomen de la manca de crítica i creativitat en la interpretació dels textos i la proposta d’accions socials a l'educació primària.
La investigació qualitativa es fonamenta en el marc teòric dels Nous Estudis de Literacitat, per entendre com la literacitat crítica podria ajudar els professors i els estudiants en la interpretació i presa d'accions de justícia social. L'anàlisi desenvolupa una aproximació crítica als usos de la literacitat o alfabetització a l'aula de sisè a cinc escoles de primària a Barcelona, Rubí i Terrassa.
El procés educatiu d'aprenentatge dels coneixements socials i "llegir el món" s'explora des dels interessos dels estudiants pel que fa a la seva participació en les pràctiques de literacitat en el context social de l'aula. L'anàlisi de les dades revela que la literacitat crítica és essencial per tal de crear significats i interpretacions del món. S'entén no com un mètode, sinó com una forma de ser. D'una banda, es requereix i celebra el paper central del mestre en la construcció de l'experiència d'aprenentatge. D'altra banda, es faculta els nens que l'agència per resoldre els problemes socials.
Aquesta investigació crítica i interpretativa tracta de la literacitat crítica en els estudis socials a l’aula de primària. Els objectius són identificar i analitzar la naturalesa d'aquest tipus d'alfabetització en el sisè grau. Es basa en el marc dels Nous Estudis de Literacitat i en la pedagogia crítica a través de les nocions de transformació d'un mateix i de la millora de les estructures socials injustes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados