Perfils d'activitat científica escolar en les planificacions d'estudiants de mestre d'educació primària: canvis i continuïtats

• Autores: Jordi Martí i Feixas
• Directores de la Tesis: Mercè Junyent i Pubill (codir. tes.), Genina Calafell Subirá (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Maria Geli de Ciurana (presid.), Neus Banqué (secret.), Adolfo Agundez Rodríguez (voc.)
• Materias:
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
      • Métodos pedagógicos
    • Preparación y empleo de profesores
      • Preparación de profesores
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • La tesi doctoral Perfils d’activitat científica escolar en les planificacions d’estudiants de mestre d’Educació Primària: Canvis i continuïtats té la finalitat de descriure i analitzar l’evolució temporal dels perfils d’activitat científica escolar que els estudiants de mestre d’Educació Primària proposen quan planifiquen seqüències d’activitats d’ensenyament a l’inici i al final d’una assignatura de didàctica de les ciències. Pretenem, així, contribuir a aprofundir i ampliar el coneixement sobre la capacitat dels estudiants de mestre de planificar contextos d’activitat científica escolar (ACE) per als seus alumnes, perquè considerem que aquesta capacitat és un dels components fonamentals del coneixement didàctic per a l’ensenyament de les ciències dels estudiants, i dels mestres en general. Metodològicament, la investigació s’ha plantejat com un estudi de cas, i per això s’han utilitzat els documents que quatre grups d’estudiants, els quatre casos d’estudi, han generat com a resultat de diverses tasques proposades al llarg de l’assignatura de Ciències Naturals i la Seva Didàctica de la diplomatura de Mestre d’Educació Primària. La font primària de dades prové dels documents que contenen les seqüències d’activitats que els estudiants, organitzats en grups, planificaven a l’inici de l’assignatura (SAE inicial), i que posteriorment analitzaven i revisaven, procés que conduïa a l’elaboració d’una nova seqüència (SAE final). Per a l’anàlisi dels perfils d’activitat científica escolar ens hem centrat en la presència de cinc aspectes en les seqüències d’activitats planificades pels estudiants: els tipus de tasques, els productes d’activitat científica, el rol dels alumnes, l’estructura global de la seqüència i els patrons d’activitat científica. L’anàlisi s’ha fet de la mateixa manera per a les dues seqüències de cada cas d’estudi i això ha permès descriure l’evolució, és a dir, els canvis i les continuïtats que apareixen de l’una a l’altra. Acompanyem aquesta descripció dels canvis entre seqüències amb la identificació dels factors vinculats al coneixement i les creences didàctiques dels estudiants que considerem que han influït en el seu procés de planificació a cada moment. Els resultats mostren que hi ha una certa varietat en els perfils d’ACE que apareixen a les diverses seqüències, i que en tots els casos estudiats es produeixen canvis entre una seqüència i l’altra, que sempre impliquen una major riquesa en l’activitat científica escolar proposada en la seqüència final. El canvi més significatiu té a veure en l’atribució d’un rol més productiu als alumnes en el desenvolupament de les tasques proposades, i en una major atenció a les idees dels alumnes. Amb tot, també hem detectat continuïtats entre una seqüència i l’altra, que fan que alguns elements del perfil d’ACE es mantinguin. Els elements que es mantenen són, sobretot, els que deriven més directament de les concepcions dels estudiants sobre la naturalesa de l’activitat científica, i que condicionen la manera com acaben implicant els alumnes en l’ensenyament-aprenentatge de les ciències. Tant la descripció dels perfils d’ACE com la identificació dels coneixements i creences didàctics que més influència tenen en les planificacions dels estudiants, permeten comprendre millor la capacitat de disseny pedagògic dels estudiants i, al mateix temps, ens han permès reflexionar sobre el disseny de la formació inicial de mestres per a l’ensenyament de les ciències. The main aim of the doctoral thesis entitled “Scientific activity profiles in elementary preservice teachers' lesson plans. Changes and continuities” is to describe and analyze the evolution of the scientific school activity (SSA) profiles that primary education preservice teachers propose at the beginning and at the end of a science methods course. We expect to contribute to increase the knowledge about the capacity of preservice teachers to plan SSA contexts for primary pupils, since we consider that this capacity is one of the essential components of pedagogical content knowledge required for preservice teachers (and for teachers in general) to teach science correctly. Methodologically, the research has been designed as a case study, so we have analyzed the documents that four student groups (the four study cases) had created as a result of varied assignments proposed at a science education teacher program. As primary data source for the study we have used the documents that contain teaching sequences planned by the students. Organized in groups, the students had planned a teaching sequence at the beginning of the subject (initial plan), which they have been analyzed and revised afterwards in a process that resulted in the creation of a new lesson plan sequence (final plan). In particular, we have focused on the presence of five aspects in the lesson sequences planned by the students to analyze the scientific school activity profiles: types of assignments, results of the scientific activity, roles carried out by children, global structure of the sequence and scientific activity patterns. The analysis has been done equally for both initial and final sequences in every study case and this has allowed us to describe the changes and the continuities which appears in one or another sequence. We accompany this description of the changes between sequences with the identification of factors linked to the knowledge and beliefs of students that we suspect have influenced its planning process.The results show a diversity in the SSA profiles that appear in the different sequences, and changes between initial and final SSA were observed in all studied cases. These changes always implied a greater richness in the scientific school activity proposed in the final lesson plan sequence. In particular, the most significant change observed is related to the attribution of a more productive role for children in the carrying out of the assignments proposed, and in a greater attention to their scientific ideas. Nevertheless, we also have detected some continuity between one and other sequence, resulting in the maintenance of some characteristic elements of the SSA profile. Primarily, invariable elements are the ones that derive more directly from the preservice teachers conceptions about the characteristics of the scientific activity itself. In conclusion, both the description of the SSA profiles and the identification of the pedagogical knowledge and beliefs that influenced the planning of the preservice teachers, have let us to a better understanding of the pedagogic design capacity of preservice teachers and, at the same time, have allowed us to reflect about the design of teacher training programs in science education.