Resumen de Educació científica en comunitat des d'un enfocament sociocultural. L'hort escolar com a entorn d'aprenentatge per incloure les famílies
La tesi doctoral Educació científica en comunitat des d'un enfocament sociocultural. L'hort escolar com a entorn d'aprenentatge per incloure les famílies té la finalitat de descriure i interpretar el cas d'una petita escola d'infantil i primària, que durant quatre anys va estar desenvolupant un projecte a través de l'hort escolar per tal d'incloure familiars i veïnat. Per aquest motiu l'escola va organitzar unes activitats compartides centrades en fenòmens de l'hort des d'una perspectiva de ciència escolar, en què els familiars guiaven el procés d'aprenentatge de grups heterogenis. Des d'un enfocament sociocultural, la recerca concep l'escola com un punt de trobada de diverses comunitats. S'entén que el projecte compartit de l'hort escolar i l'activitat compartida són entorns d'aprenentatge que generen contextos d'activitat científica escolar. Per interpretar el fenomen d'estudi s'han utilitzat dos constructes teòrics. Per una banda, el constructe de la tensió que serveix per analitzar els canvis produïts en relació a la participació, al compartir coneixement i a la construcció de significat. Per l'altra, la idea de posició serveix per analitzar l'acció de les persones, a través de les responsabilitats que prenen en la interacció. La recerca s'ha dividit en tres preguntes diferents.
La primera pregunta fa referència a les visions inicials que tenien familiars i professorat sobre la construcció del projecte compartit de l'hort escolar. S'ha fet un anàlisi del contingut de sis entrevistes: de tres mestres i de tres familiars. Els resultats mostren que mentre tots els actors comparteixen una mateixa finalitat en el projecte compartit, que és educar, hi ha diferents dimensions del projecte que no són compartides. També es mostra com cada actor s'ha de posicionar de manera diferent en la col·laboració. La segona pregunta fa referència a la descripció i a la interpretació de les tensions i posicions que van adoptar els actors de la comunitat, durant la construcció del projecte compartit de l'hort escolar. A través d'una aproximació etnogràfica es va realitzar una observació participant i unes entrevistes durant tota la col·laboració. Els resultats indiquen que les tensions que ha d'afrontar la comunitat no es distribueixen uniformement al llarg de les tres fases del projecte: primer, apareixen tensions relacionades amb la participació, i després tensions relacionades amb l'organització de la comunitat. Les tensions relacionades amb la construcció de significat hi han estat sempre presents. Mentre que els familiars es posicionen com a consultors, els mestres ho fan com a coordinadors, perquè són els que prenen més decisions.
La tercera pregunta pretén descriure i interpretar, a través d'un anàlisi del discurs, com els familiars gestionen les tensions que apareixen en una activitat compartida en què s'investigava el millor tipus de sòl per a l¿hort escolar. S'ha vist com els familiars són capaços de guiar la construcció de coneixement científic, però mostren algunes dificultats en la construcció d'explicacions. Els resultats mostren com els familiars tenen quatre maneres d'intervenir diferents: un familiar es pot posicionar com a coordinador o com a ajudant. A més a més, dins de cada una de les posicions es poden distingir dos estils d'intervenció: un d'autoritari i un de democràtic.
A partir d'aquest resultats, es conclou que si es vol fer educació científica en comunitat és necessari identificar entorns d'aprenentatge que, com l'hort escolar, siguin reconeixibles i rellevants per tots els actors de la comunitat. A més a més, la creació de les activitats compartides, com a confluència de diverses comunitats, genera un conjunt de noves pràctiques híbrides. D'altra banda, fa evident que els familiars, amb l'ajuda corresponent, poden intervenir en l'activitat científica escolar. Finalment, es donen un seguit d'implicacions didàctiques per tal d'incloure els familiars a l'escola.
