Información General

• Autores: Miquel Àngel Pradilla Cardona (coord.)
• Editores: Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica
• Año de publicación: 2012
• Colecciones: Biblioteca filològica, 73
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-9965-147-7
• Recoge los contenidos presentados a: Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra" (3. 2008. Tarragona).
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • PRADILLA CARDONA, Miquel Àngel (ed.). "Fabra, encara".

    IHE. Secretaría de la revista

    Índice Histórico Español, ISSN 0537-3522, Nº. 5 (Novedades bibliográficas mayo 2013), 2013

  • Fabra, encara

    Georgina Jordana Carreres

    Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº. 24, 2014, págs. 193-196

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • ASPECTES HISTÒRICS I SOCIALS

    • El progrés de la llengua,

      Antoni Arnal i Bella

      

    • L'empremta de Fabra i les Normes ortogràfiques a La Veu de Catalunya (1910-1917)

      Clara Barnada Coll

      

    • Fabra i la tradició de la llengua comuna:: la construcció d'un discurs

      Josep M. Bernal

      

    • Sobre la qualitat lingüística dels mitjans de comunicació

      Oriol Camps i Giralt

      

    • «Aclariments lingüístics”, una secció de Tele/Estel (1966-1970) dedicada a la divulgació de la normativa fabriana: per Daniel Casals i Neus Faura Fabra i Coromines n'estarien orgullosos,

      Jaume Corbera Pou

      

    • El codi gramatical de Fabra i la praxi dels escriptors. A propòsit de Puig i Ferreter,

      María Teresa Domingo y Benito, Jordi Ginebra Serrabou

      

    • La implantació social del fabrisme:: l'acció d'Antoni Rovira i Virgili,

      Jordi Ginebra Serrabou

      

    • La difusió del fabrisme a l'Alt Camp i la Conca de Barberà a través de la premsa del primer terç del segle xx

      Silvia Gëll Segarra, Roser Llagostera

      

    • Dos codis per al català: l'IEC i l'ALC.: Anàlisi de la seva difusió en el món escolar (1913-1939),

      Narcís Iglésias Franch

      

    • Pompeu Fabra i els descastellanitzants.: Una contradicció aparent,

      Lluís Marquet i Ferigle

      

    • El model lingüístic dels mitjans de comunicació.: Quatre factors

      Toni Mollà Orts

      

    • «Donar gat per llebre»:: les estratègies argumentatives en l'obra política de Joan Fuster,

      Enric Pasqual Portalés Llop

      

    • Les obres didàctiques de Fabra a l'Editorial Barcino

      Albert Rico Busquets

      

    • La influència de Pompeu Fabra i Antoni Rovira i Virgili en la consolidació d'una cultura catalana:: les revistes Cenacle i Ciutat, per M. Carmen Riu de MartínLa difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta a través de la premsa local (1927-1936)

      Xavier Rull i Muruzàbal

      

    • Les ressenyes de les primeres obres de Fabra aparegudes a la premsa (1891-1918)

      Xavier Rull i Muruzàbal

      

    • Una reflexió sobre el primer antinormisme, per Magí SunyerCarles Riba i Pompeu Fabra

      Isabel Turull

      

  • ASPECTES GRAMATICALS: DESCRIPCIÓ I CODIFICACIÓ

    • La normativització del català de l'Alguer (1992-2008)

      Joan Armangué i Herrero, Luca Scala

      

    • Problemes de codificació de l'alguerès

      Andreu Bosch i Rodoreda

      

    • La construcció lo + que amb valor abstractiu en el Tirant lo Blanch en contrast amb la normativa fabriana, per Eduard Baile López Fabra i els adverbis en -ment,

      Sebastià Bonet Espriu

      

    • «L'a castillan est un a legerement assourdil... Le catalan admet deux an (Fabra, 1897, p. 8). La vocal baixa del català central i de l'espanyol septentrional en entrevistes radiofoniques,

      Josefina Carrera i Sabaté

      

    • L'ús de les preposicions per i per a en les definicions de la primera edició del DGLC,

      Joan Costa Carreras

      

    • La Gramàtica catalana (1956), de Pompeu Fabra, davant la possibilitat de qui subjecte o complement directe en oracions relatives

      Joan Costa Carreras

      

    • L'ortoèpia fabriana a partir de les Converses filològiques

      Imma Creus Bellet

      

    • La fonamentació ortològica de Fabra i les aplicacions de Coromines

      Joan Julià i Muné

      

    • Verbs pronominals inherents:: descripció i representació lexicogràfica

      Mercè Lorente Casafont

      

    • Les propostes per a l'estàndard oral valencià de l'IEC i de l'AVL

      Josep Àngel Mas Castells

      

    • La e tònica del català davant "I"

      Mònica Montserrat, David Paloma Sanllehí

      

  • ASPECTES LEXICOGRÀFICS

    • Elements d'anàlisi entre el Diccionari ortogràfic (1931), de Pompeu Fabra, i el Vocabulari ortogràfic valencià (1933), de Carles Salvador

      Àngela Buj Alfara

      

    • Neologia aplicada a l'actualització lexicogràfica: els neologismes de BOBNEO al DIEC2 per Alba Coll Pérez i M. Teresa Cabré Castellví Normativa i geosinònims,

      Kálmán Faluba

      

    • Inclusió d'afixos en el DGLC:: una novetat lexicogràfica a principis del segle xx

      Francesc Feliu Torrent, Olga Fullana Noell

      

    • Observacions sobre el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i la normalització del llenguatge botànic català,

      Ramón Marrugat i Cuyàs

      

    • Fonaments per al seguiment de la terminologia normalitzada en llengua catalana

      M. Amor Montané March, María Teresa Cabré

      

    • El Diccionari ortogràfic abreujat de Pompeu Fabra: característiques i novetats

      Joan Puig Malet

      

    • Amb f de (Pompeu) Fabra:: els elements extrínsecs en adjectius i adverbis

      Joan Rebagliato Nadal

      

    • L'obra lexicogràfica de Fabra i les tendències de la lexicografia actual

      Joaquim Rafel i Fontanals

      

  • CODIFICACIÓ D'ALTRES LLENGÜES

    • De les Normes ortografiques a l'occitan larg.: La codificació de l'aranès davant de l'estandardització de l'occità general,

      Aitor Carrera i Baiget

      

    • La llengua sarda comuna.: Característiques i història d'un procés

      Diego Corraine

      

    • Pompeu Fabra i Fransez Kervella:: dos científics, dos lingüistes

      Immaculada Fàbregas Alegret