L'evocació ritual i escènica de la passió rememora una injustícia., La més elaborada creació humana sobre la violència es condensa en la tragèdia, gènere clàssic que, a l'Edat Mitjana, es redimensiona en la representació de la Passió i la Mort de Crist.
La Passió constitueix, de fet, un dels arguments dramàtics més importants de la cultura occidental, des del naixement del teatre medieval a l'aparició del cinema.
La primera qualitat de les escenificacions de la Passió ve definida per la seua naturalesa ritual. I és que el teatre cristià, com el grec, s'origina en el ritu, un context que les representacions passionístiques d'ahir i d'avui no abandonen mai del tot, especialment en les seves formes més tradicionals i autèntiques.
págs. 27-68
págs. 69-100
págs. 101-120
págs. 121-158
págs. 159-174
págs. 175-192
págs. 193-232
La Setmana Santa de la Barcelona del baró de Maldà: crònica i vivència
págs. 233-270
págs. 271-300
págs. 301-322
págs. 323-342
págs. 343-348
págs. 349-352
págs. 353-356
págs. 357-361
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados