La convergència i la divergència entre llengües o varietats lingüístiques són processos de canvi que caracteritzen i han caracteritzat des de sempre la dinàmica inter- i intralingüística. Diacrònicament, aquests processos han configurat i reconfigurat els grups de llengües historicogenètics i el seu estàtus tipològic. En èpoques més recents, aquests processos de con-/divergència lingüístiques es manifesten sobretot com a resultat de la interacció entre les varietats dialectals i la varietat estàndard de la llengua; el fet que, en la majoria dels Estats-nacions, l'estàndard ha pres vigència en un territori administratiu que no coincideix amb àrees dialectals i fronteres lingüístiques provoca fenòmens de con-/divergència notables en les zones frontereres. A més, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació –impresos però sobretot electrònics– afavoreixen la penetració de formes orals de l'estàndard en àmbits comunicatius que abans eren reservats a les varietats dialectals. Altres factors que poden iniciar o accelerar tendències de con-/divergència lingüístiques són els canvis demogràfics i socioeconòmics que caracteritzen el món globalitzat, que s'afegeixen, en els casos de les llengües regionals aquí estudiades, a la dinàmica causada pel contacte permanent amb la llengua estatal dominant.
Els 17 estudis reunits en aquest volum analitzen els processos complexos de con-/divergència lingüístiques des de diferents bases metodològiques i diferents punts de vista i contribueixen a entendre més bé on, com i amb quines conseqüències aquests processos es manifesten en l'espai variacional del català, de l'occità i del basc, en particular, i en situacions poliglòssiques, en general.
Variació, estandardització, globalització: Fenòmens de convergència i divergència lingüístiques: Introducció a la temàtica del volum
págs. 1-19
Català: Del general al particular
págs. 21-31
págs. 33-41
Català universal, català particular: Català no marcat, català marcat
págs. 43-61
págs. 63-83
págs. 85-101
Fets d'anivellament dialectal en una zona de frontera: El cas de l'occità de la Vall d'Aran
págs. 103-123
La planificació lingüística com a origen de fractures geolectals: El cas del nord-occidental a la Franja de Ponent
págs. 125-135
págs. 137-153
Límits de la normalització lingüística: Vocals vulnerables en el català de Barcelona
págs. 155-177
Basc estàndard: Sons privilegiats vs. sons estigmatitzats
págs. 179-187
págs. 189-207
Equilibri geolectal als media públics del Principat de Catalunya: Els casos de TV3 i Catalunya Ràdio
págs. 209-229
Límits per a la consecució d'un estàndard plural als media: El procés de producció de textos a la ràdio com a factor d'anivellament geolectal
págs. 231-255
Els mitjans de comunicació catalans i la seva representació de la varietat diafàsica juvenil: Desenvolupaments, dependències recíproques i conflictes normatius
págs. 257-281
Globalització vs localització: Els topònims catalans i els exotopònims en català
págs. 283-301
págs. 303-311
De la Norma a la Queta: L'evolució de la normativització a Catalunya
págs. 313-325
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados