A la figura de Francesc Xavier Llorens i Barba l'embolcalla un halo especial. Un aire entre mític i misteriós. El poeta Joan Maragall, l'any 1901, va proclamar allò de "[A Llorens i Barba] Le veneramos tanto y le conocemos tan poco". Més tard, Eugeni d'Ors diria que el filòsof de Vilafranca del Penedès era "per a les noves generacions de Catalunya , un trobador enigma". I pocs anys després Rovira i Virgili constataria que "hi ha una desproporció entre els mèrits de Llorenç i Barba i la coneixença que es té de la seva vida i de la seva obra. " Intuïm que Llorens i Barba és un nom especial de la història del pensament català, però encara avui ens costa saber dir exactament per què. Fa anys que ens trobem en aquesta situació. en resum, en sabem poc,però li atribuïm molt.
págs. 9-12
págs. 13-47
págs. 49-56
Un Kantiano a medias: Notas sobre el kantismo de Llorens i Barba
págs. 57-70
Llorens i Barba: influència del seu mestratge i adopció del nacionalisme herderià a la reinaxença
págs. 71-90
El deixant de Llorens i Barba en el segle XX: vers una pedagogia de la consciència
págs. 91-110
Francesc Xavier Llorens: la filosofia nacional de Catalunya
págs. 111-148
págs. 149-168
págs. 169-171
págs. 173-174
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados