Ha sido reseñado en:
Maria Cabré Duran (res.)
Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 58, 2017, págs. 120-124
Joan Crexells va morir jove, el 1926, deu anys abans de l'inici de la Guerra Civil. Fou una mort molt lamentable, perquè Crexells prometia molt. Així ho expressaren la majoria d'amics i coneguts, prohoms de la cultura com Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Joan Estelrich, Antoni Rovira i Virgili...Con les futures estrelles de rock, moria quan encara no havia arribat al zenit de la seva obra. Filòsof, periodista, assagista, traductor, a ningú no deixa indiferent. En una conferència a Salamanca, Unamuno, desprès de sentir-lo, exclama"quin prodigi". En el cas de Crexells, resulta inevitable fer tota mena d'elucubracions sobre "que hauria pogut ser" la cultura del país si no hagués mort tan aviat. De ben poques personalitats de la cultura catalana del segle passat, fins i tot d'aquelles que han acabat figurant en els llocs més destacats, se'n podria afirmar una cosa semblant.
págs. 9-11
págs. 13-29
págs. 31-45
págs. 47-60
págs. 61-81
págs. 83-95
págs. 97-106
págs. 107-121
"Sobre l'objectivitat de l'obra d'art".: Una lectura perspectivista i integracionista
págs. 123-129
págs. 131-149
págs. 151-167
págs. 169-197
págs. 199-211
págs. 213-215
págs. 217-218
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados