Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Horts de tarongers: La formació del verger valencià

Imagen de portada del libro Horts de tarongers

Información General

Reseñas

Resumen

  • español

    Este libro aborda el paisaje del naranjal valenciano, que se desarrolla desde finales del siglo XVIII hasta la década de los años treinta del siglo XX sobre la llanura litoral comprendida entre la Plana de Castellón y la Safor. El naranjo ha sido conocido en tierras valencianas como árbol de jardín, presente en huertos periurbanos, donde era muy admirado por sus cualidades estéticas. La confluencia de una serie de factores, tales como la revolución en los transportes o la aplicación de la máquina de vapor para el riego, entre otros, hizo posible que a partir del último tercio del siglo XIX el naranjal comenzara una rápida expansión, dados los elevados beneficios que proporcionaba.

    Se analiza la evolución del huerto jardín valenciano, donde el naranjo convivía con otras especies, hacia el tipo ideal de huerto burgués, donde pasó a ocupar toda la superficie en régimen de monocultivo, en función de criterios de rentabilidad económica . Aunque conservó aquella vertiente estética que tuvo como árbol de jardín, que se manifiesta en cualquier rincón del vasto país del naranjo, y que incluso se ve incrementada al asociarse con la elevada rentabilidad.

    Estas circunstancias explican que el naranjal disfrutara de una gran valoración estética por parte de la literatura, la pintura o la fotografía. Sus miradas se centran en los pueblos del corazón de la Ribera, en donde se encuentra el paisaje de los huertos por excelencia. Todas contribuyen a formar la imagen de un gran vergel productivo, que se difundió por todas partes y que llegó a convertirse en uno de los símbolos representativos de la identidad valenciana.

  • català

    Aquest llibre aborda el paisatge del tarongerar valencià, que es desenvolupa des de finals del segle XVIII fins la dècada dels anys trenta del segle XX sobre la plana litoral compresa entre la Plana de Castelló i la Safor. El taronger ha estat conegut en terres valencianes com a arbre de jardí, present en horts periurbans, on era molt admirat per les seues qualitats estètiques. La confluència d’una sèrie de factors, com ara la revolució en els transports o l’aplicació de la màquina de vapor per al reg, entre d’altres, va fer possible que a partir del darrer terç del segle XIX el tarongerar començara una ràpida expansió, atesos els elevats beneficis que proporcionava.

    S’hi analitza l’evolució de l’hort jardí valencià, on el taronger convivia amb altres espècies, cap al tipus ideal d’hort burgés, on passà a ocupar tota la superfície en règim de monocultiu, en funció de criteris de rendibilitat econòmica. Tot i això, començà aquella vessant estètica que va tindre com a arbre de jardí, que es manifesta en qualsevol racó del vast país del taronger, i que fins i tot es veu incrementada en associar-se amb l’elevada rendibilitat.

    Aquestes circumstàncies expliquen que el tarongerar gaudira aviat d’una gran valoració estètica per part de la literatura, la pintura o la fotografia. Les seues mirades se centren als pobles del cor de la Ribera, on troben el paisatge dels horts per excel·lència. Totes contribueixen a formar la imatge d’un gran verger productiu, que es va difondre per tot arreu i que va arribar a esdevindre un dels símbols representatius de la identitat valenciana.

Otros catálogos


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno