El cervell humà ha assolit un nivell de perfecció fruit de l’evolució de milions d’anys, mentre que la intel·ligència artificial és el resultat dels perfeccionaments dels treballs de molts humans en només uns cent anys. Si tenim en compte aquesta realitat, la visió del futur és preocupant. Cal, però, considerar que la intel·ligència artificial depèn de la informació generada per nosaltres, els humans, des d’on aprèn, i de la nostra capacitat tant de gestionar els algoritmes com de controlar-ne l’ús. El futur, doncs, depèn de nosaltres.
págs. 7-8
págs. 9-12
págs. 15-16
págs. 17-23
págs. 25-27
págs. 29-35
págs. 37-48
págs. 51-52
Llenguatges compartits com a fonaments per construir coneixement: llengua i matemàtiques
págs. 53-60
Quan els llenguatges construeixen pensament: coneixement dialògic i consciència compartida
págs. 61-66
págs. 67-71
De la comunicació i la informació en les llengües naturals: l’especificitat de la comunicació especialitzada
págs. 73-80
págs. 83-86
La informació i el coneixement: el rol de la supercomputació en l’avanç del coneixement
págs. 87-94
págs. 95-101
Informació, coneixement i intel·ligència artificial: entre el pensament científic i la subjectivitat
págs. 103-111
págs. 115-116
págs. 117-123
págs. 125-131
págs. 133-140
págs. 141-152
Convivència: referències i imatges del passat, reflexions i projeccions des del present
págs. 153-165
págs. 167-174
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados