Entre les moltes perspectives d’estudi de la rondalla, destaca la de gènere, una perspectiva que històricament s’ha desenvolupat en el marc dels estudis socials i literaris de base feminista. Aquests estudis han tingut en compte el paper de les dones tant en l’obra objecte d’estudi com en el context que l’ha fet possible. Pel que fa a la literatura oral i, particularment a la rondalla, els estudis de base textual han analitzat la figura de la dona com a agent intern, és a dir, com a personatge de la narració, mentre que els de base contextual s’han centrat en la dona des de la seva posició de narradora o de recol·lectora.
Els vuit estudis que donen contingut al llibre se centren en l’aspecte textual, en el contextual o en tots dos. Així, l’enfocament textual es troba en la base dels treballs de Jaume Guiscafrè, Emili Samper, Josep Temporal i Caterina Valriu, que analitzen el paper de les dones com a personatges de les rondalles, mentre que els de Joan Borja i de Josiane Bru posen la mirada en les dones com a narradores o com a recol·lectores. De vegades, però, l’anàlisi fa palesa la influència que tenen els aspectes contextuals en els textuals, com evidencien els treballs de Marina Sanfilippo i Montserrat Palau, que mostren l’abast de la rondalla més enllà de les històries narrades.
Amb aquests estudis es vol oferir al lector el resultat d’un conjunt de recerques diverses sobre dones i rondalles amb la voluntat de contribuir, així, al progrés de les investigacions amb perspectiva de gènere.
págs. 7-24
págs. 25-40
págs. 41-58
Els carrers no eren de les dones: Domesticitat i limitació de moviments a les rondalles tradicionals
págs. 59-74
Heroïnes de rondalla en vinyetes: Quatre mirades a la Caputxet
págs. 75-92
Dientes de oro y chicas de madera: una aproximación a Piel de asno y La doncella en el cofre desde un corpus de versiones italianas
págs. 93-118
Dona, rondalla meravellosa i les noves formes de folklore: consideracions per a un debat
págs. 119-142
Les heroïnes de les rondalles meravelloses:: resiliència, perseverança i enginy
págs. 143-164
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados