Información General

• Autores: Carme Gregori Soldevila (ed. lit.), Gonçal López-Pampló Rius (ed. lit.), Jordi Malé Pegueroles (ed. lit.)
• Editores: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
• Año de publicación: 2020
• Colecciones: Textos i estudis de cultura catalana, 243
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-9191-148-7
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • Reescriptures literàries. La hipertextualitat en les literatures occidentals (1900-1939), de Carme Gregori, Gonçal López-Pampló, Jordi Malé (eds.)

    Elisabet Armengol Gimeno

    452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, ISSN-e 2013-3294, Nº. 25, 2021, págs. 287-291

  • Reescriptures literàries. La hipertextualitat en les literatures occidentals (1900-1939), a cura de C. Gregori, G. López-Pampló i J. Malé, Barcelona, PAM, 2020

    Paula Marqués Hernández

    Rivista Italiana di Studi Catalani, ISSN 2279-8781, Nº. 11, 2021, ISBN 978-88-3613-203-4, págs. 325-328

Resumen

• Resseguir i analitzar la genealogia i els models de les obres literàries, o rastrejar les seves relacions amb altres textos, són enfocaments d'estudi productius que permeten conèixer aspectes fonamentals de la comunicació literària entre èpoques, entre cultures, entre autors i entre obres. L'objectiu del present volum és plantejar l'estudi de les relacions hipertextuals en algunes de les principals literatures occidentals en el període de 1900 a 1939. La varietat dels estudis ha fet possible traure a la llum un ampli ventall d'usos i de funcions de la re-escriptura: des de la traducció com a reescriptura, en principi, purament formal, però amb inevitables implicacions semàntiques, fins a la imitació estilística, passant per les reescriptures amb un valor cultural i identitari, la intermodalitat de la relació entre pintura i literatura, les transformacions bidireccionals, la transvaloració entre hipotext i hipertext o l'ús dels heterònims com a espais de reescriptura, entre d'altres.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • I. Les reescriptures en les literatures occidentals (1900-1939)

    • Réécriture et imaginaire de la langue dans l’œuvre d’Irène Némirovsky

      Christelle Reggiani

      págs. 15-28

      

    • Appropriation, mime, transfictionnalité: usages des mauvais genres dans le roman surréaliste

      Ivanne Rialland

      págs. 29-53

      

    • L’écriture-relais: Le merveilleux dans La Nausée, Quand prime le spirituel et Le Mur

      Esther Demoulin

      págs. 55-63

      

    • Parostiches hugoliens (1900-1939)

      Jordi Brahamcha-Marin

      págs. 65-74

      

    • De camí a Ítaca Ulisses topa amb Blasco Ibàñez, Kavafis, Pound, Pérez de Ayala, James Joyce i alguns més

      Joan Oleza Simó

      págs. 75-105

      

    • Homer i el mètode mític d’Eliot a l’obra de Iorgos Seferis: una aproximació»

      Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí Bautista

      págs. 107-129

      

    • Els mecanismes de reescriptura en els reculls d’entreguerres de Nikos Engonópoulos

      Helena Badell i Giralt

      págs. 131-142

      

    • Rubén Darío, palimpsesto y capitalismo»

      Francisco J. López Alonso

      págs. 143-153

      

    • La hipertextualidad y la configuración del modernismo portugués

      Carlos Rei

      págs. 155-168

      

    • Riscrivere il sé: Il sogno d’amore de Sibilla Aleramo

      Laura Di Nicola

      págs. 169-183

      

    • Dreams and Dust: The Great Gatsby and the Myths of America’s New World

      A. Robert Lee

      págs. 185-195

      

    • Violència hipertextual i estètica afroamericana en Native Son, de Richard Wright

      Vicent Cucarella Ramon

      págs. 197-219

      

  • II. Les reescriptures en la literatura catalana (1900-1939)

    • Presències espectrals en conflicte: el motiu de la Morta-Viva i el fantàstic català des d’una perspectiva hipertextual

      Alfons Gregori i Gomis

      págs. 223-252

      

    • Aproximació a dues reescriptures poètiques renaixencistes del Llibre d’amic e amat

      Sergio Castellá Martínez

      págs. 253-276

      

    • Ressons de l’Odissea en la rondallística catalana: l’aportació de la folklorista Mercè Ventosa

      Emili Samper Prunera

      págs. 277-294

      

    • Pràctiques transtextuals en Joan Maragall

      Mónica Güell

      págs. 295-313

      

    • En mort de Laura: Paral·lelismes elegíacs entre Alexandre de Riquer i Apeles Mestres

      Maria Planellas

      págs. 315-327

      

    • Imatges femenines en el modernisme: la dona màrtir en La damisel·la santa de Raimon Casellas

      Antoni Maestre Brotons

      págs. 329-350

      

    • Josep Carner i els primers anys de Jesús: una anàlisi hipertextual de Deu rondalles de Jesús Infant (1904)

      J. Àngel Cano Mateu

      págs. 351-366

      

    • Per a una fenomenologia de la paraula viva: Elements maragallians dins l’obra de Joan Salvat Papasseit

      Francesco Ardolino

      págs. 367-383

      

    • J. V. Foix, curador de si mateix a Diari 1918 i Catalans de 1918

      Lluís Quintana i Trias

      págs. 385-398

      

    • Sota l’influx d’Eugeni d’Ors: Estudi del Glosari de Carles Salvador

      Gonçal López-Pampló Rius

      págs. 399-422

      

    • Vilafranca contra Vilanova?: La Ben Plantada (1921) es torna Ben Nascuda (1937)

      Patrizio Rigobon

      págs. 423-435

      

    • Relacions hipertextuals en l’obra dramàtica de preguerra de Joan Oliver: el cas de Cambrera nova (1928)

      Ramon Xavier Rosselló Ivars

      págs. 437-457

      

    • Alguns jocs hipertextuals en les narracions de Contraban, de Joan Oliver

      Jordi Malé Pegueroles

      págs. 459-484

      

    • Les relacions hipertextuals a Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon, de Francesc Trabal

      Moisès Llopis i Alarcon

      págs. 485-499

      

    • Miquel Llor entre els clàssics: Tàntal

      Vicent Simbor Roig

      págs. 501-523

      

    • La dona insatisfeta: Miquel Llor i Mercè Rodoreda en diàleg amb Madame Bovary

      Maria Àngels Francés Díez

      págs. 525-540

      

    • L’individualisme contemporani: la hipertextualitat entre Don Quijote de la Mancha i Camins de França

      Magí Sunyer Molné

      págs. 541-558

      

    • Les fonts hipertextuals del Tomàs de Bajalta de Pere Coromines: el mite de Silè i Don Quijote de la Mancha

      Carme Gregori Soldevila

      págs. 559-575

      

    • L’arquitectura narrativa de Vida privada,de Josep Maria de Sagarra

      Andratx Badia Escolà

      págs. 577-594

      

    • La traducció com a hipertext múltiple: el cas de Nuestra Natacha (1935) de Casona traduïda al català per Collado (La nostra Natatxa, 1936)

      Veronica Orazi

      págs. 595-603

      

    • "Enamouré d’un nom”: Sobre la primera cançó a Mahalta de Màrius Torres

      Ferran Carbó Aguilar

      págs. 605-629

      

    • Unitats de xoc, de Pere Calders: Els models de la crònica o el diari de campanya

      Anna Esteve Guillén

      págs. 631-644