Insensibilidad emocional: estructura, perfil evolutivo y relación con otras dimensiones
- Autores: Raquel Seijas Gómez
- Directores de la Tesis: Gloria García de la Banda (dir. tes.), Mateu Servera Barceló (dir. tes.), María del Pilar Andrés Benito (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rafael Torrúbia (presid.), Maria Balle Cabot (secret.), Estrella Romero Triñanes (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación Traslacional en Salud Pública y Enfermedades de Alta Prevalencia por la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
El término Callous Unemotional Traits (CU) o Dureza-Insensibilidad Emocional se ha denominado Emociones Prosociales Limitadas (Limited Prosocial Emotions, LPE) en el DSM-5 (APA, 2013) y en la CIE-11 (OMS, 2018). CU incluye características de falta de culpa y de remordimientos, insensibilidad y ausencia de empatía, falta de preocupación por su rendimiento en actividades relevantes y afecto superficial o deficiente. Estas características estaban incluidas en la dimensión emocional de la psicopatía descrita en adultos por Cleckley (1941/1976). Para evaluar CU se ha recurrido a escalas como el Inventory of Callous Unemotional Traits (Frick, 2004) y también a escalas breves, que han obtenidos valores de fiabilidad diversos e incluyen ítems con diferente nivel de representatividad del constructo. Las características CU han resultado ser relativamente estables entre diferentes intervalos de edad, aunque existen datos variados respecto a la estabilidad. Además de ser estudiadas en contexto del Trastorno de Conducta (TC), en los últimos años algunos trabajos han asociado CU al Trastorno Negativista Desafiante (TND), pero los resultados sobre la dirección de la relación predictiva entre ambos no son unánimes.
- Contenido de la investigación: Los objetivos principales de esta tesis, realizada mediante compendio de tres artículos, son: 1) Estudiar las propiedades psicométricas de una escala breve (“Escala de Emociones Prosociales” o “escala PE”) desarrollada a partir de los cuatro ítems del especificador LPE, mediante la información de cuatro evaluadores (padres, madres, tutores y otros maestros) de dos contextos (casa, escuela). Los datos de la escala PE se compararon con otras medidas externalizantes (Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad en sus dimensiones Inatención (TDAH-IN) e Hiperactividad (TDAH-HI) y el TND), y con medidas de afectación académica y afectación social. Los resultados indicaron que la escala PE resultó fiable, mostró invariancia estructural y de medida, obtuvo también buena validez convergente y discriminante en un mismo contexto pero no entre contextos, y predijo afectación académica y social para al menos un evaluador de cada contexto.
2) Estudiar la estabilidad temporal y consistencia (comportamiento de “rasgo” o “estado”) de la escala PE entre el primer y segundo curso de educación primaria, y en comparación con TDAH-IN, TDAH-HI, TND y Sluggish Cognitive Tempo. Se aplicó análisis de rasgo-estado latente (LST, Latent-State Trait measurement model) de fuente única y múltiple. Los resultados indicaron discrepancias entre contextos, y CU-LPE resultó ser más rasgo en casa y más estado en la escuela.
3) Analizar la utilidad categorial de la escala PE y su aplicación clínica. La Teoría de Respuesta al Ítem mostró que la escala PE midió con precisión las características del especificador LPE incluso a bajos niveles de LPE. La dicotomización de la escala PE (presencia/ausencia) apoyó el criterio DSM-5 de presencia de dos o más síntomas para alcanzar un nivel clínico. La prevalencia de LPE en esta muestra comunitaria fue también similar a la descrita por otros autores.
4) Estudiar la relación evolutiva entre el TND y el CU-LPE. Los resultados indicaron que, para padres, madres y tutores, las puntuaciones en TDN en primer curso fueron capaces de predecir de manera unidireccional un aumento de las puntuaciones en CU-LPE (con independencia del nivel inicial en esta medida) en cuarto curso.
- Conclusión: CU-LPE se puede medir mediante el empleo de esta escala breve, que obtuvo una fiabilidad superior a otras escalas breves, demostró invariancia estructural y de medida, predijo afectación académica y social para al menos uno de los dos evaluadores de cada contexto, y respaldó el criterio clínico de dos ítems para asignar el especificador LPE. CU-LPE resultó también ser un constructo más dependiente del contexto que otros constructos externalizantes, y demostró estar asociado evolutivamente al TND.
- English
The term Callous Unemotional Traits (CU) or Hardness and Emotional Insensitivity has been termed Limited Prosocial Emotions (LPE) in DSM-5 (APA, 2013) and ICD-11 (WHO, 2018). CU includes characteristics of lack of guilt and remorse, insensitivity and absence of empathy, lack of concern for performance in relevant activities, and shallow or deficient affect. These traits were included in the emotional dimension of the psychopathy described in adults by Cleckley (1941/1976). In order to evaluate CU, scales such as the Inventory of Callous Unemotional Traits (Frick, 2004) have been used, as well as brief measurement scales. These scales have obtained diverse reliability values and are made up of items with different levels of representativeness of the construct. CU characteristics have been proven to be relatively stable over different age ranges, although there are varied data with regard to stability. In addition to being studied in the context of Conduct Disorder (CD), in recent years some studies have associated CU with Oppositional Defiant Disorder (ODD), although the results concerning the direction of the predictive relationship between both constructs are not unanimous.
- Research content: The main objectives of this thesis, formed by a compendium of three papers, are: 1) To study the psychometric properties of a brief scale ("Prosocial Emotions Scale" or "PE scale") developed from the four items of the LPE specifier, based on information from four raters (fathers, mothers, primary and ancillary teachers) of two settings (home, school). The data from the PE scale were compared with other externalizing measures (Attention Deficit and Hyperactivity Disorder in its Inattention (ADHD-IN) and Hyperactivity (ADHD-HI) dimensions, and the ODD), and with measures of academic (AI) and social impairment (SI). The results indicated that the PE scale turned out to be reliable and showed structural and measurement invariance. The PE scale also obtained good convergent and discriminant validity in the same context but not between contexts, and predicted academic and social impairment for at least one rater from each context.
2) To study the stability over time and consistency across settings ("trait" or "state" behaviour) of the PE scale between 1st and 2nd Grades, in comparison with ADHD-IN, ADHD-HI, ODD and Sluggish Cognitive Tempo. Single and multiple-source Latent-State Trait measurement model (LST) analysis was applied. The results indicated discrepancies between settings, and CU-LPE turned out to be more trait-like at home and more state-like at school.
3) To analyze the categorical utility of the PE scale and its clinical application. The Item Response Theory showed that the PE scale accurately measured the characteristics of the LPE specifier even at low LPE levels. The application of a model of two IRT parameters to the PE scale (presence/absence) supported the DSM-5 criterion of the presence of two or more symptoms to determine a clinical level. The prevalence of LPE in this community sample was also similar to that described by other authors.
4) To study the evolutionary relationship between ODD and CU-LPE. The results indicated that, for fathers, mothers and primary teachers, ODD scores in 1st Grade were able to unidirectionally predict the increase in CU-LPE scores (independently from the initial level in this measure) in 4th Grade.
- Conclusion: CU-LPE can be assessed with this brief PE scale, which obtained greater reliability than other brief scales. The PE scale also demonstrated structural and measurement invariance, predicted academic and social affectation for at least one of the two raters in each setting, and supported the clinical criterion of two items to assign the LPE specifier. CU-LPE also was a more setting-specific construct than other externalizing constructs, and was evolutionally associated to ODD.
- català
La funció del resum és facilitar l’accés a la lectura i comprensió del text als usuaris que accedeixin a TESEO i a TDX. Extensió màxima de 600 paraules. Heu de diferenciar les parts de la tesi. Es recomana presentar aquest resum en català, castellà i anglès.
- Introducció: El terme Callous Unemotional Traits (CU) o Duresa-Insensibilitat Emocional s'ha denominat Emocions Prosocials Limitades (Limited Prosocial Emotions, LPE) en el DSM-5 (APA, 2013) i en la CIE-11 (OMS, 2018). CU inclou característiques de falta de culpa i de remordiments, insensibilitat i absència d'empatia, falta de preocupació pel seu rendiment en activitats rellevants i afecte superficial o deficient. Aquestes característiques estaven incloses en la dimensió emocional de la psicopatia descrita en adults per Cleckley (1941/1976). Per a avaluar CU s'ha recorregut a escales com el Inventory of Callous Unemotional Traits (Frick, 2004) i també a escales breus, que han obtinguts valors de fiabilitat diversos i inclouen ítems amb diferent nivell de representativitat del constructe. Les característiques CU han resultat ser relativament estables entre diferents intervals d'edat, encara que existeixen dades variades respecte a l'estabilitat. A més de ser estudiades en context del Trastorn de Conducta (TC), en els últims anys alguns treballs han associat CU al Trastorn Negativista Desafiant (TND), però els resultats sobre la direcció de la relació predictiva entre tots dos no són unànimes - Contingut de la investigació: Els objectius principals d'aquesta tesi, realitzada mitjançant compendi de tres articles, són: 1) Estudiar les propietats psicomètriques d'una escala breu (“Escala d'Emocions Prosociales” o “escala PE”) desenvolupada a partir dels quatre ítems de l'especificador LPE, mitjançant la informació de quatre avaluadors (pares, mares, tutors i altres mestres) de dos contextos (casa, escola). Les dades de l'escala PE es van comparar amb altres mesures externalizantes (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat en les seves dimensions Inatenció (TDAH-IN) i Hiperactivitat (TDAH-HI) i el TND), i amb mesures d'afectació acadèmica i afectació social. Els resultats van indicar que l'escala PE va resultar fiable, va mostrar invariància estructural i de mesura, va obtenir també bona validesa convergent i discriminant en un mateix context però no entre contextos, i va predir afectació acadèmica i social per a almenys un avaluador de cada context.
2) Estudiar l'estabilitat temporal i consistència (comportament de “tret” o “estat”) de l'escala PE entre el primer i segon curs d'educació primària, i en comparació amb TDAH-IN, TDAH-HI, TND i Sluggish Cognitive Tempo. Es va aplicar anàlisi de tret-estat latent (LST, Latent-State Trait measurement model) de font única i múltiple. Els resultats van indicar discrepàncies entre contextos, i CU-LPE va resultar ser més tret a casa i més estat a l'escola.
3) Analitzar la utilitat categorial de l'escala PE i la seva aplicació clínica. La Teoria de Resposta a l'Ítem va mostrar que l'escala PE va mesurar amb precisió les característiques de l'especificador LPE fins i tot a baixos nivells de LPE. La dicotomización de l'escala PE (presència/absència) va donar suport a el criteri DSM-5 de presència de dues o més símptomes per a aconseguir un nivell clínic. La prevalença de LPE en aquesta mostra comunitària va ser també similar a la descrita per altres autors.
4) Estudiar la relació evolutiva entre el TND i el CU-LPE. Els resultats van indicar que, per a pares, mares i tutors, les puntuacions en TDN en primer curs van ser capaços de predir de manera unidireccional un augment de les puntuacions en CU-LPE (amb independència del nivell inicial en aquesta mesura) en quart curs.
- Conclusió: CU-LPE es pot mesurar mitjançant l'ús d'aquesta escala breu, que va obtenir una fiabilitat superior a altres escales breus, va demostrar invariància estructural i de mesura, va predir afectació acadèmica i social per a almenys un dels dos avaluadors de cada context, i va recolzar el criteri clínic de dos ítems per a assignar l'especificador LPE. CU-LPE va resultar també ser un constructe més dependent del context que altres constructes externalizantes, i va demostrar estar associat evolutivament al TND.
- español
