L'exili filosòfic d’Eduard Nicol
- Autores: Jorge Enrique Linares Salgado
- Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 67, 2024, págs. 199-210
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- The philosophical exile of Eduard Nicol
- L'exil philosophique d'Eduard Nicol
- El exilio filosófico de Eduard Nicol
- Enlaces
-
Resumen
- español
En este artículo se analiza lo que supuso el exilio para el filósofo Eduard Nicol (1907-1990), que nació en Barcelona y que se exilió en México después de la Guerra Civil (1936-1939) por lealtad a la Segunda República. Formado en el ambiente de la cultura catalana de la Universidad de Barcelona, Nicol se vio obligado a cambiar de lengua para continuar su labor docente e intelectual. En México siempre se sintió un refugiado, una situación que le permitió meditar sobre el propio ser hispanoamericano, una reflexión que le llevó a revisar la colonización evangelizadora llevada a cabo por el imperio español. Todo ello invita al autor de este trabajo a buscar una nueva identidad mexicana e iberoamericana que incluya también los elementos indoamericano y afroamericano. Se trata, en definitiva, de una tarea todavía pendiente que requiere, como decía Nicol, más filosofía de la historia como ciencia estricta.
- English
This article analyses what exile entailed for the philosopher Eduard Nicol (1907-1990), who was born in Barcelona and went into exile in Mexico after the Civil War (1936-1939) for his loyalty to the Second Spanish Republic. Educated in the atmosphere of Catalan culture at the University of Barcelona, Nicol was forced to change his language to continue his teaching and intellectual work. In Mexico he always felt like a refugee, a situation that allowed him to meditate on his own Spanish-American being. This reflection led him to review the evangelizing colonization carried out by the Spanish empire. All in all, this encouraged the author to look for a new Mexican and Ibero-American identity that also includes Indo-American and African-American elements. This task is still pending and requires, as Nicol said, more philosophy of history as a strict science.
- français
Cet article analyse ce qu'implique l'exil pour le philosophe Eduard Nicol (1907-1990), né à Barcelone et qui s'exile au Mexique après la guerre civile (1936-1939) pour sa loyauté envers la Seconde République espagnole. Formé dans l'atmosphère de la culture catalane à l'Université de Barcelone, Nicol a été contraint de changer de langue afin de poursuivre son enseignement et son travail intellectuel. Au Mexique, il s'est toujours senti comme un réfugié, une situation qui lui a permis de méditer sur son propre être hispano-américain, une réflexion qui l'a amené à revoir la colonisation évangélisatrice menée par l'empire espagnol. Au total, il invite l'auteur de cet ouvrage à rechercher une nouvelle identité mexicaine et ibéro-américaine qui inclut également des éléments indo-américains et afro-américains. En bref, il s’agit d’une tâche encore en suspens qui nécessite, comme le disait Nicol, davantage de philosophie de l’histoire en tant que science stricte
- català
En aquest article s’analitza el que va suposar l’exili pel filòsof Eduard Nicol (1907-1990), que va néixer a Barcelona i que es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil (1936-1939) per lleialtat a la Segona República. Format en l’ambient de la cultura catalana de la Universitat de Barcelona, Nicol es va veure obligat a canviar de llengua per tal de continuar la seva labor docent i intel·lectual. A Mèxic sempre es va sentir un refugiat, una situació que li va permetre meditar sobre el propi ésser hispanoamericà, una reflexió que el va portar a revisar la colonització evangelitzadora duta a terme per l’imperi espanyol. Tot plegat, convida a l’autor d’aquest treball a buscar una nova identitat mexicana i iberoamericana que inclogui també els elements indoamericà i afroamericà. Es tracta, en definitiva, d’una tasca encara pendent que requereix, com deia Nicol, més filosofia de la història com a ciència estricta.
- español
