Este artículo analiza los retos y desafíos para la inclusión sociolaboral de jóvenes tras la pandemia por COVID-19, destacando las buenas prácticas que implementan entidades socioeducativas y ad- ministraciones públicas. El estudio cuenta con un diseño metodológico mixto con un alcance des- criptivo e interpretativo. La recogida de información se realiza a través de un cuestionario en línea autoadministrado (N=377/SPSS) y 22 grupos de discusión (N=87/Atlas.ti), con informantes clave de administraciones públicas y entidades privadas que trabajan en procesos de inserción sociolaboral. Los resultados cuantitativos muestran que la población joven (76%), especialmente aquellos en si- tuación de vulnerabilidad y dificultad social, son el colectivo principalmente afectado por el fenó- meno de exclusión sociolaboral y, por lo cual, requieren de una mayor atención socioeducativa. De la misma manera, con respecto a las buenas prácticas de inserción sociolaboral, las percepciones de los profesionales indican que estas se vinculan con el fortalecimiento de las habilidades sociales (86%) y el trabajo en red (80%). Esto se complementa con los resultados cualitativos, pues se valora como elementos de buenas prácticas y factores de protección, el «acompañamiento socioeduca- tivo» a través de los «itinerarios individualizados y formativos», para lograr el «empoderamiento y la autonomía» de los jóvenes. Se concluye analizando la pertinencia de la Pedagogía Social y Educa- ción Social como la disciplina y práctica que debe orientar el diseño, desarrollo y evaluación de las buenas prácticas para la inclusión sociolaboral de jóvenes.
Aquest article analitza els reptes per la inclusió sociolaboral de joves d’ençà la pandèmia per COVID- 19, destacant les bones pràctiques d’entitats socioeducatives i administracions públiques. L´estudi respon a un disseny metodològic mixte amb abast descriptiu i interpretatiu. La recollida d'informació es realitza a través d’un qüestionari en línia autoadministrat (N=377/SPSS) i 22 grups de discussió (N=87/Atlas.ti), amb informants d'administracions públiques i entitats privades dedicades a la inserció sociolaboral. Els resultats quantitatius mostren que la població jove (76%), especialment aquells en situació de vulnerabilitat i difi- cultat social, son el col·lectiu més afectat pel fenomen d'exclusió sociolaboral i, per tant, que requereixen una major atenció socioeducativa. Pel que fa a les bones pràctiques d’inserció sociolaboral, les percepcions dels professionals indiquen que es vinculen amb l’enfortiment de les habilitats socials (86%) i el treball en xarxa (80%). Això es complementa amb els resultats qualitatius, car es valoren com a elements de bones pràctiques i factors de protecció, l' «acompanyament socioeducatiu» a través dels «itineraris individualit- zats i formatius», per aconseguir «l'apoderament i l'autonomia» dels joves. Es conclou analitzant la perti- nència de la Pedagogia Social i Educació Social com la disciplina i la pràctica que ha d'orientar el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de les bones pràctiques per a la inclusió sociolaboral de joves.
This article analyzes the challenges to social inclusion and incorporation in the workforce of the youth after the COVID-19 pandemic, highlighting the good practices implemented by social and educa- tional institutions and government bodies. The study follows a mixed methodology with a descriptive and interpretative scope. Information was collected through a self-administered online questionnaire (N=377/SPSS) and 22 discussion groups (N=87/Atlas.ti), with informants from government bodies and pri- vate institutions working in processes of social and occupational integration. The quantitative results show that young population (76%), especially those in situations of vulnerability and social difficulty, are the group most affected by social and occupational exclusion and, therefore, the group that requires the most of attention from social and educational institutions. With respect to good practices regarding social inte- gration and entry into the labour market, the perceptions of the professionals highlight the importance of strengthening social skills (86%) and networking (80%). This is complemented by qualitative results, since “social and educational assistance” through “individualized and formative itineraries” is valued as a key element in achieving “empowerment and autonomy” among youth. The study concludes by analyzing the relevance of social education as the discipline that should guide the design, development and evalua- tion of good practices for the social integration of young people and their entry into the labour market.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados