Alicante, España
Anàlisi de dues visions de l’edat mitjana literàriament polititzada i judicialitzada al voltant de l’amor. Aquest es tracta d’un tòpic literari que, en la seua formidable rendibilitat poligenètica, ha servat sovint molta relació amb la política; aquesta n’ha fet ús, com ara en el cas de l’emperadriu Gowhar Shad Begum que estudiem en aquest treball. A més revisem com ha esdevingut “realia legal” (processal, més aïna) en una obra com el Breviari d’Amor de Matfré Ermengaud. Més en concret en una part d’aquesta magna obra: el Perilhós tractat de l’amor humà en què, sota la forma –molt ben aconseguida–d’un judici, l’obra esdevé una moralització de l’amor cortés, en el moment de consolidació de l’annexió dels senyorius càtars a la Corona francesa, “por justo derecho de conquista” arran de la Croada contra els albigesos o càtars.
Analysis of two visions of the Middle Ages literarily politicized and judicialized with regard to love. This is a literary topos with astounding use in many traditions that has frequently been related to politics, which has made use of it, like the case of empress Gowhar Sha Begum here studied. In addition, we study how it has become ”realia legal” (procedural in this case) in the Breviari d’Amor by Matfré Ermengaud.More in particular, in a section of this work entitled Perilhós tractat de l’amor humà in which adopting the form of a trial, the work becomes a moralization of courtly love at the moment when the Cathar fiefs were annexed to the French.Crown by “right of war” immediately after the Albigensian Crusade.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados