“Près tan gran alteratió que pensà exir de seny”: origen de la perífrasi prospectiva a partir de la inferència invitada

• Martínez Pérez, Antoni V. ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Estudis actuals de Filologia Catalana / coord. por M. Isabel Guardiola i Savall, Caterina Martínez Martínez, 2024, ISBN 978-84-1183-447-6, págs. 365-411
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • “Près tan gran alteratió que pensà exir de seny”: the origin of the prospective periphrasis from the invited Inference
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    Aquest treball estudia la gramaticalització de la perífrasi verbal pensar seguit d’infinitiu amb el significat prospectiu ‘estar a punt de produir-se [un dany o un perill]’, construcció habitual en els textos dietarístics o historiogràfics moderns. Els objectius són, d’un costat, abordar-ne l’evolució fins a la llengua contemporània i, d’altre, donar llum a una estructura poc examinada tant en català com en les llengües romàniques. La informació s’ha analitzat gràcies a l’explotació de corpus lingüístics (CICA, CIGCMod, CTILC) i a les dades que aporten diversos reculls gramaticals i lexicogràfics, històrics i contemporanis. Partim de la hipòtesi que el canvi semàntic que experimenta pensar + Vinf. es deu a l’acció de les inferències invitades (Traugott i Dasher 2002) i a la intersubjectivació (Nuyts 2001, 2006, 2012): el verb pensar, encara amb un significat mental acostat a ‘creure’, comença a seleccionar verbs que assenyalen situacions fortuïtes i puntuals, que no depenen del control de subjecte, i que s’emmarquen en contextos de perillositat. El conceptualitzador, que pronostica l’esdeveniment potencialment dolent, infereix gràcies al context pragmàtic que aquesta situació pot arribar a produir-se amb certa imminència, de manera que la construcció acaba expressant el valor prospectiu. Al capdavall, aquesta perífrasi aspectual presenta en català un grau similar d’evolució respecte de les llengües veïnes —francès, occità, italià i castellà— i comparteixen, en bona part, trets sintàctics i semàntics comuns, fet que permet afirmar que degué ser una construcció usual en la Romània.

  • English

    This paper studies the grammaticalization of the verbal periphrasis pensar (to think) + infinitive with the prospective meaning: to be about to occur [damage or a danger], which was a prototypical construction of modern diaristic or historiographic texts. The objectives are, on the one hand, to approach its evolution up to the contemporary language and, on the other hand, to shed light on a structure little examined both in Catalan and in Romance languages. The information has been analyzed thanks to the exploitation of linguistic corpora (CICA, CIGCMod, CTILC) and the data provided by several historical and contemporary grammatical and lexicographical works. We start from the hypothesis that the semantic change experienced by pensar + Vinf. is due to the action of invited inferences (Traugott and.Dasher 2002) and intersubjectification (Nuyts 2001, 2006, 2012): the verb pensar, still with a mental meaning equivalent to ‘believe’, starts to select verbs indicating fortuitous and punctual situations, which do not depend on the subject's control, and which are framed in contexts of dangerousness. The conceptualizer, who predicts the potentially harmful event, infers through the pragmatic context that it may occur imminently so that the construction ends up expressing the prospective value. After all, this aspectual periphrasis in Catalan presents a similar degree of evolution concerning the neighboring languages -French, Occitan, Italian and Spanishand shares, to a great extent, common syntactic and semantic characteristics, a fact that allows us to affirm that it must have been a usual construction in the.Romance-speaking countries.