Memento (Christopher Nolan, 2000) y los trastornos de la memoria

• Arenas, Carlos ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Archivos de la filmoteca: revista de estudios históricos sobre la imagen, ISSN 0214-6606, Nº. 79, 2024, págs. 47-56
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Memento (Christopher Nolan, 2000) i els trastorns de la memòria
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El cine ha tratado con asiduidad los efectos y secuelas que provocan las enfermedades mentales vinculadas con la pérdida de la memoria. Encontramos en muchas películas personajes que sufren deterioros cognitivos y tienen problemas para recordar con claridad incluso quiénes son, dudando de todo cuanto les rodea y con la angustia permanente de vivir sorteando situaciones embarazosas. El presente texto propone analizar la película Memento (2000), segundo trabajo de Christopher Nolan que se erige como una de las más originales sobre esta problemática: el orden temporal de la historia está invertido cronológicamente, se desarrolla al revés, creando confusión y desasosiego en el espectador. Este thriller está protagonizado por el amnésico Leonard, que carece de memoria reciente y se obsesiona por vengar la muerte de su esposa. A diferencia de otros films que abordan la fractura de la memoria, los recuerdos constituyen el eje central de Memento y no una mera excusa argumental. Nolan utiliza el cine como medio de expresión para aportar una visión personal sobre el mundo contemporáneo mediante sus reflexiones sobre la identidad, la verdad, la justicia y el engaño.

  • català

    El cine ha tractat amb assiduïtat els efectes i les seqüeles que provoquen les malalties mentals vinculades a la pèrdua de la memòria. Trobem en moltes pel·lícules personatges que patixen deterioracions cognitives i tenen problemes per a recordar amb claredat fins i tot qui són, dubten de tot el que els envolta i tenen l’angoixa permanent de viure esquivant situacions incòmodes. El present text proposa analitzar la pel·lícula Memento (2000), segon treball de Christopher Nolan, que s’erigix en una de les més originals sobre esta problemàtica: l’ordre temporal de la història està invertit cronològicament, es desenvolupa al revés, de manera que crea confusió i desassossec en l’espectador. Este thriller està protagonitzat per l’amnèsic Leonard, que manca de memòria recent i s’obsessiona per venjar la mort de la seua esposa. A diferència d’altres pel·lícules que aborden la fractura de la memòria, els records constituïxen l’eix central de Memento i no una mera excusa argumental. Nolan utilitza el cine com a mitjà d’expressió per a aportar una visió personal sobre el món contemporani mitjançant les seues reflexions sobre la identitat, la veritat, la justícia i l’engany.

  • English

    Cinema has assiduously dealt with the effects and sequels caused by mental illnesses linked to memory loss. In many films we find characters who suffer cognitive impairment and have trouble remembering clearly even who they are, doubting everything around them and with the permanent anguish of living through embarrassing situations. The present text proposes to analyze the film Memento (2000), Christopher Nolan’s second work, which stands as one of the most original on this issue: the temporal order of the story is chronologically reversed, it develops backwards, creating confusion and uneasiness in the viewer. This thriller stars the amnesiac Leonard, who has no recent memory and is obsessed with avenging his wife’s death. Unlike other films that deal with memory fracture, memories are the central focus of Memento and not a mere plot excuse. Nolan uses cinema as a means of expression to provide a personal vision of the contemporary world through his reflections on identity, truth, justice and deception.