Per una educació crítica: Esport, joc i manifestacions lúdiques a Banksy

• Autores: Jordi Brasó i Rius, Marta Mauri Medrano
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 66, 2024, págs. 197-216
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • For a critical education: Sport, game and ludic manifestations in Banksy
  • Pour une éducation critique: manifestations sportives et ludiques à Banksy
  • Para una educación crítica: Deporte, juego y manifestaciones lúdicas en Banksy
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El grafiti ha sido a menudo menospreciado y no considerado arte. Es también criminalizado por las obras que aparecen en muros, paredes y escenarios urbanos que no son propiedad del artista. El objeto de la aportación es el grafiti y su figura más significativa actualmente: Banksy. Se analizan, concretamente las principales obras relacionadas con el deporte, el juego y el juguete. Con todo, se reflexiona en torno a su significado y lo que el artista quería plasmar. Todo ello constituye una reflexión para poder incorporar el grafiti en la juventud y en la educación. La metodología se ha basado en el análisis hermenéutico de las obras relacionadas con el hecho lúdico a partir de fuentes documentales que tratan la temática propuesta. Debido al anonimato de Banksy, las publicaciones periódicas en la prensa han sido esenciales para poder analizar las obras. Los resultados muestran una voluntad de crítica social, de la obra y de su ubicación, con una idea pacifista, anticapitalista, igualitaria, pero se discuten sus acciones y se analiza la contradicción del artista si se toman como focos los medios del grafitero para divulgar y vender su obra. Sin embargo, las reivindicaciones visuales, tanto de Banksy como de otros personajes puede y tiene que ser un recurso educativo para reflexionar sobre las posibilidades de un mundo mejor. Por lo tanto, el grafiti puede convertirse en una herramienta significativa para poder sensibilizar la juventud en las necesidades sociales actuales, y las escuelas, institutos, universidades y centros de educación pueden ser un lugar óptimo para conseguirlo.

  • français

    Le graffiti a souvent été minimisé et n’est pas considéré comme de l’art. Il est également criminalisé par les œuvres qui apparaissent sur les murs et les décors urbains qui n’appartiennent pas à l’artiste. L’objet de la contribution est le graffiti et sa figure la plus significative aujourd’hui: Banksy. Plus précisément, les principales œuvres liées aux sports, aux jeux et aux jouets sont analysées. Avec tout, on réfléchit à sa signification et à ce que l’artiste a voulu capter. Tout cela est une réflexion pour pouvoir intégrer le graffiti dans l’enseignement. La méthodologie est fondée sur l’analyse herméneutique des œuvres liées au fait ludique à partir de sources documentaires qui traitent du thème proposé. Du fait de l’anonymat de Banksy, des publications périodiques dans la presse ont été indispensables pour analyser les œuvres. Les résultats montrent une volonté de critique sociale, de l’œuvre et de sa localisation, avec une idée pacifiste, anticapitaliste, égalitaire, mais leurs actions sont discutées et la contradiction de l’artiste est analysée, si les moyens du graffeur sont pris comme axes de diffusion et vendez votre travail. Dans l’ensemble, les revendications visuelles de Banksy et d’autres personnages peuvent et doivent être une ressource pédagogique pour réfléchir aux possibilités d’un monde meilleur. Par conséquent, les graffitis peuvent devenir un outil important pour pouvoir sensibiliser les étudiants aux besoins sociaux actuels, et les écoles, instituts, universités et centres d’enseignement peuvent être un lieu optimal pour y parvenir.

  • català

    El grafiti ha estat sovint menyspreat i no considerat art. És també criminalitzat per les obres que apareixen a murs, parets i escenaris urbans que no són propietat de l'artista. L'objecte de l'aportació és el grafiti i la figura més significativa actualment: Banksy. S'analitzen, concretament, les principals obres relacionades amb l'esport, el joc i la joguina. Amb tot, es reflexiona al voltant del seu significat i el que l'artista volia plasmar. Tot plegat és una reflexió per poder incorporar el grafiti a l'educació. La metodologia s’ha basat en l'anàlisi hermenèutica de les obres relacionades amb el fet lúdic a partir de fonts documentals que tracten la temàtica proposada. A causa de l'anonimat de Banksy, les publicacions periòdiques a la premsa han estat essencials per poder analitzar les obres. Els resultats mostren una voluntat de crítica social, de l'obra i de la seva ubicació, amb una idea pacifista, anticapitalista, igualitària, però se'n discuteixen les accions i s'analitza la contradicció de l'artista si es prenen com a focus els mitjans del grafiter per divulgar i vendre la seva obra. Amb tot, les reivindicacions visuals, tant de Banksy com d'altres personatges, pot i ha de ser un recurs educatiu per reflexionar sobre les possibilitats d'un món millor. Per tant, el grafiti es pot convertir en una eina significativa per poder sensibilitzar l'alumnat en les necessitats socials actuals, i les escoles, els instituts, les universitats i els centres d'educació poden ser un lloc òptim per aconseguir-ho.

  • English

    Graffiti has often been looked down upon and not considered art. It is also criminalized because the works appear on walls and in urban settings that are not owned by the artist. The subject of this contribution is graffiti and its most significant figure today, Banksy, and specifically, the main works related to sports, games and toys. We reflect on their meaning and what the artist wanted to capture, with the ultimate goal of being able to incorporate graffiti in education. The methodology used is based on the hermeneutical analysis of the works related to the playful fact from documentary sources that deal with the proposed theme. Due to Banksy's anonymity, periodic publications in the press were essential when analysing the works. The results show a desire for social criticism of the work and its location, with a pacifist, anti-capitalist, egalitarian idea. His actions are discussed, and the artist's contradiction is analysed in relation to the graffiti artist's means of disseminating and selling their work. All in all, the visual demands of both Banksy and other characters can and must be an educational resource that could be used to reflect on the possibilities of a better world. Therefore, graffiti could be a significant tool with which to sensitize students to current social needs, and schools, institutes, universities and education centres could be optimal places to achieve this.