Resumen de Indicació de profilaxi cardiovascular primària amb àcid acetilsalicílic en el pacient diabètic tipus 2
J. Espinàs Boquet, Meritxell Vilajuana Español, Rosa Maria Salla Tarragó, Sebastián Juncosa, Silvia Narejos Pérez, Anna Rodríguez Ferré
Introducció: L’administració d’antiagregants plaquetaris en prevenció secundària està ben establerta, però existeix una major controvèrsia sobre quan utilizar-los en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars.
Alguns estudis mostren resultats contradictoris i existeixen diferents criteris per valorar la indicació d’àcid acetilsalicílic (AAS) com a estratègia de prevenció primària en pacients diabètics tipus 2 (DM2).
Objectiu: Analitzar i comparar les característiques dels pacients DM2 a partir de la indicació de tractament amb AAS en prevenció primària segons dues recomanacions terapèutiques actuals: American Diabetes Association 2001 (ADA-01) i les del grup Sheffield-1996.
Tipus d’estudi: Estudi descriptiu transversal.
Emplaçament: Centre de salut rural de la comarca d’Osona amb una població assignada de 12.532 persones majors de 14 anys.
Subjectes: Es van seleccionar la totalitat dels pacients DM2 del centre sense malaltia cardiovascular.
Mesuraments i intervencions: Variables estudiades:
antecedents familiars, anys d’evolució del diagnòstic de la diabetis, hàbit tabàquic, determinació del risc cardiovascular (RCV), concentració del colesterol total, triglicèrids, fraccions LDL i HDL del colesterol, hemoglobina glicada, microalbuminúria, pressió arterial sistòlica i diastòlica, índex de massa corporal i existència d’hipertròfia ventricular esquerra per criteris electrocardiogràfics.
Resultats: El nombre de DM2 candidats a prevenció primària va ser de 249 (73,7% del total de DM2).
Haurien de rebre tractament amb AAS segons l’ADA01, 201 pacients (80,7%) i segons Sheffield-96, 158 (63,5%). Al comparar els pacients no coincidents sols s’aprecien diferències significatives quant a l’edat, que és major en el grup Sheffield (p: 0,002) i els valors dels paràmetres del RCV que són més desfavorables també en el grup Sheffield.
Conclusions: No tots els pacients DM2 sense malaltia cardiovascular haurien de rebre AAS com a prevenció primària. L’aplicació dels criteris ADA-01 implica el tractament amb AAS d’un major percentatge de pacients respecte als del grup Sheffield-96
