Indicació de profilaxi cardiovascular primària amb àcid acetilsalicílic en el pacient diabètic tipus 2

• Jordi Espinàs Boquet ; Meritxell Vilajuana Español ; Rosa Maria Salla Tarragó ; Sebastià Juncosa Font ^[1] ; Silvia Narejos Pérez ; Anna Rodríguez Ferré
  1. [1] Institut Català de la Salut

     Institut Català de la Salut

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de l'Atenció Primària de Catalunya: Butlletí de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, ISSN-e 2013-0422, ISSN 2013-0414, Vol. 22, Nº. 2, 2004, pág. 2
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Introducció: L’administració d’antiagregants plaquetaris en prevenció secundària està ben establerta, però existeix una major controvèrsia sobre quan utilizar-los en la prevenció primària de les malalties cardiovasculars.

    Alguns estudis mostren resultats contradictoris i existeixen diferents criteris per valorar la indicació d’àcid acetilsalicílic (AAS) com a estratègia de prevenció primària en pacients diabètics tipus 2 (DM2).

    Objectiu: Analitzar i comparar les característiques dels pacients DM2 a partir de la indicació de tractament amb AAS en prevenció primària segons dues recomanacions terapèutiques actuals: American Diabetes Association 2001 (ADA-01) i les del grup Sheffield-1996.

    Tipus d’estudi: Estudi descriptiu transversal.

    Emplaçament: Centre de salut rural de la comarca d’Osona amb una població assignada de 12.532 persones majors de 14 anys.

    Subjectes: Es van seleccionar la totalitat dels pacients DM2 del centre sense malaltia cardiovascular.

    Mesuraments i intervencions: Variables estudiades:

    antecedents familiars, anys d’evolució del diagnòstic de la diabetis, hàbit tabàquic, determinació del risc cardiovascular (RCV), concentració del colesterol total, triglicèrids, fraccions LDL i HDL del colesterol, hemoglobina glicada, microalbuminúria, pressió arterial sistòlica i diastòlica, índex de massa corporal i existència d’hipertròfia ventricular esquerra per criteris electrocardiogràfics.

    Resultats: El nombre de DM2 candidats a prevenció primària va ser de 249 (73,7% del total de DM2).

    Haurien de rebre tractament amb AAS segons l’ADA01, 201 pacients (80,7%) i segons Sheffield-96, 158 (63,5%). Al comparar els pacients no coincidents sols s’aprecien diferències significatives quant a l’edat, que és major en el grup Sheffield (p: 0,002) i els valors dels paràmetres del RCV que són més desfavorables també en el grup Sheffield.

    Conclusions: No tots els pacients DM2 sense malaltia cardiovascular haurien de rebre AAS com a prevenció primària. L’aplicació dels criteris ADA-01 implica el tractament amb AAS d’un major percentatge de pacients respecte als del grup Sheffield-96