Literatura en la universidad. Lectura lúcida y escritura creativa

• Ballesteros Panizo, Mapi ^[1]
  1. [1] Universitatd e Barcelona
• Localización: Quaderns de filologia. Estudis literaris, ISSN 1135-4178, Nº 28, 2023 (Ejemplar dedicado a: LA ESCRITURA CREATIVA EN LAS AULAS DE EDUCACIÓN SUPERIOR: NUEVOS ESCENARIOS DE APRENDIZAJE), págs. 57-73
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Literature at the university. Lucid reading and creative writing towards an integrated linguistic-literary education
  • Literatura en la universitat. Lectura lúcida i escriptura creativa
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La lectura y la escritura son actividades irremplazables para la formación del ciudadano en una sociedad moderna y democrática, de individuos libres que poseen un elevado autoconocimiento. Se comprende que la reducción de la formación lingüística y literaria de la población ha sido uno de los rasgos más regresivos (por deshumanizadores) de los últimos tiempos. Y a la inversa, su incipiente rehabilitación actual abre perspectivas de trabajo positivo a quienes detectamos el poder humanizador del lenguaje.

    En este artículo se sostiene la idea de que no hay mejor manera de enseñar a escribir que enseñando a leer, porque escribir y leer son actividades recíprocas (Roca, 2021). Partiendo de esa premisa, se va a proponer una pedagogía del texto literario basada en las tres fases de la hermenéutica de Ricoeur (1980): comprender, explicar y aplicar. La comprensión de la estructura (morfo)-lógica, la explicación de la validez de la interpretación -y su discusión-, y la aplicación, que se refiere a la capacidad de unir horizontes y de ampliarlos a través del diálogo, de una actitud que deja manifestarse a la obra y que invita, al lector, la escritura creativa (Galvan, 2004, Montilla-Narváez, 2021). Esta manera de estudiar la obra literaria centrada en el concepto de aplicación proporciona orientaciones para un pluralismo abierto a la esencia de las obras, incentiva el pensamiento crítico y permite la emergencia de procesos de mejora y transformación (Bain, 2006; Aguirre-Romero, 2019; Roca, 2021). En el capítulo se detallarán los vértices sobre los que se sustenta la aplicación didáctica de esta teoría (la teoría de la complejidad de la competencia comunicativa, el aprendizaje basado en problemas y la hermenéutica literaria).

  • català

    La lectura i l'escriptura són activitats irreemplaçables per a la formació del ciutadà en una societat moderna i democràtica, d'individus lliures que posseeixen un elevat autoconeixement. Es comprén que la reducció de la formació lingüística i literària de la població ha sigut un dels trets més regressius (per deshumanitzadors) dels últims temps. I al revés, la seua incipient rehabilitació actual obri perspectives de treball positiu als qui detectem el poder humanitzador del llenguatge.En este article se sosté la idea que no hi ha millor manera d'ensenyar a escriure que ensenyant a llegir, perquè escriure i llegir són activitats recíproques (Roca, 2021). Partint d'eixa premissa, es proposarà una pedagogia del text literari basada en les tres fases de l'hermenèutica de Ricoeur (1980): comprendre, explicar i aplicar. La comprensió de l'estructura (morf)-lògica, l'explicació de la validesa de la interpretació -i la seua discussió-, i l'aplicació, que es refereix a la capacitat d'unir horitzons i d'ampliar-los a través del diàleg, d'una actitud que deixa manifestar-se a l'obra i que convida, al lector, l'escriptura creativa (Galvan, 2004, Montilla-Narváez, 2021). Esta manera d'estudiar l'obra literària centrada en el concepte d'aplicació proporciona orientacions per a un pluralisme obert a l'essència de les obres, incentiva el pensament crític i permet l'emergència de processos de millora i transformació (Bain, 2006; Aguirre-Romero, 2019; Roca, 2021). En el capítol es detallaran els vèrtexs sobre els quals se sustenta l'aplicació didàctica d'esta teoria (la teoria de la complexitat de la competència comunicativa, l'aprenentatge basat en problemes i l'hermenèutica literària)

  • English

    Reading and writing are irreplaceable activities for the formation of the citizen in a modern and democratic society, of free individuals who have a high level of self-knowledge. It is understood that the reduction of the linguistic and literary training of the population has been one of the most regressive features (because it is dehumanizing) of recent times. And conversely, his current incipient rehabilitation opens up prospects for positive work for those of us who detect the humanizing power of language.

    This article supports the idea that there is no better way to teach writing than teaching reading, because writing and reading are reciprocal activities (Roca, 2021). Starting from this premise, a pedagogy of the literary text will be proposed based on the three phases of Ricoeur's (1980) hermeneutics: understand, explain and apply. The understanding of the (morpho)-logical structure, the explanation of the validity of the interpretation -and its discussion-, and the application, which refers to the ability to unite horizons and broaden them through dialogue, of an attitude that allows the work to manifest itself and invites the reader to creative writing (Galvan, 2004, Montilla-Narváez, 2021). This way of studying the literary work focused on the concept of application provides guidelines for a pluralism open to the essence of the works, encourages critical thinking and allows the emergence of improvement and transformation processes (Bain, 2006; Aguirre-Romero, 2019 ; Rock, 2021). The chapter will detail the vertices on which the didactic application of this theory is based (the theory of the complexity of communicative competence, problem-based learning and literary hermeneutics).