Resumen de Representaciones sociales y cambio climático en la Geografía escolar. Un estudio de caso desde la formación del profesorado

Jorge Olcina Cantos, Álvaro Francisco Morote Seguido, Xosé Manuel Souto González

• español

  Averiguar los motivos por los cuales los conocimientos científicos sobre el cambio climático no llegan a las aulas escolares es el principal objetivo de este trabajo. Para ello, en este trabajo se evalúa la producción científica del saber académico. Y, a continuación, se contrasta dicho saber con el que entiende y propone el profesorado en activo y en formación de Geografía e Historia de Educación Secundaria. Se presenta un estudio de caso de la Universitat de València (UV, España) dentro del modelo ex post facto, que permite conocer las tendencias que se manifiestan en el comportamiento de las personas que se van a dedicar a la docencia en dicho ámbito. Se ha utilizado una muestra representativa con el profesorado en formación (Máster de Educación Secundaria) y del profesorado en ejercicio (grupo Gea-Clío), a partir del empleo de cuestionarios, entrevistas y grupos focales. Los resultados apuntan a la pervivencia de los estereotipos del conocimiento vulgar que condicionan la representación social de la función docente en las expectativas del futuro profesorado; dos terceras partes de los/as participantes indican la contaminación como el origen del calentamiento global y, respecto a las consecuencias, destacan cuatro principales: extinción de especies, aumento de la temperatura global, desastres naturales y el deshielo. En el caso del profesorado en activo, lo que se observa es un predominio de los mismos factores antropogénicos, pero se dan matices y, sobre todo, una referencia a la forma de informarse. Como conclusión, las concepciones derivadas de los hábitos y sentido práctico de la enseñanza condicionan el aprendizaje de las informaciones de hechos conceptuales. Una situación que se repite de forma rutinaria si no se corrigen estas tendencias.

• català

  Esbrinar els motius pels quals els coneixements científics sobre el canvi climàtic no arriben a les aules escolars és el principal objectiu d'aquest treball. Per a això, en aquest treball s'avalua la producció científica del saber acadèmic. I, a continuació, es contrasta aquest saber amb el qual entén i proposa el professorat en actiu i en formació de Geografia i Història d'Educació Secundària. Es presenta un estudi de cas de la Universitat de València (UV, Espanya) dins del model ex postfacto, que permet conéixer les tendències que es manifesten en el comportament de les persones que es dedicaran a la docència en aquest àmbit. S'ha utilitzat una mostra representativa amb el professorat en formació (Màster d'Educació Secundària) i del professorat en exercici (grup Gea-Clío), a partir de l'ús de qüestionaris, entrevistes i grups focals. Els resultats apunten a la pervivència dels estereotips del coneixement vulgar que condicionen la representació social de la funció docent en les expectatives del futur professorat; dues terceres parts dels participants indiquen la contaminació com l'origen del calfament global i, respecte a les conseqüències, destaquen quatre principals: extinció d'espècies, augment de la temperatura global, desastres naturals i el desgel. En el cas del professorat en actiu, el que s'observa és un predomini dels mateixos factors antropogènics, però es donen matisos i, sobretot, una referència a la manera d'informar-se. Com a conclusió, les concepcions derivades dels hàbits i sentit pràctic de l'ensenyament condicionen l'aprenentatge de les informacions de fets conceptuals. Una situació que es repeteix de manera rutinària si no es corregeixen estes tendències.

• English

  Finding out the reasons why scientific knowledge about climate change does not reach school classrooms is the main objective of this work. To this end, this research evaluates the scientific production of academic knowledge. And then, this knowledge is contrasted with that understood and proposed by active and in-training teachers of Geography and History of Secondary Education. A case study of the University of Valencia (UV, Spain) is presented within the ex post facto model, which allows us to know the trends that are manifested in the behavior of people who are going to dedicate themselves to teaching in said field. A representative sample has been used with teachers in training (Master of Secondary Education) and teachers in practice (Gea-Clío group), using questionnaires, interviews, and focus groups. The results point to the survival of stereotypes of vulgar knowledge that condition the social representation of the teaching function in the expectations of future teachers; two thirds of the participants indicate pollution as the origin of global warming and, regarding the consequences, four main ones stand out: extinction of species, increase in global temperature, natural disasters and melting ice. In the case of active teachers, what is observed is a predominance of the same anthropogenic factors, but there are nuances and, above all, a reference to the way of obtaining information. In conclusion, the conceptions derived from the habits and practical sense of teaching condition the learning of information about conceptual facts. A situation that repeats itself routinely if these trends are not corrected.