Cossos de pensament: a propòsit dels models en treball social

• Miren Ariño Altuna ^[1] ; Ainhoa Berasaluze Correa ^[1]
  1. [1] Universitat del País Basc (UPV/EHU
• Localización: RTS: Revista de treball social, ISSN-e 2339-6385, ISSN 0212-7210, Nº. 225, 2023, págs. 199-210
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Bodies of though: on models in social work
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.

    Un text que concedeix importància a les formes de parlar i pensar i que mira de fer evident que, si ens distanciem del pensament del comú, si menyspreem el saber popular, si no aconseguim dialogar i confrontar les nostres “creences” i lògiques disciplinàries i professionals amb les de la ciutadania, el nostre idioma es convertirà en eina de dominació.

    Com a conclusió que cal tenir en compte: les nostres col·laboracions són úniques i irrepetibles perquè es construeixen amb les persones en temps real, històries quotidianes immerses en la història. Que no hi ha dues vegades d’un “el mateix” en curs entre les quals discernir. Quan escollim un model, hem de ser conscients que ens imposem i imposem una hegemonia ideològica, una forma d’anomenar que, de vegades, no és del tot comprensible, inventem un idioma que pot estar ocultant un exercici de poder i marcant una distància excessiva entre professionals i ciutadania.

    Tal vegada, només ens queda respectar la paraula aliena; suposar-li subjecte és fer-la persona; el contrari, prendre persones i cultures com a coses, cossos sense pensament.

    Que l’idioma és el cos del pensament. Un idioma construït en un apart és només un fantasma.

  • English

    Bodies of thought is a text that seeks to reflect on thought and action, but in a living, conscious way from the perspective of social work: the need for mutual recognition in which profession and citizenship are part and parcel, and this cannot be achieved without common ground between theories underpinning our everyday practice and popular wisdom.

    It is a text that lends importance to ways of speaking and thinking and which tries to demonstrate that if we distance ourselves from common thought, if we disregard popular wisdom, if we fail to engage in dialogue and address our “beliefs” and our disciplinary and professional sense of logic with respect to those of citizens, our language will become a tool for dominance.

    By way of conclusion, it is important to bear in mind the following:

    our collaborations are unique and unrepeatable because they are forged with people in real time; they are everyday stories immersed in history.

    There are no two simultaneous occurrences of a single “same” to distinguish between. When choosing a model, we must be aware that we exert ourselves and impose an ideological hegemony, a form of designation that is sometimes not entirely understandable, we contrive a language that may be concealing an exercise of power and setting an excessive gap between professionals and citizens.

    Perhaps all that remains is to respect the word of others. To subjectify is to humanise; otherwise, people and cultures are assumed to be things, bodies devoid of thought.

    Language becomes the body of thought; language built on an aside is just a ghost.