La prosa del primer Maragall. Estudi lingüístic de les Notes autobiogràfiques (1885-1886)

• Ginebra, Jordi ^[1]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili
• Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, ISSN-e 2014-3818, Nº. 12, 2023, págs. 31-47
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The prose of the first Maragall. Linguistic study of the Autobiographical Notes (1885-886)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    En aquest article es fa una anàlisi morfològica, lèxica i sintàctica de les Notes autobiogràfiques (1885-1886), amb la finalitat de caracteritzar el perfil lingüístic del primer Maragall. Es tracta del primer text català maragallià en prosa que conservem, no destinat a la publicació, escrit en el període de formació literària. Aquestes circumstàncies condueixen a fer la hipòtesi inicial que la llengua que s’hi utilitza ha de ser una llengua viva, espontània, plantejada al marge de preceptives gramaticals i de convencionalismes formals. La conclusió de la recerca, però, és que en el text hi ha molt artifici lingüístic. Maragall coneix —i segueix, amb vacil·lacions— els «preceptes» de la llengua literària de l’època. Alhora, la llengua de les Notes autobiogràfiques, en alguns aspectes, s’aparta del model més lligat a l’estil floralesc. Sigui com sigui, el text no presenta indicis d’una posició personal d’indisciplina gramatical, contrària a la codificació lingüística. La coneguda posició maragalliana contrària a la normativa i a les acadèmies és una posició que es devia gestar més endavant. I, d’altra banda, el text tampoc no ofereix elements que ens facin pensar que el bagatge lingüístic de l’autor era inferior al d’altres escriptors de la mateixa època i edat. Finalment, si des del punt de vista literari el text pot ser considerat un text espontani, es constata també que l’espontaneïtat literària no necessàriament va lligada a l’espontaneïtat lingüística.

  • English

    In this article a morphological, lexical and syntactic analysis of the Notes autobiogràfiques (1885-1886) is carried out in order to characterize the linguistic profile of the first Maragall. This is the first Maragallian Catalan prose text that we have preserved, not intended for publication, written during the period of his literary formation. These circumstances lead to the initial hypothesis that the language used must have been a living, spontaneous language, raised at the margin of grammatical prescriptions and formal conventions. However, the conclusion of the research is that there is much linguistic artifice in the text. Maragall knows —and follows, with hesitations— the "precepts" of the literary language of the time. Likewise, the language of the Notes autobiogràfiques, in some aspects, departs from the model more closely linked to the Floralesque style. Be that as it may, the text does not show signs of a personal position of grammatical indiscipline, contrary to linguistic codification. The well-known Maragallian position against regulations and academies is a position that would be developed later on. On the other hand, the text does not offer elements that make us think that the author's linguistic background was inferior to that of other writers of the same time and age.Finally, if this text, from a literary point of view, can be considered a spontaneous text, the fact is that literary spontaneity is not necessarily linked to linguistic spontaneity.