Catalunya vista per la diplomàcia feixista italiana (1930-1943)

• Autores: Arnau Gonzàlez i Vilalta
• Localización: La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni: Atti del IX Congresso internazionale dell’Associazione italiana di studi catalani (Venezia, 14-16 febbraio 2008) / coord. por Costanzo Di Girolamo, Paolo Di Luca, Oriana Scarpati, 2008, ISBN 978-88-7893-009-4
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • Introducció1La política exterior italiana sota el règim feixista de Benito Mussolini es caracteritzà, entre d’altres qüestions, per interessar-se per l’existència de moviments nacionalistes i separatistes de diferent naturalesa que poguessin servir als seus interessos geopolítics a Europa. En aquest sentit, la diplomàcia italiana mantindria estrets vincles amb sectors nacionalistes més o menys reduïts d’alguns territoris reclamats per l’irredemptisme italià com Còrsega o Malta o establint contactes amb els nacionalistes croats a la tradicional zona d’influència balcànica de la seva acció exterior. En una altra direcció, i ja amb l’objectiu d’aconseguir afeblir les dues principals potències colonials i mediterrànies, França i Gran Bretanya, i de permetre l’expansionisme italià, tant territorial com ideològic, mantindria contactes amb moviments nacionalistes com el de l’Índia que fossin contraris als interessos anglo-francesos.2 En aquest sentit, la Catalunya dels anys trenta i quaranta del segle XX, interessaria al cos diplomàtic italià (com també als rivals britànic o francès)3 desplaçat a Espanya, fos a Madrid o Barcelona, i també, no cal dir, al Ministeri d’Afers Exteriors de Roma.4 La mirada italiana a Barcelona en concret es 1 Aquesta comunicació és una breu síntesis dels principals continguts d’un llibre que properament publicaré amb el títol, Cataluña bajo vigilancia. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943), Publicacions de la Universitat de València, 2008. No tracto en el present text, els aspectes que sobre la secció del Fascio de Barcelona tracta el llibre que es publicarà properament. 2 Per exemple G. Scotti, «Ustascia» tra il fascio e la svastica, Udine, Editoriale Incontri, 1976; M. Martelli, L’India e il Fascismo, Roma, Edizioni Settimo Sigillo, 2002 o S. Fabei, Mussolini e la resistenza palestinese, Milà, Mursia Editore, 2005. 3 Y. Denéchère, La politique espagnole de la France de 1931 à 1936, Paris, L’Harmattan, 1999, ps. 134-150; E. Moradiellos, El gobierno británico y Cataluña durante la Segunda República, Cuadernos Republicanos, n. 30, abril 1997; El gobierno británico y Cataluña durante la República y la Guerra Civil, El Basilisco, gener-juny 2000, Oviedo, ps. 21-36; P. Preston, Idealistes sota les bales. Històries de la Guerra Civil, Barcelona, Proa, ps. 25-46. 4 Fins al moment la bibliografia sobre les relacions Espanya-Itàlia no ha treballat la documentació del Consolat de Barcelona, per exemple U. Frasca, La Spagna e la diplomazia italiana dal 1928 al 1931, Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2000; o I. Saz, Mussolini contra la II República, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1986. Per altra banda, alguns (pocs) dels informes de l’Ambaixada de Madrid han La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni 2va fer des de la doble vessant de la possibilitat separatista catalana, és a dir, des del seguiment i anàlisi de l’evolució del moviment nacionalista català i, des de la possibilitat d’introducció del feixisme en una Catalunya independent o, si més no, com a porta d’entrada de la modernitat feixista a Espanya entre 1931 i 1936. A més hi havia l’evident interès en els esdeveniments interiors espanyols i la vigilància de la comunitat d’exiliats italians antifeixistes existent a la capital catalana.5 Aquest assaig tractarà en exclusiva l’atenció que Barcelona i la seva dinàmica política va generar en la diplomàcia italiana adscrita a Espanya. Posteriorment, a partir de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la diplomàcia italiana, aliada fonamental del Nou Estat franquista en construcció, realitzarà un seguiment exhaustiu de tots els moviments que el nacionalisme català farà en l’àmbit internacional buscant una sortida pròpia al conflicte. Més enllà de 1939 amb la victòria franquista, i fins a la caiguda del Duce el 1943, la preocupació per Catalunya es centrarà en la reconstrucció dels interessos econòmics i industrials transalpins al hinterland de Barcelona i en la propaganda aliada i contrària a l’Eix existent a la capital catalana.