La traducció catalana de la «Legenda aurea» aprofitada en el «Flos sanctorum» de la tradició castellana

• Perujo Melgar, Joan M. ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Les vides de sants en la tradició romànica i en la cultura medieval i moderna: Noves perspectives / coord. por Maria Àngels Herrero Herrero, 2023, ISBN 978-84-1302-203-1, págs. 135-189
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Com a resultat de la gran difusió que assolí per tot l’Occident cristià la Legenda aurea, en llatí o en traduccions a les llengües vernacles, ens ha arribat una dotzena de testimonis manuscrits amb el que coneixem del que, segons Thompson i Walsh (1986-1987), degueren ser dues versions en castellà de la magna summa hagiogràfica de Jacobus de Voragine, amb ramificacions que s’estenen fins als flos sanctorum publicats en els primers anys de la impremta. Tot i que disposem de nombrosos treballs sobre el «complejo entramado de filiaciones» (Aragüés 2007) de la tradició medieval i renaixentista pel que fa a aquestes versions en castellà, no s’han estudiat els possibles vincles d’aquesta tradició amb les traduccions en català i en occità que circularen prèviament. Des de la sospita que la traducció catalana potser va ser aprofitada en alguna de les branques de la tradició castellana, en aquest treball mirem de determinar la relació entre aquestes dues tradicions peninsulars de la traducció de l’obra de Voragine en llengua romànica. Les proves textuals i l’anàlisi d’errors i solucions de traducció ens indiquen que l’aprofitament de la traducció catalana de la Legenda aurea és ben clar almenys en els primers capítols del Flos sanctorum con sus ethimologías, incunable de finals del s. XV bastant deturpat i considerat hereu de la tradició manuscrita del flos sanctorum en castellà, en la qual també hi ha rastre de la traducció catalana.

  • English

    As a consequence of the great spread of the Legenda Aurea throughout the Christian West, either in Latin or as translations in vernacular languages, there are a dozen extant manuscripts containing what we know of what, according to Thompson and Walsh (1986-1987), must have been two Castilian versions of the huge hagiographic summa by Jacobus de Voragine, with connexions back to the flos sanctorum published in the early years of the printing press. Many studies deal with the “complejo entramado de filiaciones” (Aragüés 2007) of the Mediaeval and Renaissance tradition concerning those two Castilian versions, but the possible links between this tradition and the Occitan and Catalan translations that had been previously circulating have never been studied. Since it is very likely that the Catalan translation may have been used by copyists in some of the branches of the Castilian tradition, in this paper we try to determine the relationships between these two Peninsular traditions of the translation of Voragine’s work into Romance languages. Textual evidence, error analysis and translation solutions clearly indicate that the Catalan translation of the Legenda Aurea was used at least in the first chapters of the Flos sanctorum con sus ethimologías. The latter is a 15th-century incunabulum too much distorted and regarded by scholars as the recipient copy of the manuscript tradition of the Castilian flos sanctorum, in which traces of the Catalan translation can also be detected.