Fa dos anys que el virus SARS-CoV-2 i la malaltia associada, la COVID-19, van fer estralls i danys per tot el món, amb una gran quantitat de defuncions i persones infectades. Provocaren un estat d’alerta i crisi que va afectar totes les esferes del nostre món, amb conseqüències en la salut pública i també econòmiques o educatives, tot demostrant que el món no estava preparat per tot el que venia a sobre. La rapidesa amb què el virus es va estendre va mostrar la debilitat de qualsevol país independentment de la robustesa de la seva economia, del seu sistema sanitari i de la vida social. Davant un virus altament contagiós que es propagava a través d’objectes contaminats (com ara, els botons de l’ascensor, les aixetes o els utensilis de menjar) o els aerosols del virus en espais tancats (els transports públics, les empreses o les institucions educatives), tant les entitats supranacionals (Organització Mundial de la Salut, Nacions Unides o Unió Europea) com els governs nacionals activaren múltiples mesures per evitar la seva propagació, com l’aïllament de les persones simptomàtiques, les mesures de distanciament social, l’ús de mascaretes o el tancament de les institucions educatives, entre d’altres (OMS, 2020).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados