Un fragment montserratí de la traducció catalana de la "Legenda Aurea"

• Autores: Joan M. Perujo Melgar
• Localización: Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia, ISSN-e 2014-1386, Nº. 12, 2, 2022 (Ejemplar dedicado a: Cultura escrita medieval hispànica. Homenatge a Gemma Avenoza), págs. 135-171
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Un fragmento de Montserrat de la traducción catalana de la "Legenda Aurea"
  • A Montserrat fragment of the Catalan translation of the "Legenda Aurea"
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La traducció catalana de la Legenda aurea és una prova ben primerenca (s. xiii) de l’extraordinària difusió que tingué, també en vernacle, l’obra de Voragine. Ens ha arribat copiada en cinc manuscrits, els quals han sigut agrupats en dues branques de transmissió del que degué ser una de les primeres versions de la Legenda aurea en llengua romànica, del tot vinculada amb la traducció occitana. També n’han pervingut uns quants testimonis fragmentaris, herència de la complexa divulgació d’una obra d’arquetip mòbil, en contínua transformació ja en vida del mateix autor. Estudiem i editem ací un d’aquests membra disiecta, el fragment catalogat a la biblioteca del monestir de Montserrat amb la signatura 1152 (IV). Es tracta d’un foli del s. xiv que transmet el capítol dedicat als sants bessons Gervasi i Protasi, a més de les últimes línies de la vida de santa Marina i la primera part del capítol que commemora el naixement de sant Joan Baptista. La collatio permet establir la relació d’aquest testimoni fragmentari amb els altres manuscrits que transmeten la traducció catalana de la Legenda aurea i posa damunt la taula una sorprenent connexió amb la traducció occitana.

  • English

    The Catalan translation of the Legenda aurea is a very early proof (13th century) of the extraordinary diffusion of Voragine’s work, not only in Latin, but also in the vernaculars. The Catalan translation has come down to us copied in five manuscripts, which have been grouped into two branches of transmission, of what should have been one of the first versions of the Legenda in a Romance language, and it is linked to an early Occitan translation. Some fragments have survived, and arewitnesses of the complex dissemination of a work of mobile archetype, in continuous transformation already during author’s lifetime. The main aim of this paper is the study and edition of one of these membra disiecta, the fragment catalogued in the library of the monastery of Montserrat with shelfmark 1152 (IV). It is a folio dating from the 14th century that transmits the chapter dedicated to the twin saints Gervasius and Protasius, in addition to the last lines of the life of Saint Marina and the first part of the chapter commemorating the birth of Saint John the Baptist. The collatio allows to establish the relationship of this fragmentary witness with the other manuscripts that transmit the Catalan translation of the Legenda aurea and, furthermore, it shows a surprising connection with the Occitan translation.