Resumen de Cinema as the canonical interface of audiovisual spectacle

Francisco Leslie López del Castillo Wilderbeek

• español

  El cine está considerado la interfaz oficial para el espectáculo audiovisual aunque cuando nació en 1895 ya existía una alternativa: el quinetoscopio de Edison, un artefacto que permitía visionar imágenes en movimiento por una mirilla. La aceptación del sistema de proyección a un grupo de personas se impuso frente al visionado individual pese a que la tecnología no era mejor además de llegar con años de retraso. El objetivo de este trabajo ha sido analizar y comprender si el éxito del cinematógrafo como artefacto e interfaz para el consumo audiovisual puede explicarse desde una perspectiva de construcción social mediante el modelo SCOT (Pinch y Bijker, 1984) y las reglas de la interfaz (Scolari, 2021). Esta metodología ha permitido determinar que los diferentes actores relacionados con los artefactos del cine de los primeros tiempos decidieron el éxito del visionado como acto social en lugar de como acto individual. Los creadores, los exhibidores, los consumidores potenciales y los poderes institucionales formularon una compleja red de interacciones que desembocó en el éxito del cine como interfaz institucional para disfrutar del espectáculo audiovisual tal como se conoce hoy en día.

• català

  Es considera el cinema com la interfície oficial per a l’espectacle audiovisual encara que quan va néixer, el 1895, ja existia una alternativa: el quinetoscopi d’Edison, un artefacte que permetia visionar imatges en moviment a través d’un espiell. L’acceptació del sistema de projecció a grups de persones es va imposar enfront del visionat individual malgrat que la tecnologia no era millor i, a més a més, va arribar amb anys de retard. L’objectiu d’aquest treball ha estat analitzar i comprendre si l’èxit del cinematògraf com a artefacte i interfície per al consum audiovisual pot explicar-se des d’una perspectiva de construcció social mitjançant el model SCOT (Pinch i Bijker, 1984) i les regles de la interfície (Scolari, 2021). Aquesta metodologia ha permès determinar que van ser els diferents actors relacionats amb els artefactes del cinema dels primers temps qui van decidir l’èxit del visionat com a acte social en lloc de com a acte individual. Els creadors, els exhibidors, els consumidors potencials i els poders institucionals van formular una complexa xarxa d’interaccions que va desembocar en l’èxit del cinema com a interfície institucional per a gaudir de l’espectacle audiovisual tal com es coneix avui dia.

• English

  Cinema is considered the official interface for audiovisual spectacle, although when it appeared in 1895 there was already an alternative: Edison’s kinetoscope, a device that allowed moving images to be viewed through a peephole. The acceptance of the system of projection to a group of people prevailed over individual viewing despite the fact that the technology was no superior and was years late. The aim of this work has been to analyze and understand whether the success of the cinematograph as an artifact and interface for audiovisual consumption can be explained from a social construction perspective by applying  the SCOT model (Pinch and Bijker, 1984) and the interface rules (Scolari, 2021). This methodology has allowed to determine that the different actors related to early cinema artifacts decided the success of viewing as a social act rather than as an individual act. Creators, exhibitors, potential consumers and institutional authorities formulated a complex network of interactions that led to the success of cinema as an institutional interface for enjoying the audiovisual spectacle as it is known today.