(Re)dissenyem la tutorització, suport i orientació de l’alumnat de Programes deDoctorat. Grups d’Alt Rendiment Acadèmic Internacional de Doctorat (GARAID) /High Academic Achievement International Doctoral Groups (HAAIDG)

• Vicent Martines Peres ^[1] ; Jordi Manuel Antolí Martínez ^[1] ; Josep Vicent Garcia Sebastià ^[1] ; Caterina Martínez Martínez ^[1] ; Jaume Pons Conca ^[1] ; Elena Sánchez López ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: XV Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària-XARXES 2017: Llibre d'actes / coord. por Rosabel Roig Vila, 2017, ISBN 978-84-617-8972-6, págs. 312-313
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Els Programes de Doctorat a l’Estat Espanyol, amb l’aplicació del Reial Decret de 2011 que els regula en l’actualitat, han perdut el preciós cabal de la docència directa, encara que, tanmateix, aquesta continua fent-se en el desenvolupament especialitzat que significa la relació docent-discent entre director/codirector i doctorand/a. Per l’alta especialització que, per definició, exigeixen els estudis i activitats conduents a la realització de la tesi doctoral, i l’alt grau d’internacionalització que hi ha entre l’alumnat i professorat, i resultats dels Programes de Doctorat, els Grups d’Alt Rendiment Acadèmic Internacional de Doctorat [GARAID] són més que recomanables. Això és deriva d’haver reflexionat i analitzat al si de la Xarxa de referència noves formes de relació docent-discent quant al Doctorat, en matèria de tutorització (i direcció), suport i orientació de l’alumnat per a la millora de l’aprenentatge i la qualitat educativa en l’Ensenyament Superior. Els estudis de Doctorat, estructurats en els diversos Programes de Doctorat, donen pas a la titulació oficial més alta prevista per la normativa universitària espanyola (i internacional): el títol de Doctor. De fet, hi ha 3 modalitats de titulació oficial de Doctorat: Doctor, Doctor Internacional i Doctor per cotutela (internacional; que pot englobar també el Doctorat Internacional). Les tres modalitats requereixen, i de fet conformen ja per se, d’atenció a grups d’alt rendiment acadèmic amb un elevat grau d’internacionalitat. Aquestes tres modalitats de la titulació oficial de Doctorat es poden donar en un mateix Programa de Doctorat i, per tant, la investigació, el desenvolupament i la implementaciód’estratègies i metodologies que despleguem en la xarxa proposada poden ser útils transversalment. Alhora, els tres tipus de doctorat indicats requereixen d’atenció i innovació docent diferenciada enatenció als diversos factors que impliquen: internacionalització, estades breus i llargues (de 3 mesos quant al Drt Internacional, i fins i tot de 6 (o, segons els casos, 12) mesos quant al de cotutela internacional, amb la “dificultat” afegida del multilingüisme derivat de les estades a l’estranger i de la necessària participació en fòrums internacionals. Investigar, desenvolupar i implementar estratègies i metodologies tendents a la constitució de Grups d’Alt Rendiment Acadèmic Internacional de Doctorat. En els estudis de Doctorat actuals és més necessària encara que abans la col·laboració, coordinació i cooperació per a la investigació i la innovació enels estudis oficials tendents al títol de Doctor/a que es desenvolupen a la Universitat d’Alacant, tenint en compte el marc de referència de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Es desenvolupa en principides del Programa de Doctorat en Relacions Interculturals i Històriques en l’Europa Mediterrània Medieval–que és al si de l’ISIC-IVITRA i del programa Prometeo d’Excel·lència PrometeoII/2014/018, adscrit al Dept de Filologia Catalana–, encara que moltes de les necessitats i reptes a què hom mirarà de donar resposta amb la xarxa proposada són transversals i comunes a tots els doctorats: docència no presencial, no a l’aula, docència per tutories sovint a distància, internacionalització, estades a l’estranger, línies i equips de recerca molt especialitzats, necessitat de generació de coneixement amb lestesis, necessitat de transferència (publicacions, participació en trobades científiques, tant prèviament com posteriorment a la tesi i com a explicació d’ella), etc.