Clàssics i mitologia en la literatura popular mallorquina: el relat d'"El purgatori d'Ariant"

• Autores: Tomàs Vibot Railakari
• Localización: Actes del Divuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Bucarest, 2-6 de juliol de 2018 / coord. por Oana-Dana Balaș, Xavier Montoliu, 2021, ISBN 978-84-9965-590-1, págs. 308-316
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    In 1922, the poet of Pollença Ramon Martorell Bennàssar wrote «El Purgatori d’Ariant», a long narrative poem based on a popular legend (etiological nature) located in the lands of ancient Ariant (Escorca). This space, if something is characterized, is to be one of the most distant and desolate of the Serra de Tramuntana (Mallorca), where the human presence has been very scarce.

    To improve narration, Ramon Martorell made used several literary references (The Divine Comedy of Dante), mythological (myth of Medusa, etc.) and theological (the same comparison of the place at Purgatory), which all contributed to create a narration with subtle universal derivations.

    The following communication analyzes not only the folkloric base but also the formal architecture of Ramon Martorell’s poem and the classical literary references that appear in the poem and later narrative versions. Finally, since Ramon Martorell and no other writer find the place where the popular tradition places the action, it’s proposed the hypothesis of the possible place that serves the narrative basis.

  • català

    El 1922, el poeta pollencí Ramon Martorell Bennàssar escrigué «El Purgatori d’Ariant», un llarg poema narratiu basat en una llegenda popular (de naturalesa etiològica) ubicada en les terres de l’antiga alqueria d’Ariant (Escorca). Aquest espai, si per quelcom es caracteritza, és per ser un dels més allunyats i desolats de la serra de Tramuntana (Mallorca), on la presència humana ha estat molt escassa.

    Per tal d’enriquir la narració, Ramon Martorell feu ús al llarg de poema de diverses referències literàries (la Divina Comèdia de Dant), mitològiques (mite de Medusa, etc.) i teològiques (la mateixa comparació de l’indret amb el purgatori). Tots aquests elements contribuïren a formar una narració amb subtils derivacions universals.

    En la següent comunicació s’analitza, a més de la base popular de la narració, l’arquitectura formal del poema de Ramon Martorell i les referències literàries clàssiques que apareixen tant en el poema com en les versions narratives posteriors.

    Finalment, atès que ni Ramon Martorell ni cap altre escriptor ubiquen l’espai on la tradició popular situa l’acció, s’aporta –a tall d’hipòtesi– la possible ubicació que serví per a la base narrativa.