La petjada dels trobadors en la narrativa catalana del segle XIV: les noves rimades del Cançoner Aguiló

• Autores: Laia Danés Sanz
• Localización: Actes del Divuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Bucarest, 2-6 de juliol de 2018 / coord. por Oana-Dana Balaș, Xavier Montoliu, 2021, ISBN 978-84-9965-590-1, págs. 206-213
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    El cançoner català E (també anomenat Cançoner Aguiló en honor al seu antic possessor) és un dels dos grans transmissors de la narrativa en vers catalana i, a través del seu estudi, es poden il·lustrar els aspectes més característics del corpus de noves rimades. L’anònim copista del Cançoner Aguiló va transcriure, entre altres coses, un fragment de Flamenca i el salut anònim Senyora graciosa, datat explícitament el 1395 i que sembla que cal atribuir al mateix compilador (ambdós textos són addicions).

    Així, és significatiu veure com l’autor del Senyora graciosa manlleva alguns dels motius típics del salut a altres textos que li són veïns dins del manuscrit (noves rimades vinculades al gènere del salut líric). Tenint en compte les circumstàncies de composició d’aquest text, doncs, pren força la hipòtesi proposada per Asperti (1985) que el copista de E hauria transcrit el breu fragment de Flamenca per a utilitzar-lo com a model de composició. Així mateix, la redistribució cronològica d’alguns poemes del sector (com ara Flamenca i l’anònim Fraire de Joi, tots dos copiats a E) suggereix que podria haver-hi una continuïtat entre la narrativa considerada occitana i la classificada com a catalana.

  • English

    The Catalan songbook E (also known as Cançoner Aguiló due to the name of its old owner) is one of the two large Catalan manuscripts devoted primarily to narrative poetry and its study can illustrate the most characteristic features of verse-narrative.

    Its anonymous scribe transcribed, inter alia, a fragment of Flamenca and the anonymous salut Senyora graciosa, dated in 1395 and whose authorship can be attributed to the compiler (both texts were added a posteriori). It is interesting to point out that the author of Senyora graciosa had borrowed some of the typical motifs of salut from other texts of the manuscript (noves rimades relating to this literary genre).

    Considering the circumstances of composition of this amorous epistle in verse, it seems plausible that the fragment of Flamenca served as a model of composition for the scribe of Cançoner Aguiló, as proposed by Asperti (1985). Moreover, the chronological redistribution of some of the texts of the Occitan-Catalan non-lyric corpus (such as the anonymous Flamenca and the Fraire de Joi, both copied in the Aguiló codex) suggests that it might exist a continuum between Occitan novas and Occitan-Catalan noves rimades.